Hamal

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteHamal
Estrella variable[1], estrella de navegación[2], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[3] y estrella[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 31,7933571 °[4]
Declinación (δ) 23,46241755 °[4]
Distancia a la Tierra 20,2 pc
Magnitú aparente (V) 2,01 (banda V)
Constelación Aries
Velocidá de rotación 0,5 km/s[7]
Velocidá radial −14,29 km/s[8]
Parallax 49,56 mas[4]
Carauterístiques físiques
Radiu 13,9 Radius solars [5]
Masa 1,5 M☉[5]
Gravedá superficial 186 cm/s²[9]
Tipu espectral K1 IIIb[10]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 2h 7m 10.406s, 23° 27 44.703

Hamal o Hemal (Alfa Arietis / α Ari / 13 Arietis / HD 12929)[11] ye la estrella más brillosa de la constelación d'Aries, con magnitú aparente +2,00.

Nome[editar | editar la fonte]

Hamal (حمال) ye un apellativu árabe que significa «carneru», utilizáu nesta cultura pa designar a la constelación completa. Por cuenta de esti tracamundiu ente estrella y constelación, puede atopar referenciada como راس حمل, rās al-ħamal, «la cabeza del carneru».

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Hamal ye una xigante naranxa de tipu espectral K2III[11] o K2IIICa[12] (onde «Ca» indica la presencia de llinies de calciu nel so espectru d'emisión). Incluyendo la radiación infrarroxo qu'emite, relluma con una lluminosidá 90 vegaes mayor que la del Sol, siendo la so temperatura superficial de 4590 K. El so metalicidá ye namái'l 60% del valor solar,[13] y la so masa aproximao dobla la del Sol.[14]

El so diámetru, como correspuende a una estrella xigante, ye 14,7 vegaes más grande que la solar; esti valor llograr a partir de la midida precisa del so diámetru angular, 0,00680 segundos d'arcu. Por cuenta del so gran tamañu y relativa cercanía, ye una de les poques estrelles a les que se-yos pudo reparar l'efectu del escurecimientu de llimbu. Paez ser llixeramente variable, con oscilaciones nel so rellumu de 0,05 magnitúes. Alcuéntrase a 66 años lluz del Sistema Solar.[14]

Sistema planetariu[editar | editar la fonte]

En 2011 anuncióse'l descubrimientu d'un planeta estrasolar, llamáu Alfa Arietis b, alredor de Hamal. Tien una masa mínimo equivalente a 1,8 vegaes la masa de Xúpiter y el semiexe mayor del so órbita ye de 1,2 UA.[15][16]

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
Alfa Arietis b > 1,8 ± 0,2 380,8 ± 0,3 1,2 0,25 ± 0,03

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: AAVSO International Variable Star Index VSX. Data de consulta: 2 mayu 2023. Páxina: 2027. Data d'espublización: 2015.
  2. URL de la referencia: https://thenauticalalmanac.com/TNARegular/1981_Nautical_Almanac.pdf.
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «A likely exoplanet orbiting the oscillating K-giant α Arietis» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 134–134. 19 abril 2011. doi:10.1051/0004-6361/201016293. 
  6. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  7. Pablo Mauas (26 xineru 2015). «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201424474. 
  8. Henrik Jönsson (8 febreru 2017). «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201629128. 
  9. Henrik Jönsson (8 febreru 2017). «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201629128. 
  10. Christopher J. Corbally (ochobre 2003). «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2048–2059. doi:10.1086/378365. 
  11. 11,0 11,1 Hamal (SIMBAD)
  12. Hamal (The Bright Star Catalogue)
  13. Mishenina, T. V.; Bienaymé, O.; Gorbaneva, T. I.; Charbonnel, C.; Soubiran, C.; Korotin, S. A.; Kovtyukh, V. V. (2006). «Elemental abundances in the atmosphere of clump giants». Astronomy and Astrophysics 456 (3). páxs. 1109-1120. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...456.1109M&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  14. 14,0 14,1 Hamal (Stars, Jim Kaler)
  15. Lee, B.-C.; Mkrtichian, D. Y.; Han, I.; Kim, K.-M.; Park, M.-G. (2011). «A likely exoplanet orbiting the oscillating K-giant α Arietis». Astronomy and Astrophysics 529. A134. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...529A.134L&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  16. Alfa Arietis b (The Estrasolar Planets Encyclopaedia)

Coordenaes: Sky map 2h 7m 10.406s, 23° 27 44.703