Benidoleig

Coordenaes: 38°47′30″N 0°01′57″W / 38.791666666667°N 0.0325°O / 38.791666666667; -0.0325
De Wikipedia
Benidoleig
escudo de Benidoleig (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
ProvinciaBandera de Alacant provincia d'Alacant
Comarques Marina Alta (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Benidoleig (es) Traducir José Vicente Pons Peris
Nome oficial Benidoleig (ca)[1]
Códigu postal 03759
Xeografía
Coordenaes 38°47′30″N 0°01′57″W / 38.791666666667°N 0.0325°O / 38.791666666667; -0.0325
Benidoleig alcuéntrase n'España
Benidoleig
Benidoleig
Benidoleig (España)
Superficie 8 km²
Altitú 131 m
Llenda con Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, El Ràfol d'Almúnia, Sanet i els Negrals y Tormos
Demografía
Población 1218 hab. (2023)
- 545 homes (2019)

- 550 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Marina Alta (es) Traducir
0.06% de provincia d'Alacant
0.02% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 152,25 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
benidoleig.es
Cambiar los datos en Wikidata

Benidoleig ye una población de la Comunidá Valenciana, España. Asitiada nel norte de la provincia d'Alicante, na comarca de la Marina Alta. Cuenta con 1.196 habitantes (INE 2015).

Historia[editar | editar la fonte]

El topónimu Benidoleig paez que provién del árabe "bani Dulaj" que significa fíos o descendentes de Doleig. Esti Dulaj como nome personal podría dar en la so vegada del antropónimu xermánicu Dolehidus que yá apaez documentáu l'añu 913.

Nel so orixe foi un alquería árabe de les munches que s'instalaron na ribera del Girona. Conquistada pol rei Xaime I d'Aragón, el so primer propietariu foi Sancho Piña, infanzón de Jaca, que sirvió a dichu rei na conquista de Valencia, gracies al so reconocíu valor nel sitiu del Puig y depués en Valencia Sancho Piña foi premiáu col pueblu de Benidoleig. Darréu pasó a manes d'Hugo de Cardona, antecesor del marqués de Guadalest. Darréu revirtió de nuevu a la Corona y vencíu por esta a los duques de Mandes y Vilanova. L'añu 1260 ye adquirida por Joan Crisòstom Julià Figuerola Munyós. Camuda nuevamente de propietarios hasta acabar en manes del Barón de Santa Bárbara. Nel momentu de la espulsión de los moriscos cuntaba con unes 50 families; en 1611 foi repoblada con mallorquinos. En 1620 llogra'l títulu de baronía. Al ser permutada la parroquia de Tormos pola de Benidoleig, ésta pasó a depender de la rectoría d'Orba hasta l'añu 1802, añu en que tamién llogró la independencia municipal respectu d'esa población.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Aportar a esta llocalidá por Pedreguer que tien salida a l'autopista AP-7 E-15, por Ondara que tien salida na N-332 anque tamién se puede dende Orba y la carretera que comunica Pego con Callosa d'en Sarrià.

Llocalidaes estremeres[editar | editar la fonte]

El so términu municipal llenda colos d'Alcalalí, Beniarbeig, Benimeli, Orba, Pedreguer, Ráfol de Almunia, Sanet i els Negrals y Tormos.

Demografía[editar | editar la fonte]

Benidoleig cuenta con 1.315 habitantes (INE 2012).

Evolución demográfica de Benidoleig[2]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2010 2012
Población 641 527 678 675 719 703 678 681 725 826 860 1.044 1.113 1.261 1.315

Economía[editar | editar la fonte]

La economía depende de l'agricultura y el cultivu más estendíu ye'l de cítricos; tamién tien la so importancia la producción de pases pa la mistela. En cuanto al turismu esisten diverses urbanizaciones onde moren habitantes veníos de toa Europa.

Monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Ilesia parroquial del Sangre de Cristu
  • Casa señorial del Barón de Finestrat. Edificiu d'interés arquiteutónicu.
  • Ilesia parroquial del Sangre de Cristu. Edificiu d'interés arquiteutónicu.
  • Cueva de les Calaveres. A lo llargo de los sos 300 metros de percorríu, puede apreciase el valor orixinal de les sos estalactites, estalagmites y les sos precioses cúpules de más de 20 metros d'altor, Ta asitiada al mesmu llau de la carretera de Pedreguer a Benidoleig, les sos muertes de habitabilidad del paleolíticu mediu y superior se, remonten dende 130 000 a 15 000 edC.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Fiestes patronales. Celebrar n'honor a Santa Bárbara mientres la primer selmana d'agostu y la segunda selmana fáense espectáculos taurinos mientres tola selmana.

Política[editar | editar la fonte]

Llista d'alcaldes dende les eleiciones
democrátiques de 1979
Mandatu Alcalde Partíu políticu
1979–1983 José María Sirera Ballester UCD
1983–1987 Juan Mengual Arbona PSPV-PSOE
1987–1991 Juan Mengual Arbona PSPV-PSOE
1991–1995 Juan Mengual Arbona PSPV-PSOE
1995–1999 Mª Purificación Far Ballester PSPV-PSOE
1999–2003 Daniel Mas Galiana PSPV-PSOE
2003–2007 Josep Vicent Pons i Peris BLOC
2007–2011 Josep Vicent Pons i Peris BLOC
2011-2015 Josep Vicent Pons i Peris (2011-2013)
María Dolores Ern Agut (2013)
Josep Vicent Pons i Peris (2013-2015)
BLOC-Compromís
Non adscritu
BLOC-Compromís
2015-2019 Pedro Antonio Siguí Caselles PSPV-PSOE

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]