Equipu de Copa Davis d'Arxentina

De Wikipedia
Equipu arxentín de Copa Davis
Copa Davis
Seudónimu La Lexón
Códigu ITF ARG
Capitán Daniel Orsanic
Colores Celeste y blancu
Primer participación 1923
Ediciones disputaes 63
Series disputaes 153 (88 - 65)
Títulos 1
Vegaes finalista 4
Meyor puestu Campeón
Estadística de xugador
Más trunfos totales Guillermo Vilas (57 - 24)
Más trunfos n'individuales Guillermo Vilas (45 - 10)
Más trunfos en dobles David Nalbandian (16 - 5)
Meyor equipu de dobles Guillermo Vilas y
José Luis Clerc (7 - 7)
Más eliminatories xugaes Guillermo Vilas (29)
Más años xugaos Guillermo Vilas (14)
[editar datos en Wikidata]

El equipu arxentín de Copa Davis ye'l representante d'Arxentina en dicha competición internacional. La so organización ta al cargu de l'Asociación Arxentina de Tenis (AAT), siendo'l so actual capitán Daniel Orsanic.

La consagración na Copa Davis 2016 convierte a Arxentina n'unu de los dos países d'América (xunto a Estaos Xuníos) que detenta el troféu.

Historia[editar | editar la fonte]

L'equipu arxentín de Copa Davis participó na competición más importante de tenis a nivel de naciones dende 1923; xugando un total de 149 series, de les cualos ganó 86 y perdió 63,[ensin referencies] ganando la "ensaladera" nel 2016. Los sos xugadores más pervalibles y destacaos son Guillermo Vilas, quien cunta con un total de 57 partíos ganaos y 24 perdíos, David Nalbandian (38-11), José Luis Clerc (31-24) y Juan Martín del Potro (13-6).

El so más destacada actuación asocedió en 2016 al consagrase campeón del certame, otres grandes actuaciones fueron les finales alcanzaes en 1981, 2006, 2008, 2011. Amás llegó a semifinales en 1983, 1990, 2002, 2003, 2005, 2010, 2012, 2013 y 2015.

En 1981 l'equipu comandado por Vilas y Clerc llegó a la final, na que perdió por 3:1 contra Estaos Xuníos xugando de visitante. En 2006 tuvo que xugar de visitante una vegada más, esta vegada ante Rusia, perdiendo nel postreru partíu con un resultáu final de 3:2. En 2008 Arxentina xugó como llocal contra España, perdiendo 3:1. En 2011 volvió xugar contra España pero de visitante y cayó por 3:1. Finalmente en 2016 llogró'l troféu, ganando a Croacia por 3:2 xugando de visitante en Zagreb.

Esti equipu demostró destacar en condición de llocal (xugando cuasi siempres en polvu de lladriyu), condición na que rexistra bien poques derrotes y una cantidá importante de victories. Ello ye que caltúvose invictu como llocal mientres 10 años, dende 1998 (2:3 versus Eslovaquia) hasta la final de la Copa Davis de 2008 ante España, primer vegada na historia que camudó'l tradicional polvu de lladriyu pola carpeta como superficie.

Per otru llau, en condición de visitante nun s'amosó victoriosu a lo llargo de la historia.

Desque volvió al Grupu Mundial na Copa Davis 2002 (baxara al Grupu Americanu - 1) l'equipu Arxentín de Copa Davis foi'l de mayor rendimientu regular, llegando 3 vegaes a Cuartos de Final (2004, 2007 y 2009), 7 vegaes a Semifinales (2002, 2003, 2005, 2010, 2012, 2013 y 2015) y apostando la Final n'otres 4 ocasiones (2006, 2008, 2011 y 2016).

Esto pudo ser posible gracies a la nueva xeneración de tenistes arxentinos, na que destaquen David Nalbandian, Gastón Gaudio, José Acasuso, Mariano Puerta, Juan Ignacio Chela, Guillermo Cañas, Agustín Calleri, Guillermo Coria, Juan Mónaco y Juan Martín del Potro.

Arxentina algamó per segunda vegada na so historia la final de la Copa Davis 2006. Felicidad final apostóse ante Rusia en Moscú (Estadiu Olímpicu) ente'l vienres 1 y domingu 3 d'avientu, perdiendo 3:2. Arxentina llegó a la final venciendo na primer ronda a Suecia (5:0, Local), nos cuartos de final a Croacia (2:3, Visitante) y na semifinal a Australia (5:0, Local).

