Bandar Seri Begawan

Coordenaes: 4°55′N 114°55′E / 4.92°N 114.92°E / 4.92; 114.92
De Wikipedia
Bandar Seri Begawan
Alministración
PaísBandera de Brunéi Brunéi
Distritos Brunéi y Muara
Tipu d'entidá capital
Xeografía
Coordenaes 4°55′N 114°55′E / 4.92°N 114.92°E / 4.92; 114.92
Bandar Seri Begawan alcuéntrase en Brunéi
Bandar Seri Begawan
Bandar Seri Begawan
Bandar Seri Begawan (Brunéi)
Superficie 100.36 km²
Altitú 14 m
Demografía
Población 50 000 hab. (2015)
Porcentaxe 16.29% de Brunéi y Muara
11.66% de Brunéi
Densidá 498,21 hab/km²
Más información
Llocalidaes hermaniaes Pyong Yang y Nankín
municipal-bsb.gov.bn
Cambiar los datos en Wikidata

Bandar Seri Begawan[1] (Jawi: بندر سري بڬاوان) ye la capital del Sultanatu de Brunéi, y del distritu de Brunéi y Muara, con una población de 140.000 habitantes (2010). El so área urbana tien una población de 296.500 persones.

Alluga numberosos productores de muebles, testiles, artesanía y madera. Nella atopen el Royal Ceremonial Hall, el Royal Regalia Building, el Brunei History Center y la Mezquita del Sultán Omar Ali Saifuddin. Bandar Seri Begawan ta asitiáu nes coordenaes xeográfiques 4°55' Norte, 114°55' Esti (4.91667, 114.91667).

La mezquita d'Omar Alí Saifuddin, construyida en 1958, destaca pol so enorme cúpula dorada, un luxosu interior de mármol italiano y un elevador. Amás, tien dellos pasaxes soterraños que son usaos pol Sultán pa faer viaxes privaos alredor de la ciudá.

La ciudá incorpora una villa acuática, llamada Kampung Ayeri. Esta villa ta formada por cases construyíes sobre l'agua. El Muséu Teunolóxicu Malayu contién exhibiciones de l'arquiteutura de la villa.

La primer parte del nome de la ciudá, Bandar provién del persa بندر y significa "puertu" o "abellugu". La segunda parte del nome, Seri Begawan tien orixe nes pallabres Sri y Bhagwan del sánscritu, que significa la bendicha.

Clima[editar | editar la fonte]

Bandar Seri Begawan cunta con clima ecuatorial ensin estaciones seques. Ello ye que la ciudá ve fuertes precipitaciones a lo llargo del añu, siendo marzu'l mes más secu, en permediu la ciudá recibe 120 mm d'agua al añu. Ochobre y avientu son los meses más lluviosos, cuando se ven precipitaciones en dos de cada trés díes en permediu. Como ye común nes ciudaes con clima tropical, les temperatures medies son relativamente constantes a lo llargo del añu, les temperatures máximes na ciudá son d'alredor de 32 °C y les temperatures mínimes permediu de 23 °C.

  Parámetros climáticos permediu de Bandar Seri Begawan 
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 30.4 30.7 31.9 32.5 32.6 32.5 32.3 32.4 32.0 31.6 31.4 31.0 31.8
Temperatura mínima media (°C) 23.3 23.3 23.5 23.7 23.7 23.4 23.0 23.1 23.1 23.2 23.2 23.2 23.3
Precipitación total (mm) 292.6 158.9 118.7 189.4 234.9 210.1 225.9 226.6 264.4 312.3 339.9 339.6 2913.3
Díes de lluvia (≥ 1 mm) 16 12 11 16 18 16 16 16 19 21 23 21 205
Hores de sol 195.3 192.1 226.3 240.0 235.6 210.0 223.2 217.0 198.0 204.6 204.0 210.8 2556.9
Fonte nº1: World Meteorological Organization[2]
Fonte nº2: Hong Kong Observatory[3]

Demografía[editar | editar la fonte]

La población de Bandar Seri Begawan yera d'alredor de 140 000 habitantes p'agostu de 2010, llegando a 278 000 dientro de la zona metropolitana. La mayoría de los ciudadanos son d'etnia malaya, siendo los chinos el grupu minoritariu más importante. Un gran númberu de trabayadores transitorios viven na ciudá, na so mayoría procedentes d'Indonesia, Filipines y el subcontinente indiu.

