Delta Velorum

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteDelta Velorum
estrella binaria[1], estrella doble (es) Traducir[2], estrella[2], near-IR source (en) Traducir[2], UV-emission source (en) Traducir[2] y Estrella variable[2]
Parte de Falsa Cruz (es) Traducir
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 131,175944103 °[3]
Declinación (δ) −54,708819248 °[3]
Magnitú aparente (V) 1,777 (Banda J (es) Traducir)
1,762 (Banda H (es) Traducir)
1,719 (Banda K (es) Traducir)
Constelación Vela (es) Traducir
Velocidá de rotación 150 km/s[5]
Velocidá radial 2,2 km/s[6]
Parallax 40,49 mas[7]
Carauterístiques físiques
Masa 2,43 M☉
Gravedá superficial 6200 cm/s²[8]
Tipu espectral A2IV+A4V+F8V[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 8h 44m 42.227s, -54° 42 31.749

Delta Velorum (δ Vel / HD 74956 / HR 3485) ye un sistema estelar de la constelación Vela, la vela del navío Argo, el segundu más brillosu detrás de γ Velorum. La so magnitú aparente ye +1,95 y falta 79,7 años lluz de la Tierra. Ye'l miembru más brillosu de la Falsa Cruz, asterismu que forma xunto a κ Velorum, Avior (ε Carinae) y Aspidiske (ι Carinae).

Delta Velorum ta formada por un sistema binariu eclipsante (Delta Velorum A) y una nana de tipu espectral F6V (Delta Velorum B) de magnitú aparente 5,5 nuna órbita escéntrica con una separación que varia ente 0,6 y 3,0 segundos d'arcu[10] y un periodu orbital de 142 años. Delta Velorum A ta formada por dos estrelles blanques de la secuencia principal, la más lluminosa de tipu espectral A0V (Delta Velorum Aa, de magnitú aparente 2,3) y la otra de tipu espectral ente A3V y A5V (Delta Velorum Ab, de magnitú aparente 3,4). Tán dixebraes 0,5 UA y el so periodu orbital ye de 45,15 díes. Los eclises, que faen que'l rellumu combináu del sistema fluctúe en redol al 50% mientres l'eclís primariu y 30% mientres el secundariu, fueron detectaos independientemente en 1989 pola misión espacial Galileo[11] y en 1997 pol aficionáu arxentín Sebastián Otero. Al xunir los datos visuales de Galileo y Otero nel añu 2000, Otero, Lloyd y Fieseler[12]pudieron determinar el periodu orbital y predicir los futuros eclises y amás notar que la órbita del sistema ye tamién escéntrica, yá que l'eclís secundariu producir na fase 0,43 del ciclu orbital (namái 19 díes dempués del eclís primariu). Curiosamente, a pesar de ser una de les estrelles más brilloses del cielu, nun se reparara primeramente la so variabilidá.

Anguaño créese que Delta Velorum C de magnitú 11, y Delta Velorum D de magnitú 13, separaes visualmente 6 segundos d'arcu y distantes 150 UA ente sigo, nun son componentes físiques del sistema de Delta Velorum.[13]

Por cuenta de la precesión de la Tierra, Delta Velorum va ser la Estrella Polar del hemisferiu sur hacia l'añu 9200 NE.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmao en: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Stated in source according to: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Páxina: -1. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: xunu 2003.
  5. «Rotational velocities of A-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 671–682. febreru 2007. doi:10.1051/0004-6361:20065224. 
  6. Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten (9):  páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776. 
  7. Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  8. Robert Rich (marzu 2003). «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (n'inglés). The Astronomical Journal (3):  páxs. 1598–1622. doi:10.1086/345972. 
  9. P. Kervella (6 payares 2008). «The nearby eclipsing stellar system {delta} Velorum. I. Origin of the infrared excess from VISIR and NACO imaging» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 107–114. doi:10.1051/0004-6361:200810565. 
  10. Orbits for five southern visual binaries. Argyle, R. W.; Alzner, A. & Horch, Y. P. 2002, Astronomy & Astrophysics, 384, 171.
  11. Blinking star explains mystery aboard Galileo. Spaceflight now.
  12. Delta Velorum is an Eclipsing Binary. IBVS #4999, 2000.
  13. Interferometric observations of the multiple stellar system delta Velorum. Kellerer y otros, 2007, Astronomy & Astrophysics, 469, 633.

Coordenaes: Sky map 8h 44m 42.227s, -54° 42 31.749