Equipu que llogró la Copa Davis 2016 na so visita a la Casa Rosada.

Nuevamente llegó a la final nel 2008 ante España, na ciudá arxentina de Mar del Plata. La serie tuvo llugar ente'l 21 y 23 de payares. Perdió dicha serie por 3:1. En primer ronda superó a Gran Bretaña 4 a 1, nos cuartos de final a Suecia 4 a 1 y na semifinal a Rusia 3 a 2.

En 2011 l'Arxentina llega nuevamente a la final. Foi ante España nuevamente pero esta vegada de visitante nel Estadiu de la Cartuxa, Sevilla. La serie, apostada del 2 al 4 d'avientu, llevar España por 3 a 1. Arxentina ganó'l dobles tando 2-0 embaxo. Primeramente esaniciara a Rumanía en primer ronda por 4-1, a Kazakstán en cuartos de final por 5-0 y a la complicada Serbia en semifinales por 3-2 de visitantes.

En 2016 llegó'l primer títulu de la so historia. El conxuntu albiceleste perdía la serie 1-2 dempués del dobles, pero Juan Martín del Potro igualar, depués de remontar dos sets ante Marin Čilić númberu 6 del ranking nesi momentu, a quien ganó por 6-7, 2-6, 7-5, 6-4 y 6-3. El tercer y definitivu puntu ganar Federico Delbonis al imponese a Ivo Karlović (20 del escalafón mundial en dichu ralu magar los sos 37 años) por 6-3, 6-4 y 6-2, peracabando asina'l llogru más importante de la historia del tenis arxentín a nivel equipo.[1]

En 2017 baxa a la zona americana depués de perder frente a Italia y el repechaje frente a Kazakstán.[2]

Uniforme


Plantel 2013[editar | editar la fonte]

Xugador Individuales Dobles
David Nalbandián 23 - 6 16 - 5
Horacio Zeballos 0 - 1 4 - 1
Juan Mónaco 10 - 9 0 - 1
Carlos Berlocq[3] 3 - 2 0 - 1

Plantel 2014[editar | editar la fonte]

Xugador Individuales Dobles
Carlos Berlocq 4-3 0-2
Juan Mónaco 11-11 0-1
Horacio Zeballos 1-1 4-3
Eduardo Schwank 1-4 6-3

Plantel 2015[editar | editar la fonte]

Xugador Individuales Dobles
Carlos Berlocq 1-1 2-1
Leonardo Mayer 4-0 2-0
Federico Delbonis 2-2 -
Diego Schwartzman 0-2 0-1

Plantel 2016[editar | editar la fonte]

Xugador Individuales Dobles
Guido Pella 2-1 1-0
Leonardo Mayer 3-0 0-2
Renzo Olivo 0-1 0-1
Carlos Berlocq 1-0 0-1
Federico Delbonis 3-1 -
Juan Martín del Potro 3-0 1-2
Juan Mónaco 0-1 -

Plantel 2017[editar | editar la fonte]

Xugador Individuales Dobles
Guido Pella 0-3 -
Leonardo Mayer - 1-0
Carlos Berlocq 1-1 1-0
Máximo González - 0-1
Andrés Molteni - 0-1
Diego Schwartzman 1-1 -

Estadios[editar | editar la fonte]

L'equipu arxentín de Copa Davis xugó de llocal per primer vegada en 1931 nel Tenis Club Arxentín de Palermo, anque depués treslladaríase y xugaría mientres décades nel Buenos Aires Lawn Tennis Club y nes instalaciones del Club Atlético River Plate, dambos allugaos na Ciudá de Buenos Aires. Otres sedes del equipu arxentín fueron: El Náuticu de Mar del Plata y el Mayling de Pilar. Amás, esti equipu desempeñóse como llocal nes ciudaes de Mendoza y Córdoba. Daqué inéditu asocedió mientres l'añu 1973, nel cual por razones polítiques, Arxentina foi llocal nel Carrasco LTC de Montevidéu.

Nel añu 2006 construyóse un nuevu estadiu nel Parque Roca llamáu Estadiu Mary Terán de Weiss, na ciudá de Buenos Aires, que tien una capacidá de 14.500 espectadores. De magar, l'estadiu convertir nel Estadiu Nacional del equipu arxentín.

