Formiche Alto
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Formiche Alto (es) ![]() | José Luis Escriche Gargallo | ||||
Nome oficial | Formiche Alto (es)[1] | ||||
Códigu postal |
44440 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°19′30″N 0°53′36″W / 40.325°N 0.89333333333333°O | ||||
Superficie | 78.165681 km² | ||||
Altitú | 1108 m | ||||
Llenda con | |||||
Demografía | |||||
Población |
159 hab. (2022) - 80 homes (2019) - 61 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0.12% de provincia de Teruel 0.01% de Aragón 0% de España | ||||
Densidá | 2,03 hab/km² | ||||
![]() |
Formiche Alto ye una llocalidá y conceyu de la contorna Gúdar-Javalambre na provincia de Teruel, comunidá d'Aragón, España, asitiáu a 1.115 metros d'altitú. Tien una población de 168 habitantes (INE 2014). El so xentiliciu ye formichino.
Nel términu municipal atópase la llocalidá de Formiche Baxu.
Asitiáu na sierra de Camarena, xunto al ríu Mijares, cuenta con importantes restos arqueolóxicos del so pasáu íberu. Atópase una sienda vertical o vía ferrata na paraxa de los Estrechos del Focete, nel ríu Mijares.
Política llocal[editar | editar la fonte]
Últimos alcaldes de Formiche Altu[editar | editar la fonte]
Periodu | Alcalde | Partíu | |
---|---|---|---|
1979-1983 | José María Montolío Martín[2] | UCD | |
1983-1987 | |||
1987-1991 | |||
1991-1995 | |||
1995-1999 | |||
1999-2003 | |||
2003-2007 | |||
2007-2011 | |||
2011-2015 | José Luis Escriche Gargallo[3] | PAR |
Resultaos eleutorales[editar | editar la fonte]
Partíu | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | ||||
PAR | 4 | 4 | 4 | 4 | ||||
PSOE | 1 | 1 | 1 | 1 | ||||
PP | - | - | - | - | ||||
CHA | - | |||||||
IX | - | |||||||
Total | 5 | 5 | 5 | 5 |
Semeyes[editar | editar la fonte]
-
Vista xeneral de Formiche Altu
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ Afirmao en: Relación de Municipios y sus Códigos por Provincias a 1 de enero de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Trenta aniversariu de les primeres eleiciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
- ↑ Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
- ↑ Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Ibáñez González, Javier (coord.) (2009). Las Hoces del Mijares y los Caminos del Agua. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-0-5.
- Ibáñez González, Javier & Casabona Sebastián, José F. (2013). Castillo, muralles y torres. L'arquiteutura fortificada de la Contorna de Gúdar-Javalambre. Qualcina. Arqueoloxía, Cultura y Patrimoniu. ISBN 978-84-937190-5-0.
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]