Coronella austriaca

De Wikipedia
Coronella austriaca
culiebra ñidia europea
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Sauropsida
Orde: Squamata
Suborde: Serpentes
Familia: Colubridae
Subfamilia: Colubrinae
Xéneru: Coronella
Especie: C. austriaca
Laurenti, 1768
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La culiebra ñidia europea[2] (Coronella austriaca) ye una especie de culiebra de la familia de les culiebres, que se distribúi dende'l norte de la península Ibérica hasta Irán y el Cáucasu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'una culiebra de tamañu pequeñu, siendo unu de los ofidios ibéricos más amenorgaos: los adultos devasen raramente los 600 mm de llargor y los 50 g de pesu. La cabeza tien forma ovalada, aparentando ser, en proporción al cuerpu, relativamente pequeña.

Xeneralmente gris, variáu dende tonos acolorataos hasta'l gris fumu. Sobre esti, manches alliniaes longitudinalmente como puntos marrones bordiaos en negru, que pueden apaecer bien difusos. El pileu ye escuru. Ye bien característicu d'esta especie la presencia d'una llinia, parda o negra, que percuerre los llaterales de la cabeza; empecinase nos furos nasales, arrodia güeyu per debaxo y enlargase hasta'l pescuezu.

Ye un ofídio aglifo; con glándules de venenu, pero que nun puede inocular pol so dentición. La femes tienen un llargor mayor que los machos.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Na rexón atlántica de la península Ibérica ocupa hábitats, con una bona cobertoria vexetal arbustiva como pueden ser llinderos y escamplaes de montes caducifolios y mistos o zones de cultivos y praderíes. Na rexón mediterránea, ocupa pacionales con roques, zones de carba o montes abiertos de coníferes (Pinus spp.) o caducifolios (Quercus spp.)

Alimentación[editar | editar la fonte]

Considérase-y sauriófago, anque preda sobre royedores y musarañes. Llagarteses, escolancios y eslizones representa casi'l 80% de les sos preses. Caza a la espera, o buscando viviegamente so piedres o en resquiebros.

Predadores[editar | editar la fonte]

Ente los sos depredadores sobremanera rapazos diurnes como l'águila culebrera (Circaetus gallicus), mamíferos carnívoros ya inclusive reptiles, sobremanera exemplares nuevos. Describiéronse dellos casos de canibalismu.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. JCrnobrnja-Isailović, J., Ajtic, R., Vogrin, M., Corti, C., Pérez Mellado, V., Sá-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Westerström, A., De Haan, C.C., Tok, V., Borczyk, B., Sterijovski, B., Schmidt, B., Borkin, L., Milto, K., Golynsky, E., Rustamov, A, Nuridjanov, D., Munkhbayar, K., Shestopal, A. & Litvinchuk, S. (2017). «Coronella austriaca» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2020-1. Consultáu'l 7 de mayo de 2020.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  • Laurenti, J. N. 1768. Specimen medicum, exhibens synopsin reptilium emendatam cum experimentis circa venena et antidota reptilium austracorum, quod authoritate et consensu. Vienna, Joan. Thomae, 217 pp.
  • Boulenger, George Albert (1893). «Vol. I, II y III». Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). British Museum (Natural History). OCLC 2859280. 
  • Boulenger, George Albert (1894). Boulenger, George Albert (1894). «On the variations of the smooth snake Coronella austriaca». The Zoologist 50 (3). 10-15. 
  • Kochva, Y. (1978). Kochva, E. (1978). «Oral glands of the reptilia». Biology of the Reptilia 8. 43-161. 
  • Galán, P (1988). Galán, P (1988). «Segregación ecológica en una comunidad de ofidios». Doñana, Acta Vertebrata 15 (1). páx.59-78. 
  • Galán, Pedro; Gustavo Fernández (1993). Anfibios y réptiles de Galicia. Edicións Xerais de Galicia. pp. 501 pp. OCLC 31437082.  La referencia utiliza parámetros obsoletos (ayuda)
  • Garzón, J (1973). Garzón, J (1973). «Contribución al estudio del estatus, alimentación y reproducción de las Falconiformes en España Central». Ardeola 19. 279-330. 
  • Galán, Pedro (1998). «Reptiles». En Ramos, M. A. et al. Coronella austriaca Laurenti, 1768. Salvador, A. (Coordinador) (Fauna Ibérica edición). Muséu Nacional de Ciencies Naturales. CSIC. pp. 364-375. ISBN 9788400077136. OCLC 313034691. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]