Para la final de 2008 frente al escoyíu español, la lexón arxentina decidió camudar de superficie pal alcuentru, una y bones los españoles -y sobremanera Nadal- destacar pol so xuegu en polvu de lladriyu, polo que s'escoyó al Estadiu Polideportivu Islles Malvines de Mar del Plata.

Nel añu 2014, pa la primer ronda de la Copa Davis 2014, Arxentina fixo de llocal nel Patinódromo Municipal "Adalberto Lugea" de Mar del Plata perdiendo la serie y siendo condergada a xugar los play-off frente al Equipu de Copa Davis d'Israel.

Mientres l'añu 2015, Arxentina camudo nuevamente de see, esta vegada pa treslladase a Tecnópolis onde se xugaríen los octavos y cuartos de la Copa Davis d'esi añu.[4]

Yá pal añu 2017, y por cuenta de les remodelaciones del Estadiu Mary Terán de Weiss polos Xuegos Olímpicos de la Mocedá 2018 celebraos en Buenos Aires, l'equipu arxentín volvió modificar la so sede pa esta vegada recalar en Parque Sarmiento, que foi propuestu pol Gobierno de la Ciudá.[5]

Intereses[editar | editar la fonte]

  • Nel partíu de dobles de la serie de semifinales ante Rusia, de la edición del 2002, llogróse'l récor de duración d'un partíu de dobles na competición: 6 hores y 20 minutos. Los protagonistes de dichu récor fueron Yevgeny Kafelnikov y Marat Safin per Rusia y Lucas Arnold Ker y David Nalbandian per Arxentina. El partíu llevar l'equipu arxentín por 6-4, 6-4, 5-7, 3-6 y 19-17.
  • Desque en 1981 enllantóse'l formatu de Grupu Mundial pa la Copa Davis, Arxentina (2016) y Francia (2001) son los únicos equipos en llograr la ensaladera xugando toles sos series de visitante.

Xugadores[editar | editar la fonte]

Esta ye la llista de xugadores de tenis que representaron a Arxentina nun partíu oficial de la Copa Davis. Arxentina participa na competición dende 1921.[6]