Economía[editar | editar la fonte]

La economía de Bandar Seri Begawan básase principalmente nos ingresos de la esplotación petrolero. Práuticamente tola actividá económica local, orbita alredor de la disponibilidad d'esti recursu natural. Otres actividaes como la producción de muebles, testiles, artesaníes, tamién tienen cierta importancia na ciudá, y como capital del Brunéi, ye'l llar de la mayoría d'axencies gubernamentales del país.

La bolsa de valores de Brunéi, con sede en Bandar Seri Begawan, axusta principalmente productos del petroleu. La principal empresa de Brunéi —con sede na ciudá— ye Brunei Shell Petroleum (BSP), una empresa con capital mistu del Gobiernu de Brunéi y el grupu holandés Royal Dutch Shell, que tamién opera la única refinería del país.

Nos últimos años el gobiernu esforcióse n'amenorgar la dependencia de Bandar Seri Begawan, d'actividaes económiques rellacionaes cola estracción de petroleu y los servicios gubernamentales. El gobiernu afaló a que delles industries montaren les sos actividaes nes cercaníes de la ciudá, ente elles cabo destacar: la industria pesquero y la maderera. El sector turísticu tamién ta siendo altamente desenvueltu, por cuenta de les grandes atraiciones locales.

El sector inmobiliariu tamién creció enforma dende la década de 1990. Dellos edificios y urbanizaciones construyir na ciudá. Por cuenta d'esto Bandar Seri Begawan llogró rexistrar el mayor crecedera poblacional de Brunéi.

Royal Brunei Airlines, la llinia aérea nacional, tien la so sede na ciudá.[4][5]

Sitios d'interés[editar | editar la fonte]

Mezquites[editar | editar la fonte]

La Mezquita del Sultán Omar Ali Saifuddin.
  • La Mezquita del Sultán Omar Ali Saifuddin foi construyida en 1958, cuenta con una cúpula dorada y nel interior les parés son de mármol italiano, cuenta con alfombres y un ascensor. Tamién cunta con túneles, que son utilizaos pol sultán en viaxes al traviés de la ciudá. Esta mezquita ye considerada por dalgunos unes de les más belles del mundu.
  • La Mezquita Jame'Asr Hassanil Bolkiah. Esta mezquita ye la mezquita más grande de Brunéi. Foi construyida pa conmemorar el 25 aniversariu del reináu del sultán. Ye conocida llocalmente como la mezquita Kiarong.

Llugares históricos[editar | editar la fonte]

  • Allugáu en Jalan Kianggeh, el Lapau o Sala de Ceremonies Real utilizar pa ceremonies reales tradicionales. Foi equí onde'l sultán Hassanal Bolkiah foi coronáu'l 1 d'agostu de 1968. L'interior del Lapau y el tronu del sultán tán decoraos con oru. Dientro'l solar de Lapau puede vese onde Majlis Dewan sentar na Asamblea Llexislativa. Por que los visitantes puedan entrar nesti edificiu riquir d'un permisu oficial. Cola finalización del nuevu edificiu del Conseyu Llexislativu en Jalan Mabohai, el Lapau llueu se va convertir nun símbolu de la historia constitucional del Sultanatu de Brunéi.
  • Tumba del sultán Sharif Ali, en Kota Batu.
  • Tumba del sultán Sharif Ali, en Kota Batu.

