Ceanothus caeruleus

De Wikipedia
Ceanothus caeruleus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Rosales
Familia: Rhamnaceae
Xéneru: Ceanothus
Especie: C. caeruleus
Lag.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Ceanothus caeruleus, ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia Rhamnaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son arbolinos o arbustos, inermes o raramente espinosos; plantes hermafrodites. Fueyes alternes, llámines ovaes, 5–10 cm de llargu y 1–4 cm d'anchu, dentaes, penninervaes o frecuentemente 3-nervias dende la base, viesu pálidu por cuenta de un tomentu trupu; peciolaes; estípules pequeñes, xeneralmente caduques. Inflorescencies tirsos terminales, uniformemente azul violeta o raramente blancos; cúpula revistida con texíu nectarífero, dende bien ceo firmemente xuntáu a la base del xinecéu y acrescente col xinecéu; sépalos los (4–) 5 (–8), deltoides, ca 2 mm de llargu, más o menos persistentes; pétalos en forma de cuyar, más o menos del mesmu llargu que los sépalos los, patentes, caducos; ovariu 3-locular, estilu curtiu, 3-fido. Frutu llevemente 3-lobáu, na dehiscencia lliberar de la cúpula y del discu, la dehiscencia primeru septicida y depués cada carpidio dixebrar a lo llargo de la sutura ventral y hasta ciertu puntu a lo llargo del nerviu principal dosal.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye orixinaria de Méxicu, onde ta presente en climes semisecos y templaos ente los 1100 y los 2400 metros, acomuñada a cultivos añales y de temporada, nel monte tropical caducifoliu y monte mistu d'encina-pinu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Michoacán los usos melecinales que se-y dan son pa tratar firíes, granos, picadures de mosques ya inflamación de pies. Sirve tamién en casu d'enfermedaes estomacales y foria, pa ello empleguen les fueyes y flores preparaes

Hestoria

A principios del sieglu XX l'Institutu Médicu Nacional, referir como antihemética, antigonorréica, antipirética, antisifilítica, astringente y tónica. Darréu nel mesmu sieglu, Maximino Martínez mentar pa cuando hai anxina, como antipirética, para enfermedaes venérees y como tónica. La Sociedá Farmacéutica de Méxicu reporta'l so usu como antihemético, antipirético, antisifilítico, astringente y tónicu.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ceanothus caeruleus describióse por Mariano Lagasca y espublizóse en Xenera et species plantarum 11. 1816.[1]

Sinonimia
  • Ceanothus axillaris Carrière
  • Ceanothus azureus Desf. ex DC.
  • Ceanothus bertinii Carrière
  • Ceanothus bicolor Willd. ex Schult. & Schult.f.
  • Ceanothus candolleanus Rose
  • Ceanothus glandulosus Schltdl.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
  3. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Johnston, M. C. 2001. Rhamnaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2192–2200.
  5. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1949. Rhamnaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part VI. Fieldiana, Bot. 24(6): 277–293.
  6. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.