Juan Martín del Potro
Juan Mónaco
David Nalbandian
Franco Squillari
Guillermo Vilas
Xugador G-P
(Total)
G-P
(En singles)
G-P
(En Dobles)
Debú
Acasuso, José 7–5 5–3 2–2 2006
Albano, Pablo 3–2 0–0 3–2 1993
Alvarez, Elio 6–4 2–0 4–4 1970
Argüello, Roberto 1–1 1–1 0–0 1983
Arnold, Patricio 0–1 0–1 0–0 1995
Arnold Ker, Lucas 13–4 3–1 10–3 1997
Aubone, Roberto 12–12 6–9 6–3 1960
Bengoechea, Eduardo 2–0 0–0 2–0 1986
Berlocq, Carlos 10–10 7–6 3–4 2012
Boyd, Ronald 4–5 4–4 0–1 1923
Browne, Federico 0–1 0–1 0–0 1995
Calleri, Agustín 14–7 8–4 6–3 2000
Caminos, Carlos 0–2 0–2 0–0 1923
Cañas, Guillermo 9–5 5–2 4–3 1998
Cano, Ricardo 23–20 14–13 9–7 1971
Cestellan, Carlos 0–1 0–1 0–0 1982
Cattaruzza, Americo 1–2 1–2 0–0 1933
Caviglia, Enrique 1–0 1–0 0–0 1976
Charpentier, Marcelo 0–1 0–1 0–0 1997
Chela, Juan Ignacio 12–6 10–5 2–1 2000
Clerc, José Luis 31–24 20–14 11–10 1977
Coria, Guillermo 5–3 5–3 0–0 2004
Dalla-Fontana, Fernando 2–1 2–1 0–0 1977
Davín, Franco 0–2 0–2 0–0 1995
Delbonis, Federico 5-4 5-3 0–1 2015
de la Peña, Horacio 7–5 5–5 2–0 1986
del Castillo, Lucilo 9–4 6–2 3–2 1931
del Potro, Juan Martín 16–6 15–4 1-2 2007
Echeverria, Adelmar 0–1 0–0 0–1 1933
Etlis, Gaston 1–1 1–1 0–0 1996
Frana, Javier 18–19 9–8 9–11 1986
Ganzábal, Alejandro 0–3 0–2 0–1 1982
Ganzábal, Julian 16–9 14–8 2–1 1967
García, Martin 2–2 0–1 2–1 2000
Gattiker, Carlos 0–1 0–0 0–1 1980
Gaudio, Gaston 13–3 13–3 0–0 2001
González, Máximo 0-1 0-0 0-1 2017
Gumy, Hernan 7–8 7–8 0–0 1996
Herrero, Norberto 0–2 0–2 0–0 1968
Hood, Mariano 1–1 0–0 1–1 1999
Jaite, Martin 14–20 14–17 0–3 1984
Llobu, Luis 8–4 0–1 8–3 1995
Luza, Gustavo 2–1 0–0 2–1 1989
Lynch, Tomas 1–2 1–2 0–0 1971
Mancini, Alberto 8–7 8–7 0–0 1989
Markus, Gabriel 3–1 3–1 0–0 1992
Mayer, Leonardo 14-6 11-3 3-3 2009
Miniussi, Christian 4–8 0–1 4–7 1986
Molteni, Andrés 0-1 0-0 0-1 2017
Mónaco, Juan 11-13 11-12 0–1 2004
Morea, Enrique 15–6 11–3 4–3 1948
Nalbandian, David 39–11 23–6 16–5 2002
Obarrio, Enrique 2–4 1–3 1–1 1926
Olivo, Renzo 0-2 0-1 0-1 2016
Orsanic, Daniel 0–1 0–0 0–1 1999
Pella, Guido 3-4 2-4 1–0 2016
Pérez-Roldán, Guillermo 3–5 3–5 0–0 1988
Prieto, Sebastian 1–3 0–1 1–2 1999
Puerta, Mariano 8–3 5–2 3–1 1999
Rios, Ernesto 1–0 1–0 0–0 1958
Robson, Guillermo 8–8 5–5 3–3 1923
Rodriguez, Martin 0–1 0–0 0–1 2000
Romani, Hector 1–1 1–1 0–0 1972
Rusell, Alejo 7–6 3–4 4–2 1948
Saad, Roberto 1–0 0–0 1–0 1986
Schwank, Eduardo 7-7 1–4 6-3 2010
Schwartzman, Diego 1–4 1–3 0–1 2015
Sissener, Andres 1–0 0–0 1–0 1931
Soriano, Eduardo 17–15 9–11 8–4 1958
Soriano, Salvador 1–0 1–0 0–0 1952
Squillari, Franco 10–2 10–2 0–0 1998
Van Kerchhoven, Jason 1–0 1–0 0–0 1971
Vassallo Argüello, Martín 2–0 1–0 1–0 2009
Vázquez,Tito 2–2 1–1 1–1 1968
Vilas, Guillermo 57–24 45–10 12–14 1970
Villegas, Alfredo 0–1 0–0 0–1 1923
Weiss, Heraldo 0–2 0–2 0–0 1948
Zabaleta, Mariano 1–5 1–5 0–0 1999
Zappa, Adriano 9–6 5–3 4–3 1931
Zeballos, Horacio 5-5 1-1 4-4 2010

Historial en Copa Davis[editar | editar la fonte]

El so alcuentru col equipu chilenu ye'l principal clásicu del tenis llatinoamericanu.[7]

