Eugenia brasiliensis

De Wikipedia
Eugenia brasiliensis
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Myrtales
Familia: Myrtaceae
Subfamilia: Myrtoideae
Tribu: Myrteae
Xéneru: Eugenia
Especie: Y. brasiliensis
Lam.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La grumichama o cereza de Brasil (Eugenia brasiliensis) ye un árbol perteneciente a la familia de les mirtacees. Ye orixinaria de Brasil.

Vista de la planta

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol qu'algama los 15 metros d'altor con fueyes verdes, grandes y ovalaes, les sos frutos son drupes globoses de color negru con sabor a cereces qu'atraen a la avifauna local.

Distribución[editar | editar la fonte]

Ye natural de Brasil que crez na mariña atlántica dende Bahia hasta Santa Catarina.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Eugenia brasiliensis describióse por Jean-Baptiste Lamarck y espublizóse en Encyclopédie Méthodique, Botanique 3: 203. 1789.[2]

Etimoloxía

Eugenia: nome xenéricu dau n'honor del Príncipe Eugenio de Saboya.[3]

brasiliensis: epítetu xeográficu qu'alude a la so llocalización en Brasil.

Sinonimia
  • Stenocalyx brasiliensis (Lam.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 347 (1857).
  • Myrtus dombeyi Spreng., Syst. Veg. 2: 485 (1825), nom. illeg.
  • Eugenia bracteolaris Lam. ex DC., Prodr. 3: 267 (1828).
  • Myrtus grumixama Vell., Fl. Flumin. 5: 216, t. 69 (1829).
  • Eugenia ubensis Cambess. in A.F.C. de Saint-Hilaire, Fl. Bras. Merid. 2: 351 (1832).
  • Stenocalyx brasiliensis var. erythrocarpa (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 348 (1857).
  • Stenocalyx brasiliensis var. iocarpa O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 348 (1857).
  • Stenocalyx brasiliensis var. leucocarpa (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 348 (1857).
  • Stenocalyx ubensis (Cambess.) O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 344 (1857).
  • Stenocalyx brasiliensis var. silvestris O.Berg in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 14(1): 594 (1859).
  • Eugenia filipes Baill. in A.Grandidier, Hist. Phys. Madagascar, Atles: t. 328 (1895).
  • Eugenia dombeyi Skeels, Bull. Bur. Pl. Industr. U.S.D.A. 233: 51 (1912), nom. illeg.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sobral, M.; Proença, C.; Souza, M.; Mazine, F.; Lucas, Y. 2013. Myrtaceae in Llista de Espécies da Flora do Brasil. Jardim Botânico do Rio de Janeiro. (http://floradobrasil.jbrj.gov.br/jabot/floradobrasil/FB10359)
  2. «Eugenia brasiliensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 de marzu de 2013.
  3. Stearn, W. T. (2004). Timber Press: Botanical Latin.
  4. «Eugenia brasiliensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 5 de mayu de 2010.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Angely, J. A. 1970. Myrtaceae. In:. Fl. Añal. Fitoxeográfica Estáu São Paulo 3: 548–610.
  2. Cambessedes, J. 1832-1833. Myrtaceae. In:. Fl. Bras. Merid. (quarto ed.) 2: 277–381.
  3. Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  4. Legrand, C. D. & R. M. Klein. 1969. Mirtacees. [2. Eugenia L.]. 1(MIRT): 45–216. In R. Reitz Fl. Il. Catarin.. Herbário "Barbarosa Rodrigues", Itajaí, Brasil.
  5. Mattos, J. R. & N. F. Mattos. 1984. Contribuicão ao estudo da vegetacão da Ilha de São Sebastião (SP). Loefgrenia 83: 8 [Myrtaceae only].
  6. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
  7. Perrier de la Bathie, H. 1953. Myrtacees. Fl. Madagasc. 152: 1–80.
  8. Zuloaga, F.O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]