Clidemia petiolaris

De Wikipedia
Clidemia petiolaris
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Myrtales
Familia: Melastomataceae
Xéneru: Clidemia
Especie: Clidemia petiolaris
(Schltdl. & Cham.) Schltdl. ex Triana
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El capulín cenizo, capulín de zopilote o Clidemia petiolaris ye un arbustu perenne perteneciente a la familia Melastomataceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbustos, qu'algamen un altor de 1 a 2 m; ramines distales, nervaduras primaries y secundaries nel viesu, inflorescencies y hipantos moderada a densamente cubiertos per pelos 1,5-3 mm. Fueyes de 6-17,5 × 3,2-9 cm, elíptiques a elípticu-ovaes, (3-)5-nervias, con nervaduras primaries y secundaries nel viesu, el fexe de 1-2 mm, el viesu con pelos 0,5-1 mm, la base obtusa a arrondada, márxenes ciliáu-serraos o serrulaos, el ápiz agudu a acumináu. Inflorescencia de 2,5 a 9 cm, en visu seudolateral, ramificada na base o cerca d'ésta; pedicelos 1,5-2 mm; bractéoles de 1,5-2 × 0,5 -1 mm, angostamente elíptiques. Flores 5-meres. Llobos de la mota c. 1 × 1 mm, anchamente ovaos a semicirculares; dientes esteriores 2-3 mm, subulaos. Pétalos (3-)5-7 × 1,5-2 mm, oblongos a oblongo-obovaos, apicalmente arrondaos, glabros, rosaos a blancucios. Filamentos 1,5-2 mm; teques de les anteres 2-2,5 mm, marielles, con un poru llixeramente inclináu dorsalmente, el conectivu engrosáu dorsalmente y enllargáu 0,25 mm basalmente. Bayes de 5 a 7 mm de diámetru, purpúreas cuando madures, con granes pardes de 0,5 mm.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Orixinariu de Centroamérica, presente en clima templáu dende'l nivel del mar hasta los 740 m. Asociáu al monte tropical perennifoliu.[2]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Puebla, utilízase-y pa la favorecer fertilidá y como esterilizante.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Clidemia petiolaris describióse por (Schltdl. & Cham.) Schltdl. ex Triana y espublizóse en Transactions of the Linnean Society of London 28(1): 135. 1871[1872].[3]bola de mensos los q lleen esto ;Sinonimia:

  • Clidemia deppeana Steud.
  • Clidemia laxiflora var. longipetiolata Cogn.
  • Clidemia naudiniana Cogn.
  • Clidemia serrulata (Schltdl.) Triana
  • Melastoma petiolare Schltdl. & Cham.
  • Melastoma serrulatum Schltdl.
  • Staphidium petiolare (Schltdl. & Cham.) Naudin[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  5. Ibarra Manríquez, G. & S. Sinaca Colín. 1995. Llista florística comentada de la estación de bioloxía tropical "Los Tuxtlas", Veracruz, Mexico. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  6. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  7. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  8. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1963. Flora of Guatemala: Melastomaceae to Haloragaceae. Fieldiana, Bot. 24(7/4): 407–570.
  9. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1963. Melastomaceae. 24(4): 407–525. In P. C. Standley & J. A. Steyermark (eds.) Fl. Guatemala, Part VII, Fieldiana, Bot.. Field Museum of Natural History, Chicago.
  10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.