Diferencies ente revisiones de «Macrofamilia áustrica»
m Iguo testu: -"núcleu" +"nucleu" |
m Iguo plurales |
||
Llinia 3: | Llinia 3: | ||
|familia = Sinón-áustrico (?) |
|familia = Sinón-áustrico (?) |
||
|familia madre = Familia controversial |
|familia madre = Familia controversial |
||
|sub1 = [[llingües |
|sub1 = [[llingües austronesies|Austronesio]] |
||
|sub2 = [[Llingües miao-yao|Miao-Yao]] |
|sub2 = [[Llingües miao-yao|Miao-Yao]] |
||
|sub3 = [[Llingües tai-kadai|Tai-Kadai]] |
|sub3 = [[Llingües tai-kadai|Tai-Kadai]] |
||
Llinia 14: | Llinia 14: | ||
|mapa_descripción = La macrofamilia aústrica, en color ocre, y ocupando el SE d'Asia y parte d'Oceanía. |
|mapa_descripción = La macrofamilia aústrica, en color ocre, y ocupando el SE d'Asia y parte d'Oceanía. |
||
}} |
}} |
||
La '''macrofamilia áustrica''' o '''austru-tai''' consiste nuna agrupación de delles families de llingües del sudeste asiáticu. Esta hipótesis de que n'última instancia toes eses llingües tán emparentaes ente sigo ye revesosa. Non toos el autores defenden los mesmos parentescos, les propuestes van dende la postulación d'un parentescu ente'l [[llingües |
La '''macrofamilia áustrica''' o '''austru-tai''' consiste nuna agrupación de delles families de llingües del sudeste asiáticu. Esta hipótesis de que n'última instancia toes eses llingües tán emparentaes ente sigo ye revesosa. Non toos el autores defenden los mesmos parentescos, les propuestes van dende la postulación d'un parentescu ente'l [[llingües austronesies|austronesio]] y l'[[llingües austroasiáticas|austroasiático]],<ref>Reid, 1999</ref> hasta hipótesis más amplies (entá cola esclusión del austroasiático) como la propuesta de Benedict. |
||
== Llingües del grupu == |
== Llingües del grupu == |
||
Llinia 31: | Llinia 31: | ||
|2={{clade |
|2={{clade |
||
|1=[[llingües japónicas]] |
|1=[[llingües japónicas]] |
||
|2=[[llingües |
|2=[[llingües austronesies]] |
||
}} |
}} |
||
}} |
}} |
||
Llinia 68: | Llinia 68: | ||
! [[llingües hmong-mien#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />HMONG-<br />MIENH</small>]] |
! [[llingües hmong-mien#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />HMONG-<br />MIENH</small>]] |
||
! [[llingües austroasiáticas#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />AUSTRU-<br />ASIÁTICU</small>]] |
! [[llingües austroasiáticas#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />AUSTRU-<br />ASIÁTICU</small>]] |
||
! [[llingües |
! [[llingües austronesies#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />AUSTRU-<br />NESIO</small>]] |
||
! [[llingües japónicas#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />JAPÓNICO</small>]] |
! [[llingües japónicas#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />JAPÓNICO</small>]] |
||
! [[llingües kra#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />KADAI</small>]] |
! [[llingües kra#Comparanza léxica|<small>PROTO-<br />KADAI</small>]] |
Revisión a fecha de 11:49 9 feb 2019
Macrofamilia áustrica | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Sur d'Asia, Oceanía, Xapón | |
Filiación xenética | Sinón-áustrico (?) | |
Subdivisiones |
Austronesio Miao-Yao Tai-Kadai Austroasiático (?) Japónico (?) Ainu (?) nihali (?)Llingües hmong-mien, llingües xapóniques, Llingües austroasiátiques, llingües austronesies y Llingües tai-kadai | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
La macrofamilia áustrica o austru-tai consiste nuna agrupación de delles families de llingües del sudeste asiáticu. Esta hipótesis de que n'última instancia toes eses llingües tán emparentaes ente sigo ye revesosa. Non toos el autores defenden los mesmos parentescos, les propuestes van dende la postulación d'un parentescu ente'l austronesio y l'austroasiático,[1] hasta hipótesis más amplies (entá cola esclusión del austroasiático) como la propuesta de Benedict.
Llingües del grupu
Los diversos autores que sofiten la hipótesis áustrica difieren en dellos detalles. El nucleu de dicha hipótesis constituyir la subhipótesis de que les llingües austronesies y les llingües austroasiáticas tán rellacionaes. Diffloth (1994) y Reid (1994,1999) amuesen delles poques evidencies de raigaños compartíos ente estos dos families de llingües, compatibles cola hipótesis áustrica.[2]
Clasificación interna
Acordies con la propuesta de Benedict (1991):[3]
Áustrico |
| ||||||||||||||||||
Otru autores inclusive llegaron a hipotetizar una macrofamilia sinón-áustrica qu'incluya tantu les llingües áustricas anteriores como les llingües sino-tibetanes. Por casu Starosta (2005) propón les siguientes relaciones:
Sinón-Áustrico |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
Comparanza léxica
Los numberales reconstruyíos pa distintes protollinguas incluyíes en distintes versiones de la hipótesis austroasiática son:
GLOSA PROTO-
SINÓN-
TIBETANUPROTO-
HMONG-
MIENHPROTO-
AUSTRU-
ASIÁTICUPROTO-
AUSTRU-
NESIOPROTO-
JAPÓNICOPROTO-
KADAI1 *g-tjig *ʔɨ *mwəi *isa *piːto-la to *tʂəmC 2 *g-nis *ʔwi *ɓaːr *duśa *putaː-la to *saA 3 *g-sum *pjɔo *pai *teɭo *la mioː-la to *la toA 4 *b-lij *p-lej *puən *śepat *ju-el to *pəA 5 *b-ŋa
*l-ŋa*p-rja *cɔːŋ *llima *itu-el to *r-maːA 6 *d-ruk
*k-ruk*k-ruk -drawʔ *enem *mu-el to *h-nəmA 7 *s-nis *ʣjuŋ- *t-puəl *pitu *añada-la to *t-ruA 8 *b-r-gjat *jat *t-haiːm *walu *jaː-el to *m-ruA 9 *d-kəw *N-ɟoə
*(t-)kʰju*-cim *śiwa *kokono-el to *s-ɣwaB 10 *gjip *gjwəp *jət *sa-puluq *towo *pwlotD
Esisten delles coincidencies ente'l sino-tibetanu y el hmong-mienh (que podría debese a préstamos) y delles similariades ente'l austronesio y el kadai.
Referencia
- ↑ Reid, 1999
- ↑ L.A. Reid (1999): "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages
- ↑ [http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austru-Tai-Japonese Hypothesis
Bibliografía
- Lawerence a. Reid (1999): "New linguistic evidence for the Austric hipothesis", en Selected Papers from Eighth International Conference on Austronesian Linguistics, ed. Y. Zeitoun y P. Jen-kuei Li, pp. 5-30.
- Starosta, Stanley (2005): "Proto-East-Asian and the origin and dispersal of languages of East and Southeast Asia and the Pacific", pp. 182-197 en L. Sagart, R. Blench y A. Sánchez-Mazes, eds., The Peopling of East Asia: Putting Together Archaeology, Lingtuistics and Genetics. Londres, Routledge Curzon.