La Mata (Grau)
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Conceyu | |
| Partíu xudicial | Grau |
| Tipu d'entidá | parroquia d'Asturies |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 43°22′50″N 6°03′48″W / 43.38057°N 6.06345°O |
| Superficie | 13.59 km² |
| Altitú | 62 m[1] |
| Llenda con | Grau, Peñaflor, Samartín, Rañeces, Pereda, El Freisnu y San Xuan |
| Demografía | |
| Población | 488 hab. (2024) |
| Porcentaxe | 5.04% de Grau |
| Densidá | 35,91 hab/km² |
| Más información | |
| Estaya horaria | UTC+01:00 |
La Mata[2] ye una parroquia de la zona septentrional del conceyu asturianu de Grau. Llenda al este cola de Samartín, al N-NE cola de Peñaflor, al oeste coles d'El Freisnu y Grau y al sur coles de Pereda y Rañeces. Tien una estensión de 13,59 km²[3] y abarca los nucleos de población d'Alcubiella, La Cai, Campulvalle, El Carbaín, Las Corradas, Cuetu, Entelafonte, Entelaiglesia, Entelosríos, La Espina, L'Aspriella, Las Ferreras, El Xabiel, Llantrales, El Mirín d'Arriba, Picalgallu, El Pozancu, Prioutu, El Rebollal, El Regueiru, El Rellán, Ribiellas, El Rodacu, Santu Dolfu, Sobroveiga, El Xorru, La Zurraquera, La Casona y El Mirín d'Abaxu. Nellos viven 488 persones (2024)[4].
Nel llugar de Santu Dolfu alcuéntrase la ilesia de Santolaya. Aparez mención d'ella yá nel sieglu XI, anque'l templu actual, de nave única y cabecera recta, ye de traza románica (sieglu XIII). Pese a ello, lo qu'anguaño vemos ye, mayormente, fecho nel XVIII. Dientru de la ilesia hai un sarcófagu que, según la lleenda, agospiaba'l cuerpu de Santu Dolfu (San Ataúlfo en castellanu), obispu de Santiago de Compostela a finales del sieglu IX que, al ser acusáu de tener tratos colos moros, foi llamáu a cuentes pol rei Bermudu II, que d'aquella paraba n'Uviéu. De la que volvía, llibre de culpa, pa la so sede episcopal, morrió en La Mata, y ellí foi enterráu. El so sepulcru foi llugar de peregrinación demientres los sieglos medievales y modernos, hasta que'l cultu al so cuerpu foi prohibíu pol obispu Agustín González Pisador a finales del sieglu XVIII. Anguaño yá naide honra al santu, y namái que queda la lleenda, que foi recoyida pol padre Luis Alfonso de Carvallo nel so llibru Antigüedades y cosas memorables del Principado de Asturias (primer edición en 1695).
Otramiente, nel barriu d'El Cai s'alcuentra'l Viveru Forestal de La Mata. Esti ye propiedá del gobiernu del Principáu d'Asturies, y tien como misión suministrar plantones pa les repoblaciones que fai l'alministración autonómica.
Llocalidaes
[editar | editar la fonte]| Nᵘ | Nome
|
Población | % población La Mata (Grau) |
|---|---|---|---|
| 1 | Alcubiella
|
24 | 4,924,92%
|
| 2 | La Cai
|
32 | 6,566,56% |
| 3 | Campulvalle
|
18 | 3,693,69% |
| 4 | El Carbaín
|
3 | 0,610,61% |
| 5 | Las Corradas
|
8 | 1,641,64% |
| 6 | Cuetu
|
14 | 2,872,87% |
| 7 | Entelafonte
|
14 | 2,872,87% |
| 8 | Entelaiglesia
|
12 | 2,462,46% |
| 9 | Entelosríos
|
96 | 19,6719,67% |
| 10 | La Espina
|
8 | 1,641,64% |
| 11 | L'Aspriella
|
0 | 00% |
| 12 | Las Ferreras
|
8 | 1,641,64% |
| 13 | El Xabiel
|
5 | 1,021,02% |
| 14 | Llantrales
|
65 | 13,3213,32% |
| 15 | El Mirín d'Arriba
|
5 | 1,021,02% |
| 16 | Picalgallu
|
6 | 1,231,23% |
| 17 | El Pozancu
|
0 | 00% |
| 18 | Prioutu
|
15 | 3,073,07% |
| 19 | El Rebollal
|
5 | 1,021,02% |
| 20 | El Regueiru
|
14 | 2,872,87% |
| 21 | El Rellán
|
16 | 3,283,28% |
| 22 | Ribiellas
|
23 | 4,714,71% |
| 23 | El Rodacu
|
30 | 6,156,15% |
| 24 | Santu Dolfu
|
34 | 6,976,97% |
| 25 | Sobroveiga
|
11 | 2,252,25% |
| 26 | El Xorru
|
11 | 2,252,25% |
| 27 | La Zurraquera
|
10 | 2,052,05% |
| 28 | La Casona
|
3 | 0,610,61% |
| 29 | El Mirín d'Abaxu
|
0 | 00% |
Sitios
[editar | editar la fonte]- El Bailache
- El Bravón
- El Campu'l Vaqueiru
- El Casal
- El Castiellu
- El Llanu Ribiellas
- El Monte
- El Perellal
- El Pradón
- El Pumarín
- El Toral
- Fanculu
- La Cabaña
- La Cuesta Moutas
- La Infiesta
- La Ponte
- La Venta
- Las Arangas
- Menende
- Pertegón
- San Playu
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Q107986385. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
- ↑ «Espediente colos topónimos oficiales de Grau». BOPA.
- ↑ Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población. Uviéu, SADEI, 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.
- ↑ Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Parroquies de Grau | ||
|---|---|---|
| Ambás | Báscones | Berció | Cabruñana | Castañéu | Cuaya | El Freisnu | Grau | La Mata | Las Villas | Peñaflor | Pereda | Rañeces | Restiellu | Rodiles | Rubianu | Sama | Samartín | San Adrianu | Santa María Grau | Santa María Villandás | Santianes de Molenes | San Xuan | Sorribas | Tolinas | Vayu | Vigaña | Villamarín | ||