Añu

Ronda

PX

PG PP
1900 - 1922 Nun la apostó
1923 Cuartos de Final ante Suiza (1-4) 5 1 4
1924 - 1925 Nun la apostó
1926 Cuartos de Final ante España (1-3) 9 4 5
1927 Nun la apostó
1928 Primer ronda ante Reinu Xuníu (1-4) 5 1 4
1929 - 1930 Nun la apostó
1931 Ronda Interzonal Americana ante Estaos Xuníos (0-5) 18 13 5
1932 Nun la apostó
1933 Ronda Interzonal Americana ante Estaos Xuníos (0-4) 9 4 5
1934 - 1935 Nun la apostó
1936 Cuartos de Final ante Alemaña (1-4) 10 5 5
1937 - 1947 Nun la apostó
1948 Octavos de Final ante Bélxica (2-3) 5 2 3
1949 - 1951 Nun la apostó
1952 Cuartos de Final ante Francia (2-3) 10 7 3
1953 - 1954 Nun la apostó
1955 Octavos de Final ante Francia (2-3) 8 5 3
1958 Final Zona Americana ante Estaos Xuníos (0-5) 5 0 5
1959 Nun la apostó
1960 Octavos de Final ante Francia (0-5) 10 5 5
1961 - 1963 Nun la apostó
1964 Octavos de Final ante Yugoslavia (0-5) 10 5 5
1965 Nun la apostó
1966 Semifinales de Zona Americana ante Méxicu (1-4) 10 4 6
1967 Final de Zona Suramericana ante Ecuador (1-4) 10 6 4
1968 Primer Ronda de Zona Suramericana ante Venezuela (2-3) 5 2 3
1969 Primer Ronda de Zona Suramericana ante Chile (2-3) 5 2 3
1970 Semifinales de Zona Suramericana ante Brasil (2-3) 10 5 5
1971 Semifinales de Zona Suramericana ante Chile (2-3) 10 6 4
1972 Semifinales de Zona Suramericana ante Brasil (2-3) 5 2 3
1973 Final de Zona Suramericana ante Chile (2-3) 20 14 6
1974 Nun la apostó
1975 Semifinales de Zona Suramericana ante Brasil (2-3) 10 7 3
1976 Semifinales de Zona Suramericana ante Chile (2-3) 15 12 3
1977 Semifinales ante Australia (2-3) 25 16 9
1978 Semifinales de Zona Suramericana ante Chile (2-3) 5 2 3
1979 Final de Zona Americana ante Estaos Xuníos (1-4) 20 13 7
1980 Semifinales ante Checoslovaquia (2-3) 15 10 5
1981 Subcampeón ante Estaos Xuníos (1-3) 19 12 7
1982 Octavos de Final ante Francia (2-3) 5 2 3
1983 Semifinales ante Suecia (1-4) 15 9 6
1984 Cuartos de Final ante Estaos Xuníos (0-5) 10 4 6
1985 Octavos de Final ante Ecuador (1-4) 5 1 4
1986 Ganador Zona Americana ante Chile (4-1) 15 12 3
1987 Octavos de Final ante India (2-3) 5 2 3
1988 Finalista Zona Americana ante Estaos Xuníos (1-4) 10 5 5
1989 Semifinalista Zona Americana ante Canadá (3-0) 3 3 0
1990 Semifinales ante Australia (0-5) 13 6 7
1991 Cuartos de Final ante Alemaña (0-5) 10 4 6
1992 Octavos de Final ante Estaos Xuníos (0-5) 5 0 5
1993 Playoffs al Grupu Mundial ante Hungría (1-4) 10 5 5
1994 Segunda Ronda Americana ante Uruguái (2-3) 5 2 3
1995 Segunda Ronda Americana ante Venezuela (2-3) 10 5 5
1996 Playoffs al Grupu Mundial ante Méxicu (2-3) 10 6 4
1997 Primer Ronda Americana ante Chile (2-3) 14 7 7
1998 Playoffs al Grupu Mundial ante Eslovaquia (2-3) 15 11 4
1999 Segunda Ronda Americana ante Ecuador (1-4) 10 5 5
2000 Segunda Ronda Americana ante Chile (0-2) 12 5 7
2001 Playoffs al Grupu Mundial ante Bielorrusia (5-0) 15 15 0
2002 Semifinales ante Rusia (2-3) 15 10 5
2003 Semifinales ante España (2-3) 15 12 3
2004 Cuartos de Final ante Bielorrusia (0-5) 10 5 5
2005 Semifinales ante Eslovaquia (1-4) 15 10 5
2006 Subcampeón ante Rusia (2-3) 20 15 5
2007 Cuartos de Final ante Suecia (1-4) 10 5 5
2008 Subcampeón ante España (1-3) 19 12 7
2009 Cuartos de Final ante República Checa (2-3) 10 7 3
2010 Semifinales ante Francia (0-5) 15 6 9
2011 Subcampeón ante España (1-3) 18 12 6
2012 Semifinales ante República Checa (2-3) 15 10 5
2013 Semifinales ante República Checa (2-3) 15 10 5
2014 Octavos de Final ante Italia (1-3) 4 1 3
2015 Semifinales ante Bélxica (2-3) 15 9 6
2016 Campeón ante Croacia (3-2) 19 12 7
2017 Repechaje ante Kazakstán (1-3) 9 3 6
2018 Zona americana Grupu I

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]