Brachyglottis repanda

De Wikipedia
Brachyglottis repanda
Estáu de caltenimientu
Non amenazáu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Senecioneae
Xéneru: Brachyglottis
Especie: B. repanda
J.R.Forster & G.Forster
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Rangiora o Bushman's friend (Brachyglottis repanda) ye una especie d'arbustu perteneciente a la familia de les asteracees.

Vista de la planta
Fueyes

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un árbol pequeñu, árbol arbustivo, o arbustu grande, endémica de Nueva Zelanda. Desenvolver hasta un altor de 5 a 7 metros. Les fueyes son grandes con un viesu con superficie peluda nidia, conocer como "Bushman's toilet paper" ("papel de tocador del bosquimano").

Anque tien un solu nome vernáculu inglés, en Māori conocer con dellos nomes distintos, tal como Kōuaha, Pukapuka, Pukariao, Puke-rangiora, Rangiora, Raurākau, Raurēkau, Whārangi, o Whārangi-tawhito.

Hai tamién una ciudá na islla Sur llamada Rangiora.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Los Maoríes utilizaben la planta pa una serie d'usos melecinales. Les fueyes utilizar pa les firíes y llagues ulceraes, y la goma de mazcar pa mal aliendu ye venenosa pero solu si inxerse.[1]

Indicaciones: De la corteza y los ápices de les fueyes llógrase'l kouaha, resina arumosa que se mazca pa tratar d'esaniciar el mal golor de boca. Venenosa o mortal si inxerse.[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Brachyglottis repanda describióse por J.R.Forster & G.Forster y espublizóse en Characteres Generum Plantarum 46, non. 1. 1775.[3]

Etimoloxía

Brachyglottis: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: brachus ("curtiu")[4] y glotis ("l'aparatu vocal de la larinxe"[5] o "llingua"),[6] una referencia al tamañu de les flores ligulaes.[7]

repanda: epítetu llatín que significa "curvada escontra riba"[8]

Sinonimia
  • Brachyglottis rangiora Buchanan
  • Brachyglottis repanda var. rangiora (Buchanan) Allan
  • Cineraria repanda G.Forst.
  • Senecio forsteri Hook.f.
  • Senecio georgii Endl.
var. fragrans D.G.Drury
  • Brachyglottis rangiora Hort.
  • Brachyglottis repanda Hort. [9]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Brooker, S. G.; R. C. Camude, R.C. Cooper (1987). New Zealand Medicinal Plants. Reed Books. ISBN 0-7900-0250-7.
  2. «Brachyglottis repanda». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 11 de payares de 2009.
  3. «Brachyglottis repanda». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 de febreru de 2013.
  4. Liddell, H. G.. «bra^chus , eia (Ion. ea Hdt.5.49), o, dat. pl.». A Greek-English Lexicon. Tufts University. Consultáu'l 10 d'abril de 2008.
  5. WordNet. «a lexical database for the English language». Cognitive Science Laboratory of Princeton University. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  6. Liddell, H. G.. «glôtt-ikos , ê, on,». A Greek-English Lexicon. Tufts University. Consultáu'l 10 d'abril de 2008.
  7. Coombes, A. J. (1985). «Section 1», Dictionary of Plant Names. Timber Press, páx. 207 pages. ISBN 0-88192-294-3. Consultáu'l 10 d'abril de 2008.
  8. N'Epítetos Botánicos
  9. Brachyglottis repanda en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]



[[Categoría:Plantes descrites en 1775