Eleuterio Aramburú

De Wikipedia
Eleuterio Aramburú
Vida
Nacimientu Lima
Nacionalidá Bandera del Perú Perú
Muerte Limasieglu de XIX
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu militar
Cambiar los datos en Wikidata

Eleuterio Aramburú (¿?Lima – sieglu de XIXLima) foi un militar y políticu peruanu qu'ocupó la presidencia de Perú per unos díes nel mes de marzu de 1843, mientres el periodu conocíu como l'anarquía militar.

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

Eleuterio Aramburú, como militar d'oficiu, participó nes guerres civiles de la naciente República de Perú, mientres les décades de 1830 a 1840.

Actuó mientres la Guerra civil de 1834, llucha qu'enfrentó a los orbegosistas (partidarios del presidente Luis José de Orbegoso) y los bermudistas (partidarios de Pedro Pablo Bermúdez, qu'al empar yera subordináu del xeneral Agustín Gamarra). Tres la reconciliación de dambos bandos nel abrazu de Maquinhuayo (sierra central peruana), Aramburú foi l'axente que fizo posible que'l gamarrista Miguel de San Román, triunfante nel sur, pronunciárase a favor de dicha reconciliación, llográndose asina la pacificación del país.

Dellos años dempués, Aramburú cuntar ente los firmantes del alcuerdu del 24 d'agostu de 1838, realizáu nel salón de la Universidá de San Marcos, col propósitu de restituyir l'orde constitucional quebráu tres la invasión boliviana de 1835 y l'establecimientu de la Confederación Perú Boliviana.

Gobernante interín[editar | editar la fonte]

Mientres l'anarquía desamarrada tres la muerte del presidente Agustín Gamarra na batalla de Ingavi, en Bolivia (1841), Aramburú exerció como comandante xeneral de la guarnición de Lima, al serviciu del presidente Juan Francisco de Vidal. Ante la meyora de la revolución de Manuel Ignacio de Vivanco, Vidal abandonó'l poder apurriéndolo a Xusto Figuerola, el 15 de marzu de 1843. Díes dempués, Aramburú pronunciar a nome de Vivanco y destituyó a Figuerola (19 de marzu). Pero solu tuvo nel poder tres díes. Tres los interinatos socesivos del coronel José Rufino Echenique y el xeneral Juan Antonio Pezet, Vivanco asumió'l poder, instaurando'l Direutoriu (7 d'abril de 1843).

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Bilbao, Manuel: Historia del Jeneral Salaverry, p. 174. Lima, Imprenta del Corréu, 1853.
  • Dávalos y Lissón, Pedro: La primer centuria. Causes xeográfiques, polítiques y económiques que detuvieron el progresu moral y material de Perú nel primer sieglu de la so vida independiente. Tomu III: Causes polítiques y económiques. Lima, 1919-1926.
  • García Belaunde, Domingo: Les Constituciones de Perú. Segunda Edición, Lima, 2005.
  • Tauro del Pino, Alberto: Enciclopedia Ilustrada de Perú. Tercer Edición. Tomu 14, p. 2236. QUI/SAL. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-163-3


Predecesor:
Xusto Figuerola
1º vicepresidente del Conseyu d'Estáu
Gobernante interín de Perú

Escudu de Perú

19 de marzu a 21 de marzu de 1843

Socesor:
José Rufino Echenique
Prefeutu de Lima