Jursan Amir

De Wikipedia
Jursan Amir
Vida
Nacimientu Patiyali (es) Traducir[1]1253[2]
Muerte Delhi[3]27 de setiembre de 1325 (71/72 años)
Sepultura Tomb of Amir Khusro (en) Traducir
Familia
Padre Amir Saif ud-Din Mahmud
Madre Bibi Daulatnaz
Estudios
Llingües falaes árabe[1]
turcu[1]
Hindi[1]
persa[4]
urdú
Oficiu poeta, filósofu, escritormúsicu
Xéneru artísticu gazal (es) Traducir
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata

Ab'ul Hasan Yamīn ud-Dīn Khusrow (1253Patiyali (es) Traducir – 27 de setiembre de 1325Delhi) hindi अमीर खुसरो, (urdú: ابوالحسن یمین‌الدین خسرو);, conocíu como Amīr Khusrow (tamién Jursan Amir, Khusrau, Khusro) Dehlawī (que significa Amir Khusrow de Delhi) (urdú: امیر خسرو دہلوی) foi un músicu sufí, destacáu poeta y estudiosu. Un polímata una figura icónica na historia de la cultura del subcontinente indiu. Un místicu y discípulu espiritual de Nizamuddin Auliya de Delhi. Amīr Khusrow non yá foi un gran poeta sinón tamién un músicu prolífico y seminal mientres el sultanatu de Delhi, de quien se diz foi l'inventor de la cítara y del tabla. Principalmente escribió poesía n'idioma persa, anque tamién n'hindavi. De cutiu atribúyese-y l'autoría d'un vocabulariu en versu denomináu'l Ḳhāliq Bārī, que contién términos n'árabe, persa, y hindavi.[5]

Ye consideráu'l "padre del Qawwali" (la música devota de los sufís nel subcontinente indiu). Introdució l'estilu Ghazal al cantar n'India. Estes tradiciones permanecieron vives na India y Paquistán hasta'l sieglu XXI.[6][7] Tamién s'el creitu por arriquecer la música clásica de la India cola introducción d'elementos perses, árabes y túrquicos y ser el creador de los estilos de música khayal y tarana.

Músicu y estudiosu, Amir Khusrow foi tan prolíficu na producción de lletres de cantares como tamién en proses ellaboraes; amás emulaba con facilidá tolos estilos de poesía persa de la Persia medieval, dende les qasides de Khāqānī al khamsa de Nizami. Utilizaba solo 11 esquemes de métrica con 35 divisiones carauterístiques. Les formes de versu qu'escribió inclúin Ghazal, Masnavi, Qata, Rubai, Do-Beti y Tarkibhand. La so contribución al desenvolvimientu del g͟hazal, anque ye pocu utilizada na India, ye d'importancia especial.[8]

Empiezos[editar | editar la fonte]

Amīr Khusrow nació en Patiyali en Etah Uttar Pradesh. El so padre foi Amīr Sayf ud-Dīn Mahmūd, yera un oficial túrquico y miembru de la tribu Lachin de Transoxania, que pertenecíen de la mesma a los Kara-Khitai.[8][9][10] La so madre yera la fía de Rawat Arz, el famosu ministru de guerra de Balban, y pertenecía a la tribu Rajput d'Uttar Pradesh.[10][11]


Obres[editar | editar la fonte]

