Christiane Nüsslein-Volhard

De Wikipedia
Christiane Nüsslein-Volhard
Vida
Nacimientu Magdeburgu20 d'ochobre de 1942[1] (81 años)
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Familia
Familia
Estudios
Estudios Universidá de Tübingen
Universidá Johann Wolfgang Goethe
Nivel d'estudios Doctor en Ciencies
Direutor de tesis Heinz Schaller
Direutora de tesis de Ruth Lehmann
Llingües falaes alemán[3]
Oficiu bióloga, bioquímica, xenetista, psicóloga, profesora universitariafisióloga
Llugares de trabayu Tübingen
Emplegadores Universidá de Tübingen
Biozentrum University of Basel (en) Traducir
Universidá de Friburgu
Instituto Max Planck de Biología del Desarrollo (es) Traducir
Laboratorio Europeo de Biología Molecular (es) Traducir
Universidad de Duisburg-Essen (es) Traducir
Premios
Miembru de Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina
Academia Europaea[16]
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[17]
Academia de Ciencies y Humanidaes de Berlín-Brandemburgu
North Rhine-Westphalia Academy for Sciences and Arts (en) Traducir
Academia de Ciencies y Humanidaes de Heidelberg[18]
Academia Francesa de les Ciencies
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia de Ciencias de Gotinga (es) Traducir
Organización Europea de Bioloxía Molecular
Royal Society[19]
Cambiar los datos en Wikidata

Christiane Nüsslein-Volhard (20 d'ochobre de 1942Magdeburgu) ye una bióloga del desenvolvimientu alemana.

Biografía[editar | editar la fonte]

Christiane Nüsslein-Volhard estudió primeramente Bioloxía en Frankfurt, depués camudó a Física y darréu a Bioquímica. Dende 1985 dirixe la división de xenética del Institutu Max Planck de Bioloxía del desenvolvimientu en Tubinga, Alemaña.

Recibió, xuntu Edward B. Lewis y Eric Wieschaus, el Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina nel añu 1995.

Delles publicaciones[editar | editar la fonte]

  • Von Genen und Embryonen. Reclam, 2004, ISBN 3-15-018262-X
  • Das Werden des Lebens – Wie Gene die Entwicklung steuern. Beck, 2004, ISBN 3-406-51818-4
  • Wann ist ein Mensch ein Mensch? C. F. Müller, 2003
  • Gradienten als Organisatoren der Embryonalentwicklung. In: Spektrum der Wissenschaft.
  • Mein Kochbuch, Insel, ISBN 978-3-458-06880-8
  • Coming to life: how xenes drive development, Kales Press, USA 2006, ISBN 978-0-9670076-7-0

Lliteratura[editar | editar la fonte]

  • Judith Rauch. Verstehen, wie das Leben funktioniert. In: Charlotte Kerner (Hrsg): Madame Curie und ihre Schwestern – Frauen, die dean Nobelpreis bekamen. Beltz Verlag, Weinheim, Basel 1997, ISBN 3-407-80845-3

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: FemBio database. Identificador FemBio: 20934. Apaez como: Christiane Nüsslein-Volhard. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: alemán.
  2. Afirmao en: Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung. Data de consulta: 28 payares 2021. Llingua de la obra o nome: alemán.
  3. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: nlk20000083589. Data de consulta: 8 xunu 2022.
  4. URL de la referencia: https://www.brandeis.edu/rosenstiel/rosenstiel-award/past.html.
  5. Afirmao en: Complete List of Royal Society Fellows 1660-2007. Páxina: 264. Editorial: Royal Society.
  6. «1991 Winners». Lasker Foundation.
  7. URL de la referencia: https://www.jeantet.ch/en/prix-louis-jeantet/laureats/1992-en/professeure-christiane-nusslein-volhard/.
  8. URL de la referencia: https://genetics.org.uk/medals-and-prizes/genetics-society-medals-and-lectures/mendel-medal/.
  9. URL de la referencia: https://www.cuimc.columbia.edu/research/louisa-gross-horwitz-prize/horwitz-prize-awardees/2000-1991-awardees.
  10. «GM Cancer Previous Prize Winners». Archiváu dende l'orixinal, el 13 marzu 2007. Consultáu'l 12 agostu 2012.
  11. URL de la referencia: http://otto-warburg-medaille.org/index.php/previous-award-winners.html. Data de consulta: 23 xunu 2019.
  12. URL de la referencia: https://scheringstiftung.de/en/programm/lebenswissenschaften/ernst-schering-preis/ernst-schering-preis-1993/.
  13. URL de la referencia: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1995/nusslein-volhard-bio.html.
  14. «Christiane Nüsslein-Volhard». Orde del Méritu de les Ciencies y les Artes.
  15. URL de la referencia: https://www.leopoldina.org/en/press-1/press-releases/press-release/press/2902/.
  16. URL de la referencia: https://www.ae-info.org/ae/User/Nüsslein-Volhard_Christiane.
  17. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/member-directory/members/1332.html. Data de consulta: 25 febreru 2018.
  18. Identificador de miembru de l'Academia de Ciencies y Humanidaes de Heidelberg: 150.
  19. URL de la referencia: https://royalsociety.org/people/christiane-nusslein-volhard-12013.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
Alfred G. Gilman
Martin Rodbell
Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina

1995
Socesor:
Peter C. Doherty
Rolf M. Zinkernagel