Idioma tehuelche

De Wikipedia
Tehuelche, aonikenk
'Aonek'o 'á'jen, 'awk'oj'
Faláu en Bandera d'Arxentina Arxentina
 Chile
Rexón Patagonia
Falantes 0 (2019)
Puestu Non nos 100 mayores (Ethnologue 1996)
Familia Chon

 Continental
  Tehuelche

Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 sai (coleutivu)
ISO 639-3 teh

La llingua tehuelche, o aonikenk, ye una llingua perteneciente al grupu chon, falada pol pueblu llamáu tehuelche o aonikkenk, de la Patagonia. Nel sieglu XXI cuenta con menos de 5 falantes nativos, pero esisten organizaciones tehuelches que lluchen pola so recuperación. La pallabra "tchon", como munchos etnónimos, significa cenciellamente "xente" o "persona". Na so llingua, denominar Aonekko 'a'ien [a'onekʔo ʔaʔjen]. La denominación tehuelche suelse considerar un exónimo proveniente del idioma mapuche, pero nada puede indicalo con precisión.

Estatus y Programa de Reclamación actual[editar | editar la fonte]

Ye güei falada por un amenorgáu númberu de persones na Patagonia. Esiste nun Plan de Reclamación de la Llingua Tehuelche denomináu "Kkomshkn y winne awkkoi 'a'ien - Nun me da vergüenza falar en tehuelche", al cargu de la comunidá-grupu Anseunkkeaukentsh (Somos munchos los tehuelches).[1]

Clasificación[editar | editar la fonte]

La evidencia llingüística dexa clasificar al tehuelche dientro de les llingües chon meridionales. Dientro de les llingües chon el tehuelche paez especialmente cercanu al estinguíu idioma teushen.

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

Vocales[editar | editar la fonte]

El tehuelche tien trés vocales, toes elles con versiones curties y llargues.

Anterior Central Posterior
Media y ē o ō
Abierta a ā

Onde les vocales /ā, ē, ō/ representen vocales llargues (= AFI /aː, yː, oː/).

Consonantes[editar | editar la fonte]

L'inventariu de consonantes ye'l siguiente (usando l'alfabetu fonéticu americanista):

Llabial Dental Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n
Ocl. sorda simple p t č k q ʔ
Ocl. glotalizada p' t' č' k' q'
Oclusiva sonora b d g ɢ
Fricativa s š x χ
Aproximante r, l j w

Los fonemes /č/ (= AFI ʧ) y /č'/ obviamente son fonéticametne africaes, pero fonolóxicamente tienen un comportamientu y distribución equiparable a les oclusives.

Acentu[editar | editar la fonte]

L'acentu d'intensidá cai siempres sobre la primera sílaba de la pallabra, nun siendo que esta sílaba seya un prefixu. Esto ye, l'acentu cai na primera sílaba del raigañu.

Gramática[editar | editar la fonte]

Morfoloxía nominal[editar | editar la fonte]

El nome presenta categoría de xéneru: masculín, femenín o neutru. Un mesmu lexema puede ser tratáu como perteneciente a dos xéneros distintos, camudando'l significáu. Por casu, un nome en masculín puede indicar un oxetu singular, y en neutru, un coleutivu.

Morfosintaxis[editar | editar la fonte]

El tehuelche presenta dos subsistemas d'alliniadura morfosintáctica. El más antiguu paez ser de tipu ergativo y el más modernu y más estendíu, que ye de tipu nominativu-acusativu anque un tanto inusual. Nesti segundu sistema tantu l'argumentu A (axente) d'una oración transitiva como l'argumentu S d'una oración intransitiva lleven la mesma marca de casu, frente al argumentu O (paciente) de la oración transitiva que nun lleva nenguna marca esplícita.

Pronome[editar | editar la fonte]

Les formes llibres de los pronomes personales.

Singular Dual Plural

okwā ošwā

mkmā mšmā

tktā tštā

Los pronomes personales tamién presenten formes afijadas.

Singular Dual Plural

y-, Le | ok-

oš-

m-, -m

mk- mš-

t-, -t

tk- tš-

Morfoloxía verbal[editar | editar la fonte]

El verbu tien trés maneres: real, non real ya imperativu, y cuatro tiempos: pasáu alloñáu, pasáu recién, futuru mediato y futuru d'intención.

Postposiciones[editar | editar la fonte]

L'idioma tehuelche presenta dos clases de postposiciones: les concordantes, que modifiquen la so forma d'alcuerdu al xéneru del sustantivu al que se retarden, y les invariables, que nun lo faen (Fernández Garay 1998: 297). Les posposiciones concordantes tomen un sufixu k- pal masculín y el femenín y un prefixu ʔ- pal neutru:

qawel k-awr
caballu m.-sobre :'sobre'l

caballu'

k:aw ʔ-awr
casa nt.-sobre :'sobre la casa'.


Alliniadura morfosintáctica[editar | editar la fonte]

L'alliniadura del tehuelche correspuende al tipu llamáu ergativo estendíu: el paciente semánticu d'un verbu transitivu nun recibe nenguna marca, l'axente recibe una marca per mediu de funcionales (š~n~r). El participante únicu nuna oración intransitiva, pela so parte, recibe les mesmes marques funcionales que l'axente d'una transitiva (Fernández Garay, 2002).

Numberales[editar | editar la fonte]

El sistema de numberación ye de base decimal.

chuche' = unu :jauke

= dos

qqaash = trés
qague = cuatro :ktten

= cinco :wenaqash = seis

qoke = siete :posh

= ocho :jamaqtten = nueve :oqaken = diez

Amás, presenta dos numberales más altos, préstamos del mapudungun, que de la mesma los tomó del quechua o del aimara y el quechua.

pataqq = cien (map. pataka)
warenk = mil (map. warangka)

Vocabulariu[2][editar | editar la fonte]


Uxu = 'Aamen
Venáu = Moch
Cuetu = Ieut
Agua = -y'ye, '
Fueu = Iaikk'
Flecha = Shotkorr
Caballu = Ga'woy
Cabeza = Tchetter
Campu = Gueut
Verde = Berdetenk
Azul = Qaltenk
Colloráu = Qáapenk
Blanco = 'Oorrenk
Negru = Ppolenk
Sol = Ssewen
Lluna = Qenkon
Tierra = Téem

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Fernández Garay, Ana V. (1997): Testimonios de los postreros tehuelches. Buenos Aires: Universidá de Buenos Aires.
  • Fernández Garay, Ana (1998), El tehuelche. Una llingua en víes d'estinción, Valdivia: Facultá de Filosofía y Humanidaes. Universidá Austral de Chile *Fernández

Garay, Ana (2002): "Aspects of ergativity in tehuelche". In: Contemporary Perspectives on the Native Peoples of Pampa, patagonia, and Tierra del Fueu. Edited by Claudia Briones and José Luis Lanata.

  • Fernández Garay, Ana V. (2004): Diccionariu tehuelche-español / índiz español-tehuelche. Leiden: University of Leiden [Indigenous Languages of Latin America 4].
  • Viegas Barros, J. Pedro (2005): Voces nel vientu. Raigaños llingüísticos de la Patagonia. Buenos Aires: Mondragón.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]