Ceanothus caeruleus
Ceanothus caeruleus | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
(ensin clasif.): | Eudicots | |
(ensin clasif.): | Rosids | |
Orde: | Rosales | |
Familia: | Rhamnaceae | |
Xéneru: | Ceanothus | |
Especie: |
C. caeruleus Lag. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Ceanothus caeruleus, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Rhamnaceae.
Descripción[editar | editar la fonte]
Son arbolinos o arbustos, inermes o raramente espinosos; plantes hermafrodites. Fueyes alternes, llámines ovaes, 5–10 cm de llargu y 1–4 cm d'anchu, dentaes, penninervaes o frecuentemente 3-nervias dende la base, viesu pálidu por cuenta de un tomentu trupu; peciolaes; estípules pequeñes, xeneralmente caduques. Inflorescencies tirsos terminales, uniformemente azul violeta o raramente blancos; cúpula revistida con texíu nectarífero, dende bien ceo firmemente xuntáu a la base del xinecéu y acrescente col xinecéu; sépalos los (4–) 5 (–8), deltoides, ca 2 mm de llargu, más o menos persistentes; pétalos en forma de cuyar, más o menos del mesmu llargu que los sépalos los, patentes, caducos; ovariu 3-locular, estilu curtiu, 3-fido. Frutu llevemente 3-lobáu, na dehiscencia lliberar de la cúpula y del discu, la dehiscencia primeru septicida y depués cada carpidio dixebrar a lo llargo de la sutura ventral y hasta ciertu puntu a lo llargo del nerviu principal dosal.[1]
Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]
Ye orixinaria de Méxicu, onde ta presente en climes semisecos y templaos ente los 1100 y los 2400 metros, acomuñada a cultivos añales y de temporada, nel monte tropical caducifoliu y monte mistu d'encina-pinu.
Propiedaes[editar | editar la fonte]
En Michoacán los usos melecinales que se-y dan son pa tratar firíes, granos, picadures de mosques ya inflamación de pies. Sirve tamién en casu d'enfermedaes estomacales y foria, pa ello empleguen les fueyes y flores preparaes
- Hestoria
A principios del sieglu XX l'Institutu Médicu Nacional, referir como antihemética, antigonorréica, antipirética, antisifilítica, astringente y tónica. Darréu nel mesmu sieglu, Maximino Martínez mentar pa cuando hai anxina, como antipirética, para enfermedaes venérees y como tónica. La Sociedá Farmacéutica de Méxicu reporta'l so usu como antihemético, antipirético, antisifilítico, astringente y tónicu.[2]
Taxonomía[editar | editar la fonte]
Ceanothus caeruleus describióse por Mariano Lagasca y espublizóse en Xenera et species plantarum 11. 1816.[1]
- Ceanothus axillaris Carrière
- Ceanothus azureus Desf. ex DC.
- Ceanothus bertinii Carrière
- Ceanothus bicolor Willd. ex Schult. & Schult.f.
- Ceanothus candolleanus Rose
- Ceanothus glandulosus Schltdl.[3]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
- Terminoloxía descriptiva de les plantes
- Cronoloxía de la botánica
- Historia de la botánica
- Carauterístiques de les ramnacees
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 «Ceanothus caeruleus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de xunu de 2013.
- ↑ En Medicina tradicional mexicana
- ↑ Ceanothus caeruleus en PlantList/
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Johnston, M. C. 2001. Rhamnaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2192–2200.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Rhamnaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 277–293.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Wikispecies tien un artículu sobre Ceanothus caeruleus. |