Diferencies ente revisiones de «Imperiu Otomanu»
m r2.7.3) (Robó: Añadiendo pa:ਸਲਤਨਤ ਉਸਮਾਨੀਆ |
1683 - "Yoguslavia", "Romania"?!? |
||
Llinia 9: | Llinia 9: | ||
|} |
|} |
||
|- |
|- |
||
| colspan=2 style="text-align: center; background: white;" | |
| colspan=2 style="text-align: center; background: white;" | |
||
|- |
|- |
||
| '''[[Lema]]''' |
| '''[[Lema]]''' |
Revisión a fecha de 08:37 13 set 2012
| |||
Lema | Devlet-i Ebed-müddet (L'estáu eternu) | ||
Llingua oficial | Turcu | ||
Capital | Estambul (Constantinopla) | ||
Rei/Soberanu | Sultán | ||
Población | cerca de 40 millones | ||
Área | 5 millones km² | ||
Fundación | 1299 | ||
Caída | Outubre y 29 de 1923 | ||
Moneda | Akçe, lira | ||
Bandera |
L'Imperiu Otomanu foi un estáu islámicu qu'esistió ente 1281 y 1923 y que nel momentu de másima estensión espardíase per Anatolia, Oriente Mediu, el Norte d'África y los Balcanes.
Foi fundáu por Osman I. Tres la conquista de Constantinopla en 1453 esta ciudá, güei Estambul, foi'l centru d'esti estáu. Nos sieglos XVI y XVII yera una de les principales potencies del mundiu.
Caltuvo ocupados los Balcanes hasta la segunda metá del sieglu XIX (Bosnia y Albania hasta 1912).
Cohesión interna
L'Imperiu Otomanu yera un estáu pluri-étnicu basáu na fuercia militar de la clas dirixente turca y nel Islam, relixón que foi adoptada pola población balcánica d'Albania y Bosnia-Herzegovina. Grecia, Bulgaria y Serbia y Montenegru caltuvieron el cristianismu baxo grandes penes, ente les que taben:
- Impuestu del sangre:
- Refuga al primoxénitu: el primoxénitu natu de padre cristianu podía ser secuestráu llegalmente pol estáu pa ser educáu como xenízaru (guerreru turcu).
- Refuga a la primoxénita: la primoxénita nata de pá cristianu podía ser tomada como concubina por cualesquier funcionariu del estáu de fe islámica.
- Impuestu de proteición a la comunidá islámica: pagáu por tolos cristianos pa garantizar la so seguranza nel estáu.
Y anque en bien de casos éstes nun s'aplicaron, el despiadáu sistema de gobiernu del imperiu otomanu yera una dinámica estructural nesta rexón europea, basada nes formes económiques feudales de la Europa Oriental, enforma más fuerte que la de Francia o Alemaña; toa esta situación dió llugar a sistemes sociales arcaicos y anacrónicos na Europa de la dómina como son los boyardos rumanos que se caltuvieron nesta estaya europea hasta bien entráu'l sieglu XX.
Sultanes
|
|