Pereda (parroquia)
|
| |
| Alministración | |
| País | |
| Autonomía | |
| Provincia | |
| Conceyu | |
| Partíu xudicial | Grau |
| Tipu d'entidá | parroquia d'Asturies |
| Nome oficial | pereda (ast)[1] |
| Códigu postal |
33829 |
| Xeografía | |
| Coordenaes | 43°21′22″N 6°05′34″W / 43.3562°N 6.09276°O |
| Superficie | 12.36 km² |
| Altitú | 256 m[2] |
| Llenda con | San Bartolomé, Santa María Villandás, Sorribas, Rodiles, Rañeces, La Mata y El Freisnu |
| Demografía | |
| Población | 148 hab. (2024) |
| Porcentaxe | 1.53% de Grau |
| Densidá | 11,97 hab/km² |
| Viviendes | 129 (2001) |
| Más información | |
| Estaya horaria | UTC+01:00 |
Pereda[3] ye una parroquia del conceyu asturianu de Grau. Ta na fastera centruoccidental del conceyu, y llenda cola de San Bartolomé, nel conceyu de Miranda, y coles parroquies moscones de Santa María Villandás, Sorribas, Rodiles, Rañeces, La Mata y El Freisnu. El so territoriu abarca la lladera oriental de parte de los montes de la sierra'l Pedroiru, y llenda pol Este y el Sur col ríu Cubia, que la separa de delles de les parroquies nomaes primeru.
Tien una estensión de 12,36 km²[4] y una población de 148 habitantes (2024)[5]. Abarca los nucleos de población d'Agüera, Los Barreiros, El Cabañín, El Caliente, Cañéu, Los Panes, El Lloviu, Moutas, Pereda, El Retiru, Santa Cristina, La Toba, El Tornu y Villanueva.
La ilesia parroquial, consagrada a San Martín, ta na aldea homónima. Aparez citada nel testamentu d'Ordoñu II, datáu el 8 d'agostu del añu 921. Nelli se dona a la Ilesia d'Uviéu, ente más coses, secus flumen Cuuia la ecclesiam Sancti Martini de Pereta cum adiacentiis suis.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Llocalidaes
[editar | editar la fonte]| Nᵘ | Nome
|
Población | % población Pereda (parroquia) |
|---|---|---|---|
| 1 | Agüera
|
16 | 10,8110,81%
|
| 2 | Los Barreiros
|
1 | 0,680,68% |
| 3 | El Cabañín
|
1 | 0,680,68% |
| 4 | El Caliente
|
8 | 5,415,41% |
| 5 | Cañéu
|
18 | 12,1612,16% |
| 6 | Los Panes
|
11 | 7,437,43% |
| 7 | El Lloviu
|
6 | 4,054,05% |
| 8 | Moutas
|
25 | 16,8916,89% |
| 9 | Pereda
|
34 | 22,9722,97% |
| 10 | El Retiru
|
5 | 3,383,38% |
| 11 | Santa Cristina
|
4 | 2,72,7% |
| 12 | La Toba
|
2 | 1,351,35% |
| 13 | El Tornu
|
2 | 1,351,35% |
| 14 | Villanueva
|
14 | 9,469,46% |
Sitios
[editar | editar la fonte]- L'Ayalga
- El Banzáu
- La Cabaña
- La Campona
- El Cándanu
- Las Casonas
- El Comercio
- Cuétara
- La Escaldada
- Fanculu
- La Hortona
- La Llomba
- El Meisón
- El Palaciu
- Panicera
- Paraxinas
- La Peña
- La Pingona
- El Potril
- El Regueiru
- El Regueiru Paín
- La Reguera
- La Robellada
- San Pedru
- El Tubu
- La Turria
- El Valle
- La Venta Villar
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/GRADO.pdf.
- ↑ Afirmao en: Q107986385. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
- ↑ «Espediente colos topónimos oficiales de Grau». BOPA.
- ↑ Ajuste del mapa de parroquias. Mapa de entidades colectivas de población. Uviéu, SADEI, 2012. Actualizáu'l 1 de febreru de 2024.
- ↑ Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional. (Institutu Nacional d'Estadística).
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Parroquies de Grau | ||
|---|---|---|
| Ambás | Báscones | Berció | Cabruñana | Castañéu | Cuaya | El Freisnu | Grau | La Mata | Las Villas | Peñaflor | Pereda | Rañeces | Restiellu | Rodiles | Rubianu | Sama | Samartín | San Adrianu | Santa María Grau | Santa María Villandás | Santianes de Molenes | San Xuan | Sorribas | Tolinas | Vayu | Vigaña | Villamarín | ||