Coronella austriaca
Coronella austriaca culebrón ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Subfilu: | Vertebrata | |
Clas: | Sauropsida | |
Orde: | Squamata | |
Suborde: | Serpentes | |
Familia: | Colubridae | |
Subfamilia: | Colubrinae | |
Xéneru: | Coronella | |
Especie: |
C. austriaca Laurenti, 1768 | |
Distribución | ||
![]() | ||
![]() | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
El culebrón[2] (Coronella austriaca) ye una especie de culiebra de la familia de les culiebres, que se distribúi dende'l norte de la península Ibérica hasta Irán y el Cáucasu.
Descripción
[editar | editar la fonte]
Trátase d'una culiebra de tamañu pequeñu, siendo unu de los ofidios ibéricos más amenorgaos: los adultos devasen raramente los 600 mm de llargor y los 50 g de pesu. La cabeza tien forma ovalada, aparentando ser, en proporción al cuerpu, relativamente pequeña.
Xeneralmente gris, variáu dende tonos acolorataos hasta'l gris fumu. Sobre esti, manches alliniaes longitudinalmente como puntos marrones bordiaos en negru, que pueden apaecer bien difusos. El pileu ye escuru. Ye bien característicu d'esta especie la presencia d'una llinia, parda o negra, que percuerre los llaterales de la cabeza; empecinase nos furos nasales, arrodia güeyu per debaxo y enlargase hasta'l pescuezu.
Ye un ofídio aglifo; con glándules de venenu, pero que nun puede inocular pol so dentición. La femes tienen un llargor mayor que los machos.
Hábitat
[editar | editar la fonte]Na rexón atlántica de la península Ibérica ocupa hábitats, con una bona cobertoria vexetal arbustiva como pueden ser llinderos y escamplaes de montes caducifolios y mistos o zones de cultivos y praderíes. Na rexón mediterránea, ocupa pacionales con roques, zones de carba o montes abiertos de coníferes (Pinus spp.) o caducifolios (Quercus spp.)
Alimentación
[editar | editar la fonte]Considérase sauriófago, anque preda sobre royedores y topurratos. Llagarteses y esculibierzos representen casi'l 80% de les sos preses. Caza a la espera, o buscando viviegamente so piedres o en requexos.
Predadores
[editar | editar la fonte]Ente los sos depredadores destaquen sobremanera rapazos diurnes como'l guzapón (Circaetus gallicus), mamíferos carnívoros ya inclusive otros reptiles. Describiéronse tamién dellos casos de canibalismu.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ JCrnobrnja-Isailović, J., Ajtic, R., Vogrin, M., Corti, C., Pérez Mellado, V., Sá-Sousa, P., Cheylan, M., Pleguezuelos, J., Westerström, A., De Haan, C.C., Tok, V., Borczyk, B., Sterijovski, B., Schmidt, B., Borkin, L., Milto, K., Golynsky, E., Rustamov, A, Nuridjanov, D., Munkhbayar, K., Shestopal, A. & Litvinchuk, S. (2017). «Coronella austriaca» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2020-1. Consultáu'l 7 de mayo de 2020.
- ↑ «Diccionariu de la Llingua Asturiana» (asturianu) (15 avientu 2000). Consultáu'l 10 marzu 2025.
- Laurenti, J. N. 1768. Specimen medicum, exhibens synopsin reptilium emendatam cum experimentis circa venena et antidota reptilium austracorum, quod authoritate et consensu. Vienna, Joan. Thomae, 217 pp.
- Boulenger, George Albert (1893). «Vol. I, II y III». Catalogue of the Snakes in the British Museum (Natural History). British Museum (Natural History). OCLC 2859280.
- Boulenger, George Albert (1894). Boulenger, George Albert (1894). «On the variations of the smooth snake Coronella austriaca». The Zoologist 50 (3). 10-15.
- Kochva, Y. (1978). Kochva, E. (1978). «Oral glands of the reptilia». Biology of the Reptilia 8. 43-161.
- Galán, P (1988). Galán, P (1988). «Segregación ecológica en una comunidad de ofidios». Doñana, Acta Vertebrata 15 (1). páx.59-78.
- Galán, Pedro; Gustavo Fernández (1993). Anfibios y réptiles de Galicia. Edicións Xerais de Galicia. pp. 501 pp. OCLC 31437082. La referencia utiliza parámetros obsoletos (ayuda)
- Garzón, J (1973). Garzón, J (1973). «Contribución al estudio del estatus, alimentación y reproducción de las Falconiformes en España Central». Ardeola 19. 279-330.
- Galán, Pedro (1998). «Reptiles». En Ramos, M. A. et al. Coronella austriaca Laurenti, 1768. Salvador, A. (Coordinador) (Fauna Ibérica edición). Muséu Nacional de Ciencies Naturales. CSIC. pp. 364-375. ISBN 9788400077136. OCLC 313034691.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Coronella austriaca. |