Ferula communis

De Wikipedia
Ferula communis
cañavana
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Apiales
Familia: Apiaceae
Subfamilia: Apioideae
Tribu: Scandiceae
Subtribu: Ferulinae
Xéneru: Ferula
Especie: Ferula communis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Frutos (mericarpos alaos)

La cañavana[1] (Ferula communis) ye un arbustu perenne, de 1-3 m d'altor, bien robezu, con grandes inflorescencies abondosamente ramificaes.

Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Tarmos erectos, cilíndricos, d'hasta 2 cm de grosez, derrotos. Fueyes tienres , 3 hasta 4 (6) vegaes foliaes. foliolos lliniares, planos, de 1,5-5 cm de llargu. Fueyes inferiores de 30-60 cm de llargu, con peciolu llargu y cilíndricu. Fueyes cimeres con llimbu grande y llamativu. Les fueyes más altes envainadoras. Les umbeles terminales, cortamente pedunculaes, de 20 hasta 40 radios son les úniques fértiles, y tán arrodiaes d'umbeles llaterales, largamente pedunculaes maneres. Bráctees ausentes. Bracteolas caedizas. Mota diminutu. Pétalos mariellos, de 8 mm de llargu. Frutos d'unos 15 mm de llargu, esplanaos y alaos. La similar Ferula tingitana, qu'apaez nel sur d'España, con folíolos endolcaos nel marxe.

Hábitat[editar | editar la fonte]

En praderíes seques, garrigues sobre caliares.

Distribución[editar | editar la fonte]

Nel Mediterraneu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El nome del compuestu fenólico acedu ferúlico vien del nome llatín Ferula communis, d'onde'l compuestu puede aisllase.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ferula communis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol, 1, p. 246, nel añu 1753. (1 May 1753).[2]

Ferula communis
Citoloxía

Númberos cromosomáticos de Ferula communis (Fam. Umbelliferae) y táxones infraespecificos: 2n=22.[3]

Sinonimia
  • Bubon rigidior L.
  • Ferula abyssinica Hochst. ex A.Rich.
  • Ferula anatriches (Kotschy) Sint.
  • Ferula assoi Pau
  • Ferula brevifolia Link ex Schult.
  • Ferula communis var. anatriches Kotschy
  • Ferula communis subsp. cardonae Sánchez Cuxart & M.Bernal
  • Ferula communis subsp. catalaunica (Pau ex C.Viciosu) Sánchez Cuxart & M.Bernal
  • Ferula communis subsp. communis L.
  • Ferula communis var. catalaunica Pau ex C Viciosu
  • Ferula communis var. paucivittataWillk.
  • Ferula ferulago L.
  • Ferula hispanica Rouy
  • Ferula linkii Webb. & Berth.
  • Ferula lobeliana Vis.
  • Ferula montis-elgonis Bullock
  • Ferula nodiflora L.
  • Ferula tingitana var. hispanica Rouy
  • Peucedanum ferula Baill.[4][5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Notes y referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Ferula communis en Trópicos
  3. Nota sobre'l xéneru Ferula (Umbelliferae) n'Andalucía. Aparicio, A. & F. García Martín. Acta Bot. Malacitana 11: 221-226 (1986).
  4. Ferula communis en PlantList
  5. En Anthos - RJB-CSIC

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • JAHANDIEZ, Y. & R. MAIRE (1932). Catalogue des Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.545]
  • NÈGRE, R. (1962). Petite flore des régions arides du Maroc occidental. Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 1961-1962. Vol. 2: [1]-566. [p.112]
  • QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et des régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.670]
  • TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1968). Flora Europaea. (vol.2) Cambridge University Press, Cambridge. [p.359]
  • POTTIER-ALAPETITE, G (1979). Flore de la Tunisie [vol. 1]. Publié par les soins d'A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.607]
  • ALI, S. I., S. M. H. JAFRI & A. EL GADI (ed.) (1976). Flora of Libya. Al Faateh University. Tripoli. [p.98]
  • VALDES, B., S. TALAVERA & Y. FERNANDEZ-GALIANO (ed.) (1987). Flora Vascular d'Andalucía Occidental, vol. 2 Ketrès éditoria, Barcelona. [p.321]
  • ARENAS POSADA, J. A. & F. GARCIA MARTÍN (1993). Atles carpológico de la subfamilia Apioideae Drude (Umbelliferae) n'España peninsular y Baleares. Ruiza 12: [165]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]