Conchita Franqui

De Wikipedia
Conchita Franqui
Vida
Nacimientu L'Habana19 de setiembre de 1969 (54 años)
Nacionalidá Bandera de Cuba Cuba
Oficiu cantante d'ópera
Mena de voz sopranu
Instrumentu musical voz
Cambiar los datos en Wikidata

Conchita Franqui (19 de setiembre de 1969L'Habana) ye una cantante llírica cubana.[1]

Interpretó obres de compositores cubanos, como Ernesto Lecuona, Gonzalo Roig y Harold Gramatges.

Síntesis biográfica[editar | editar la fonte]

Estudios[editar | editar la fonte]

Dende bien temprana edá empezó los sos estudios de cantar.[2]

Estudió direición coral na Escuela Nacional d'Instructores d'Arte y nel Institutu Cimeru d'Arte (de L'Habana), con Ninón Lima, Martha Gutiérrez y Lucy Provedo (graduada en 1993).[1] Tamién estudió cantar nel Institutu Cimeru d'Arte (ISA) de la Universidá de les Artes en L'Habana, con María Eugenia Barrios (graduada en 1995).[1]

Graduóse en nivel mediu de Direición Coral y de Cantar Coral y Cantar con diploma d'oru en dambes especialidaes.[2]

Carrera[editar | editar la fonte]

Foi direutora de coros de la Sociedá Artística Gallega de Cuba (en L'Habana).[1]

Mientres munchos años foi maestra de cantar na Escuela Nacional de Circu,[1] na Escuela Nacional d'Instructores d'Arte[1] y nel Institutu Cimeru d'Arte de la Universidá de les Artes de L'Habana.[2]

Trayeutoria artística[editar | editar la fonte]

En 1995[2] debutó na Ópera Nacional de Cuba (güei Teatru Llíricu Nacional de Cuba) como cantante solista, representando un pequeñu papel en Rigoletto.[1] Con esa compañía cantó les óperes:[1]

y les zarzueles:

Paralelamente desenvolvió una intensa actividá como concertista, con asidua participación nos Festivales de Música Contemporánea de L'Habana.[1] Interpretó obres de jazz de George Gershwin.[3]

En 2006 grabó ―cola pianista cubana Marita Rodríguez― un álbum de toles obres pa voz y pianu del compositor clásicu cubanu Harold Gramatges.[4] Nos últimos años trabayó coles sopranos Milagros de los Ánxeles, [[Alioska Jiménez]][5] y Laura Ulloa,[6][7]

En 2016 va participar en festivales entamaos pol compositor y guitarrista Leo Brouwer (n. 1939).[8]

Xires internacionales[editar | editar la fonte]

En delles oportunidaes foi convidada a cantar fora de Cuba:[1]

Premios[editar | editar la fonte]

  • 1989: 1º premiu del Festival Musicalía
  • 1993: 2º premiu del III Festival Rita Montaner[1]
  • 1993: premiu especial a la meyor intérprete del Cantar Cubanu de Conciertu, Festival Rita Montaner[1]
  • 1994: premiu Raquel Domínguez, Xubiléu d'Arte Llírico[1]
  • 1994: premiu Gustavo Sánchez Galarraga, Xubiléu d'Arte Llírico *

1998: 1º premiu nel Festival Primavera d'Abril, en Pyong Yang (Corea del Norte).

Vida privada[editar | editar la fonte]

Vive nel distritu de Vedáu de la ciudá de L'Habana (Cuba).[9]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Río Prau, Enrique: «Efemérides llíriques de Cuba» Archiváu el 23 de marzu de 2016 na Wayback Machine., artículu publicáu nel sitiu web Llíricu Cuba (L'Habana); basáu nel llibru (inéditu) Diccionariu d'artistes llíricos cubanos d'Enrique Río Prau. Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Conchita Franqui» Archiváu el 23 de marzu de 2016 na Wayback Machine., artículu de 2011 nel sitiu web del Teatru Llíricu Nacional de Cuba. Consultáu'l 20 de marzu de 2016.
  3. Paneque Brizuela, Antonio (2007): «Ufierta'l Teatru Llíricu Nacional función pedagóxica a alumnos de centros d'enseñanza militar», artículu del 14 d'avientu de 2007 nel sitiu web Granma (L'Habana). Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  4. «Nel güertu del cantar (UN-CD6028)» (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión)., ficha discográfica del álbum, publicada nel sitiu web Estudio Abdala (L'Habana).
    Llista de cantares:
    1) Cultivo una rosa blanca (1:34).
    2) El mio versu ye un venáu mancáu (1:47).
    3) Penes (4:08).
    4) La Perla (4:42).
    5) Cantares (1:49).
    6) Cancioncilla (1:27).
    7) Ronda (1:38).
    8) La tórtola (4:06).
    9) Guitarra en duelu mayor (2:16).
    10) Na solombra alamea (2:19).
    11) L'amante llabrador (2:48).
    12) Nardo (1:32).
    13) Cascoxu (2:16).
    14) Cisnes (1:48).
    15) Rosa (1:42).
    16) Xirasol (1:44).
    17) Garza (1:46).
    18) Sinsonte (1:54).
    19) Cantar pola paz
    20) La vida empieza a correr (3:04).
    21) Diba yo per un camín (4:11).
    22) Vivir en paz (2.56).
    23) Belisa (1:31).
    24) Coples (2:51).
  5. Piñera, Juan (2015): «Llíricos y convidaos en nueva nueche», artículu del 24 de marzu de 2015 nel sitiu web CMBF Radio (L'Habana). Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  6. [http://habanacultural.ohc.cu/?p=18835 «Festival les Voix Humaines (Les Voces Humanes), nel Centru Históricu»] Archiváu el 23 de marzu de 2016 na Wayback Machine., artículu del 23 de setiembre de 2015 nel sitiu web Habana Cultural (L'Habana). Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  7. Del Focete, Pedro (2006): de-un doble Pianu y voz nos altores», artículu del 27 d'abril de 2006 nel sitiu web Narkive (L'Habana). Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  8. Del Focete, Pedro (2016): «Leo Brouwer prodígase. L'influyente compositor, guitarrista y direutor orquestal anunció tres festivales de gran valía pa la cultura cubana», artículu del 27 de xineru de 2016 na revista Granma (L'Habana). Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  9. «Conchita Franqui Alemany», perfil nel sitiu web Facebook. Consultáu'l 22 de marzu de 2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Valdés Canteru, Alicia (2005): Con música, testos y presencia de muyer (biografíes de 371 muyeres cubanes). L'Habana: Unión, 344 páxines, 2005.