LHS 288
Constelación | Carina |
Ascensión reuta α | 10h 44min 21,26s |
Declinación δ | -61º 12’ 35,4’’ |
Distancia | 15,6 años lluz |
Magnitú visual | +13,92 |
Magnitú absoluta | +15,51 |
Lluminosidá | 0,001 soles (bolométrica) |
Temperatura | 2770 K |
Masa | 0,11 soles |
Radiu | 0,14 soles |
Tipu espectral | M5.5V |
LHS 288 (GJ 3618 / L 143-23 / LTT 3946)[1] ye una pequeña estrella a 15,6 años lluz del Sistema Solar na constelación de Carina, la quilla del Argo Navis. A pesar de ser una de les estrelles más próximes al Sistema Solar, el so tenue rellumu —tien magnitú aparente +13,92— fai que nun sía visible a simple vista. La estrella conocida más cercana a LHS 288 ye Gliese 440, nana blanca a 2,15 años lluz d'ella.[2]
LHS 288 ye una nana colorada de tipu espectral M5.5V con una baxa temperatura superficial de 2770 ± 71 K. La midida del so diámetru angular —0,277 milisegundos d'arcu— dexa evaluar el so diámetru real, aprosimao'l 14% del que tien el Sol.[3] Tien una masa envalorada igual al 11% de la masa solar[4] y la so lluminosidá apenes supón el 0,1% de la lluminosidá solar.
Anque nun ta catalogada como estrella acandilante, estudios llevaos a cabu n'estrelles cercanes dexaron reparar en LHS 288 un fogaral de gran amplitú na rexón de rayos X.[5]
Recién estudios astrométricos suxuren qu'alredor de LHS 288 puede esistir un oxetu con una masa 2,4 vegaes mayor que la masa de Xúpiter y un periodu orbital de 7 años.[6]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ LHS 288 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ Stars within 15 light-years of Luyten 143-23 (The Internet Stellar Database)
- ↑ Casagrande, Luca; Flynn, Chris; Bessell, Michael. «M dwarfs: effective temperatures, radii and metallicities». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). pp. 585-607. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..585C&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ The one hundred nearest star systems (RECONS)
- ↑ J. H. M. M. Schmitt & C. Liefke. «NEXXUS: A comprehensive ROSAT survey of coronal X-ray emission among nearby solar-like stars». Astronomy and Astrophysics 417 (2). pp. 651-665. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2004A%26A...417..651S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Bartlett, J.L.. «Knowing Our Neighbors: Fundamental Properties of Nearby Stars». Publications of the Astronomical Society of the Pacific 119 (857). pp. 828-829. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007PASP..119..828B&db_key=AST&nosetcookie=1.