Benincasa hispida

De Wikipedia
"Calabaza china", "calabaza blanca", "calabaza de la cera", redirixen equí. Quiciabes tea buscando: calabacita china. Otros usos d'estos términos en Calabaza.
Benincasa hispida
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Cucurbitales
Familia: Cucurbitaceae
Subfamilia: Cucurbitoideae
Tribu: Benincaseae
Subtribu: Benincasinae
Xéneru: Benincasa
Savi
Especie: Benincasa hispida
Thunb. Cogn.
Sinonimia
  • Camolenga Post & Kuntze
  • Praecitrullus Pangalo[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Frutu inmaduru
Frutu inmaduru
Granes
Sopa china de calabaza china.
Ilustración

La calabaza china, calabaza blanca, calabaza de la cera (nome científicu Benincasa hispida) ye una especie de la familia de les cucurbitácees cultivada en China y contorna, de la que nun se conocen representantes monteses. Ye la única especie del xéneru monotípicu Benincasa.

Descripción[editar | editar la fonte]

Son plantes herbales, añales, trepadores. Tarmos angulosu-sulcaos, densamente vellosos, el indumento de color pardu foscu. Fueyes de 6-20 cm y cuasi igual o pocu más d'anchu, anchamente ováu-cordatas a orbicular-reniformes, subcoriacees, 5-7-angulosu-llobaes, la base cordata, los márxenes dentaos, el ápiz agudu a acumiáu, el fexe pelosu a híspido-escabroso, el viesu híspido-setuloso especialmente sobre les venes; pecíolus 3-20 cm, sulcaos, velloso-híspidos. Bilortos 2-3 partíos, hispidulosos. Flores estaminaes, axilares; pedicelos 4-15 cm, vellosos, bracteada na base, la bráctea 5-18 mm, obovado-oblonga; hipanto 5-8 mm y pocu más d'anchu nel llimbu, pelosos o velloso, glabrescente; sépalos los 5, 5-16 × 1.5 mm, reflexos, esparcidamente puberulentos a glabros; corola de color mariellu brillante, con venes llonxitudinales verdes, 5-estremada cuasi hasta la base, los pétalos 2-4 × 1.5-2 cm, obovaos, esparcidamente pelosos. Flores pistilaes en distintu axila que les estaminadas; pedicelos 1-6 cm, robustos, vellosos; ovariu globosu a elípticu o cilíndricu, densamente velloso. Frutos 25-35 (seique más) × 15-25 cm, subglobosos a cilíndricos o elípticos, cuando mozos híspidos y de color verde, al maurecer tornándose glabros, ablancazaos o amarellentaos y usualmente cubiertos por una delgada capa crosa; mesocarpiu de color blancu; pedúnculu 5-6 cm, llixeramente espandíu escontra riba; granes 8-14 × 5-8 mm, ovaes, parduzo-acoloratáu maciu, testar llisa o bien finamente granulienta.[2]

Usos[editar | editar la fonte]

El so vezu ye una planta de guía que se desenvuelve mientres el branu, ensugándose colos frutos maduros na seronda. El frutu, que al maurecer tien un aspeutu blancu por cuenta de les ceres que la anubren, tien un pulgu resistente que-y dexa caltener se hasta 1 añu, y ye unu de los vexetales que más se peracaben mientres l'iviernu en China, que tien una marcada estacionalidad y poca ufierta d'alimentación pel iviernu.

Benincasa hispida colléchase cuando ta totalmente madura y puede comese cocida, preparaes de diverses maneres, o como sopa gratinada, agriduz. Tamién s'utilicen en productos de confitería.

Los frutos nuevos, verdes, pueden comese crudos como'l pepinu. Tamién se caltienen en vinagre. Les granes cómense, rustíu n'Asia.

Na medicina Ayurveda usar p'aumentar el mambís.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El xéneru foi descritu por Thunb. Cogn. y espublizóse en Monographiae Phanerogamarum 3: 513. 1881.[2]

Sinonimia
  • Benincasa cerifera Savi
  • Benincasa cylindrica Ser.
  • Benincasa pruriens (Parkinson) W.J.de Wilde & Duyfjes
  • Benincasa vacua (F.Muell.) F.Muell.
  • Cucurbita alba Roxb. ex Wight & Arn.
  • Cucurbita farinosa Blume
  • Cucurbita hispida Thunb.
  • Cucurbita littoralis Hassk.
  • Cucurbita pruriens Parkinson
  • Cucurbita pruriens Seem.
  • Cucurbita vacua F.Muell.
  • Cucurbita villosa Blume
  • Gymnopetalum septemlobum Miq.
  • Lagenaria dasystemon Miq.
  • Lagenaria leucantha var. clavata Makino
  • Lagenaria leucantha var. hispida (Thunb.) Nakai
  • Lagenaria siceraria var. hispida (Thunb.) H.Hara
  • Lagenaria vulgaris var. hispida (Thunb.) Nakai

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?1386 (22 January 2014)
  2. 2,0 2,1 «Benincasa hispida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 22 de xineru de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Bailey, L.H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  6. Jeffrey, C. & B. Trujillo. 1992. Cucurbitaceae. 5(1): 11–202. In T. Lasser (ed.) Fl. Venezuela. Fondu Editorial Acta Científica Venezolana, Caracas.
  7. Keraudren, M. 1966. Cucurbitacees. Fl. Madagasc. 185: 1–165. View in Biodiversity Heritage Library
  8. Keraudren, M. 1990. Cucurbitacées. Fl. Mascareignes 101: 1–21.
  9. Llira Saade, R. 2004. Cucurbitaceae de la Peninsula de Yucatán. Etnofl. Yucatanense 22: 1–315.
  10. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]