Saltar al conteníu

Electra (estrella)

Ficha d'oxetu celesteElectra
triple star system (en) Traducir[1], Estrella binaria espectroscópica[2], Be-type star[3], emission-line star (en) Traducir[3], estrella con movimientu propiu altu[3], double star[3], near-infrared source (en) Traducir[3] y ultraviolet source (en) Traducir[3]
Parte de Pléyades[3]
Epónimu Electra (en) Traducir
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 56,21890367417 °[4]
Declinación (δ) 24,11333644917 °[4]
Distancia a la Tierra 114,8884 pc
Magnitú aparente (V) 3,7 (banda V)
Magnitú absoluta −1,51[5]
Constelación Tauru
Velocidá de rotación 175 km/s[3]
Velocidá radial 3,94 km/s[6]
Parallax 8,7041 mas[7]
Radiu 6,06 Radius solars [8]
Gravedá superficial 10 000 cm/s²[9]
Tipu espectral B6III[10]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Electra (17 Tauri / HD 23302 / HR 1142) ye una estrella que forma parte del cúmulu de les Pléyades na constelación de Tauru. La so magnitú aparente ye +3,72 y alcuéntrase a unos 440 años lluz de distancia. Ye la tercer estrella más brillosa de les Pléyades, dempués d'Alcíone (25 Tauri) y Atles (27 Tauri). Electra ye'l nome d'una de les siete fíes mítiques d'Atles y Pléyone.

Electra ye una estrella xigante blancu-azulada de tipu espectral B6IIIe. Irradia 1225 vegaes más enerxía que'l Sol dende la so caliente superficie a 14.000 K de temperatura. Con un radiu 6 vegaes mayor que'l radiu solar, ye una de les cuatro xigantes del cúmulu y, como tal, ye una estrella qu'empezó a espandise n'escosando la so hidróxenu internu.

Electra xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación de siquier 170 km/s —siendo ésti una llende inferior—, completando un xiru en menos de 1,75 díes. Al igual qu'otres estrelles de les Pléyades, tópase arrodiada por un discu ecuatorial de materia espulsada, lo que la convierte nuna estrella Be. La so masa envalorada ye de 5 mases solares y la so edá cifrar nunos 130 millones d'años.

A partir del so espectru —darréu confirmáu por tapecimientu llunar— sábese que Electra ye una estrella binaria cercana. La so compañera, probablemente una estrella blanca de la secuencia principal, orbita a 0,8 UA de la xigante azul con un periodu de 100,46 díes.

El ámbare foi llamáu na Grecia antigua col nome de "electrón" en referencia a la estrella Electra, una y bones la lluz templao qu'emite esta estrella recordaba al ámbare. Darréu l'ámbare (en griegu "electrón"), que tien propiedaes de polaridá, dio nome a la pallabra lletricidá.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Peter Philip Eggleton (setiembre 2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems» (inglés) páxs. 869-879.
  2. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 Afirmao en: SIMBAD.
  4. 1 2 Floor van Leeuwen (marzu 2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Absolute Magnitudes of Be Stars Based on Hipparcos Parallaxes» (n'inglés). Astrophysics and Space Science (3):  páxs. 113-128. 16 payares 2006. doi:10.1007/S10509-006-9173-1.
  6. Andrea Kunder (19 xineru 2017). «The Radial Velocity Experiment (RAVE): fifth data release» (n'inglés). The Astronomical Journal (2):  páxs. 75-104. doi:10.3847/1538-3881/153/2/75.
  7. «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1345.
  8. Petr Harmanec (2000). «Physical Properties and Evolutionary Stage of Be Stars» (n'inglés). Astronomical Society of the Pacific conference series:  páxs. 13-25.
  9. Joss Bland-Hawthorn (2020). «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». The Astronomical Journal (2). doi:10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  10. René Racine (1968). «Distance of the Cepheid SU Cassiopeae». The Astronomical Journal:  páxs. 588–589. doi:10.1086/110665.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]