Mughal páxina ilustrada del Hasht-Bihisht, Metropolitan Museum of Art.
  • Tuhfa-los tos-Sighr (Ufrienda d'un menor) la so primer escoyeta, contién poemes compuestos ente los 16 y 19 años d'edá
  • Wastul-Hayat (El mediu de la vida) la so segunda escoyeta, contién poemes compuestos nel cumal de la so carrera como poeta
  • Ghurratul-Kamaal (El visu de la Perfeición) poemes compuestos ente la edá de 34 a 43 años
  • Baqia-Naqia (El restu/La Miscelánea) compilado a la edá de 64 años
  • Qissa Chahar Darvesh El cuentu de los cuatro derviches
  • Nihayatul-Kamaal (El visu de les Maravíes) compilado probablemente poques selmanes antes de la so muerte.
  • Qiran-us-Sa’dain (Xunta de dos estrelles auspiciosas) Mathnavi sobre l'alcuentru históricu de Bughra Khan y el so fíu Kyqbad depués d'una enllargada enemistá (1289)
  • Miftah-ul-Futooh (La clave de les victories) pa resaltar les victories de Jalaluddin Firuz Khilji (1291)
  • Ishqia/Mathnavi Duval Rani-Khizr Khan (Romance de Duval Rani y Khizr Khan) un poema d'amor tráxico sobre la princesa Duval de Gujarat y Khizr el fíu de Alauddin Khizr (1316)
  • Noh Sepehr Mathnavi. (Mathnavi de los Nueve Cielos) Los comentarios de Khusrau sobre India y la so cultura (1318)
  • Tarikh-i-Alai ('Times of Alai'- Alauddin Khilji)
  • Tughluq Nama (El Llibru de los Tughluqs) en prosa (1320)
  • Khamsa-y-Nizami (Khamsa-y-Khusrau) cinco romances clásicos: Hasht-Bahisht, Matlaul-Anwar, Sheerin-Khusrau, Majnun-Laila y Aaina-Sikandari
  • Ejaaz-y-Khusrovi (Los Milagros de Khusrau) una coleición de prosa compilada pol mesmu Kushrow
  • Khazain-ul-Futooh (Les Ayalgues de les Victories) unu de los sos llibros más revesosos, en prosa (1311–12)
  • Afzal-ul-Fawaid utterances de Nizamuddin Auliya
  • Ḳhāliq Bārī un glosariu en versu de pallabres perses, árabes y hindavi y frases de cutiu atribuyíes a Amir Khusrau. Ḥāfiz Maḥmūd Shīrānī sostién que'l mesmu foi escritu en 1622 en Gwalior por Ẓiyā ud-Dīn Ḳhusrau.[12]
  • Jawahar-y- Khusrovi often dubbed as the Hindawi divan of Khusrau

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: Nouveau Dictionnaire des auteurs de tous les temps et de tous les pays. Tomu: 1. Páxina: 79. Editorial: Éditions Robert Laffont. Llingua de la obra o nome: francés. Data d'espublización: 1994. Autor: Paul de Roux.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Амир Хосров Дехлеви. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  4. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  5. Rashid, Omar. «Chasing Khusro». The Hindu. Consultáu'l 5 d'agostu de 2012.
  6. Latif, Syed Abdul (1979). An Outline of the Cultural History of India. Institute of Indo-Middle East Cultural Studies (reprinted by Munshiram Manoharlal Publishers), páx. 334. ISBN 81-7069-085-4.
  7. Regula Burckhardt Qureshi, Harold S. Powers. Sufi Music of India. Sound, Context and Meaning in Qawwali. Journal of the American Oriental Society, Vol. 109, Non. 4 (Oct. – Dec. 1989), páxs. 702–705. doi 10.2307/604123.
  8. 8,0 8,1 A. Schimmel, "Amīr k̲oṣrow Dehlawī", in Encyclopaedia Iranica, Online Edition, 2007, Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «Iranica» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  9. "Амир Хосров Дехлеви", Gran Enciclopedia Soviética, Moscú, 1970
  10. 10,0 10,1 Dr. Iraj Bashiri. "Amir Khusrau Dihlavi". 2001
  11. Islamic Culture, by the Islamic Cultural Board, Muhammad Asad, Academic and Cultural Publications Charitable Trust (Hyderabad, India), Marmaduke William Pickthall, 1927, p. 219
  12. Shīrānī, Ḥāfiż Mahmūd. "Dībācha-ye duvum [Second Preface]." In Ḥifż ’al Lliriuān (a.k.a. Ḳhāliq Bārī), edited by Ḥāfiż Mahmūd Shīrānī. Delhi: Anjumman-y Taraqqi-y Urdū, 1944.
  • E.G. Browne. Literary History of Persia. (Four volumes, 2,256 pages, and twenty-five years in the writing). 1998. ISBN 0-7007-0406-X
  • Jan Rypka, History of Iranian Literature. Reidel Publishing Company. ASIN B-000-6BXVT-K
  • Shīrānī, Ḥāfiż Mahmūd. "Dībācha-ye duvum [Second Preface]." In Ḥifż ’al Lliriuān (a.k.a. Ḳhāliq Bārī), edited by Ḥāfiż Mahmūd Shīrānī. Delhi: Anjumman-y Taraqqi-y Urdū, 1944.
  • R.M. Chopra, "The Rise, Growth And Torne of Indo-Persian Literature", Iran Culture House New Delhi and Iran Society, Kolkata, 2nd Ed. 2013.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]