Barleria prionitis

De Wikipedia
Barleria prionitis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Acanthaceae
Subfamilia: Acanthoideae
Tribu: Ruellieae
Subtribu: Barleriinae
Xéneru: Barleria
Especie: B. prionitis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Barleria prionitis, ( sánscritu: kuranta; Marathi: vjradanti ( वज्रदंती)[1] ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia de les acantacees. Ye orixinaria de la India.

Ilustración
Vista de la planta en flor
Detalle de la flor

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye un arbustu bien ramificáu y armáu con (1 -) 2-4, afilaos escayos axilares de color blancu buxu, de 1-2 cm de llargu. Fueyes con un llargu pecíolude 0-2.5 cm, llámina elíptica o ovaes-elíptiques a obovaes, de 6-12 x 2-5 (-6) cm, escasamente pubescentes per debaxo, percima scabrida, atenuaes, acuminaes, ciliaes, arizaes. Flores grandes, de color mariellu doráu, d'hasta 7 cm de llargu, de cutiu sésiles y solitaries nes axiles inferiores foliares, n'espigues terminales curties; bráctees oblongues o oblongo-llanceolaes, 1-2.5 cm x 3-5 mm; corola de 1,5 cm d'anchu, pubescentes escontra l'esterior glabro, tubu de 2-2.5 cm de llargu, estremidaes cuasi tan llargu como'l tubu, lóbulos oblongo-ovaos, obtusos. Estambres fértiles 2 con filamentos exertos. El frutu ye una cápsula ovoide-cónica, 1.5-2 cm x 8-10 mm, picuda, 2-cabeza de serie. Granes ± orbiculares, c. 6 mm de llargu, 5 mm de diámetru, adpresos cabelludo.[2]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

El zusmiu de les fueyes utilizar pa diversos fines melecinales na medicina ayurveda. Aplicar nos pies pa evitar la maceración y agrietamiento en dómina d'agües.[3]

Ecoloxía[editar | editar la fonte]

B. prionitis ye'l anfitrión de les canesbes de les caparines Phalanta phalantha y Junonia lemonias. Les sos fueyes sábese que contienen 6 hidroxiflavona, un compuestu químicu, unu de los inhibidores non competitivos del citocromo P450 2C9.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Euphorbia chamaesyce describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 636. 1753.[2]

Etimoloxía

Barleria: nome xenéricu dau n'honor del biólogu y monxu dominicu francés; Jacques Barrelier (1606 - 1673).

prionitis: epítetu deriváu del griegu prion = "sierra".

Variedaes
  • Barleria prionitis subsp. ameliae (A.Meeuse) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria prionitis subsp. appressa (Forssk.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria prionitis subsp. delagoensis (Oberm.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria prionitis subsp. induta (C.B.Clarke) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria prionitis subsp. prionitoides (Engl.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria prionitis subsp. pubiflora (Benth. ex Hohen.) Brummitt & J.R.I.Wood
Sinonimia
  • Barleria coriacea Oberm.
  • Barleria echinata St.-Lag.
  • Barleria quadrispinosa Stokes
  • Barleria spicata Roxb.
  • Xusticia appressa Forssk.
  • Prionitis hystrix Miq.
  • Prionitis pubiflora Miq.
subsp. ameliae (A.Meeuse) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria ameliae A.Meeuse
subsp. appressa (Forssk.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria appressa (Forssk.) Deflers
subsp. delagoensis (Oberm.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria delagoensis Oberm.
subsp. induta (C.B.Clarke) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria induta C.B.Clarke
subsp. prionitoides (Engl.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria namutonensis Oberm.
  • Barleria prionitoides Engl.
subsp. pubiflora (Benth. ex Hohen.) Brummitt & J.R.I.Wood
  • Barleria pubiflora Benth. ex Hohen.[5]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Benoist, R. 1967. Acanthacees. Fl. Madagasc. 182: 1–219.
  3. Benoist, R. 1939. Acanthacees. Cat. Pl. Madag., Acanth. 2(24): 7–32.
  4. Benoist, R. 1911. Espèce et localités nouvelles de Barleria (Acanthacée). Notul. Syst. (Paris) 1: 362–366.
  5. Benoist, R. 1934. les especes malgaxes du genre Barleria (Acanthacees). Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., sér. 2 6: 78–89.
  6. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 19: 1–884. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  8. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  9. Rutenberg, C. 1880-1889. Reliquiae Rutenbergianae. Abh. Naturwiss. Vereine Bremen 7(1): 1–54; 7(2): 198–214; 7(3): 335–365; 9(4): 401–403; 10(3): 369–396.
  10. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]