Heteromeles arbutifolia

De Wikipedia
Heteromeles arbutifolia
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Amygdaloideae[1]
Tribu: Maleae
Xéneru: Heteromeles
M.Roem.
Especie: Heteromeles arbutifolia
(Lindl.) M.Roem.
Distribución
Distribución natural
Distribución natural
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
[editar datos en Wikidata]

Heteromeles ye un xéneru monotípicu de plantes , perteneciente a la familia de les rosácees. La so única especie: Heteromeles arbutifolia, ye orixinaria de California hasta Baxa California, onde ye un componente importante de la comunidá vexetal del carba de la mariña y una parte del chaparral afechu a la seca.

Frutos

Descripción[editar | editar la fonte]

Heteromeles arbutifolia de normal algama un tamañu de 2-5 m d'altor y tien una parte cimera arredondiada a irregular. Les sos fueyes son perennifolies, alternes, fuertemente dentaes, con curtios peciolos , y miden 5-10 cm de llargor y 2-4 cm d'anchu. A principios del branu produz pequeñes flores blanques de 6-10 mm de diámetru, en mestos corimbos terminales. El frutu ye un pequeñu pomo, de 5.10 d'anchu de color coloráu brillante.

Cultivu[editar | editar la fonte]

Puede cultivase nel xardín domésticu en suelu bien drenáu, y cultívase como planta ornamental dende'l norte hasta'l sur d'Inglaterra. Puede sobrevivir a temperatures tan baxes como -12 ° C. El arbustu produz bayes de color coloráu brillante nel iviernu (que les aves suelen comer vorazmente).

Usos[editar | editar la fonte]

Les bagues siempres fueron alimentu pa los nativos americanos, tales como les tribus Chumash, Tongva y Tataviam. Coles bagues tamién pueden faese nuna gelatina. Los nativos americanos tamién faíen un té de les fueyes como remediu estomacal. La mayoría yeren ensugaes y almacenaes, y darréu cocíes en papiella o tortas.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Heteromeles arbutifolia describióse por (Lindl.) M.Roem. y espublizóse en Familiarum Naturalium Regni Vegetabilis Monographicae 3: 105, nel añu 1847.[2]

Sinonimia
  • Crataegus arbutifolia W.T. Aiton
  • Heteromeles salicifolia (C. Presl) Abrams
  • Heteromeles fremontiana Decne.
  • Photinia arbutifolia Lindl.
  • Photinia salicifolia C. Presl[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. D. Potter, T. Eriksson, R. C. Evans, S. Oh, J. E. E. Smedmark, D. R. Morgan, M. Kerr, K. R. Robertson, M. Arsenault, T. A. Dickinson & C. S. Campbell (2007). «Phylogeny and classification of Rosaceae» (n'inglés). Plant Systematics and Evolution 266 (1–2):  páxs. 5–43. doi:10.1007/s00606-007-0539-9. http://biology.umaine.edu/Amelanchier/Rosaceae_2007.pdf.  Nótese qu'esta publicación ye anterior al Congresu Internacional de Botánica de 2011 que determinó que la subfamilia combinada, a la qu'esti artículu refierse como Spiraeoideae, tenía de denominase Amygdaloideae.
  2. Heteromeles arbutifolia en Trópicos
  3. Heteromeles arbutifolia en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  5. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]