Museos[editar | editar la fonte]

  • El Muséu de Brunéi (Muzium Brunei) ta allugáu nun sitiu arqueolóxicu de Kota Batu a unos 5 km de Bandar Seri Begawan, esti muséu ye'l más grande del país. Establecer por primer vegada en 1965 y el so allugamientu actual data de 1970. Inauguráu en 1972, el muséu centrar na historia islámica y historia natural, artefautos y costumes de Brunéi, y la cerámica y la industria del petroleu de Brunéi. Puede llegase en tresporte públicu (autobús de la llinia 39). Les sos sales d'esposiciones consisten no siguiente:
Galería d'Arte Islámico
La galería exhibe una magnífica coleición d'arte islámico perteneciente al sultán Hassanal Bolkiah. La coleición ta compuesta por una amplia gama d'oxetos que cubren la producción artística de distintes rexones islámiques de los periodos de transición islámicos y principios del sieglu XIX.
Galería de la Historia y Teunoloxía del Petroleu de Brunéi Darussalam
La principal industria del estáu presentar nesta galería, que toma narraciones descriptives sobre l'orixe y formación del petroleu, el procesu de perforación, refinamientu, la historia de la industria del petroleu en Brunéi y un mapa qu'amuesa los actuales campos petroleros.
Galería de la Cultura de Brunéi
La cultura material de Brunéi presentar nesta galería. Los oxetos que s'amuesen enseña'l costumes y la cultura de les persones d'esti país, dende la so nacencia hasta'l matrimoniu. Tamién hai una bona coleición d'oxetos de bronce, y n'especial pa los cánones en que'l país ye tradicionalmente reconocíu.
Galería d'Historia Natural
La galería exhibe una amplia gama de temes de la historia natural, destacando la información de la fauna de Brunéi. Dalgunes de les esposiciones presentar en forma de diorama, pa formar una forma realista del so hábitat natural.
Esposición d'Arqueoloxía y Historia de Brunéi Darussalam
Exhibe la historia del país a partir de la dómina prehistórica hasta la independencia de 1984.
  • El Muséu de Teunoloxía de Malay, en Kota Batu. El muséu foi inauguráu oficialmente en 1988.
  • El Royal Regalia Building ta allugáu en Jalan Sultan, esti muséu ta dedicáu al sultán Hassanal Bolkiah. La galería principal amuesa la coronación y el xubiléu de plata, carros, l'oru y la plata del arsenal ceremonial y les xoyes de la coronación coles tradicionales corones enllastraes. Una coleición de documentos que narra la vida del sultán xunto cola galería de la historia constitucional tamién s'atopa nel mesmu edificiu.
  • El Centru d'Historia de Brunéi ta allugáu en Jalan Sultan al llau del edificiu Royal Regalia. Ye'l centru de la historia de Brunéi. El centru foi inauguráu en 1982 con una curtia investigación de la historia de Brunéi. Gran parte d'esi trabayu foi establecer la xenealoxía y la historia de los sultanes y la familia real. La exhibición pública tien una gran cantidá d'información sobre estes temes, incluyendo retruques y calcos de latón de tumbes. Una diagrama de fluxu de tol llinaxe de los sultanes de Brunéi puede vese na entrada.
  • El Centru d'Artes y Artesaníes de Brunéi. Allugáu na residencia de Jalan, abrió les sos puertes en 1980. Les belles artes y artesaníes de Brunéi remontar a dellos sieglos y formen parte del arguyosu heriedu de la nación. El centru lleva a cabo curso de platería y oxetos de bronce, talla en madera, songkok, y de texíu y cestería.

Istana Nurul Iman[editar | editar la fonte]

  • El Palaciu Istana Nurul Iman ye la residencia del sultán de Brunéi. El palaciu ta asitiáu nuna frondosa ribera n'espansión de llombes y veres del ríu Brunéi direutamente al sur de Bandar Seri Begawan, a pocos quilómetros del centru de la ciudá. Istana Nurul Iman créese que ye'l mayor palaciu residencial del mundu. El so nome ye tomáu del árabe, que significa Palaciu de la Lluz de la fe. El palaciu foi diseñáu por Leandro V. Locsin, y construyíu pola empresa filipina, Ayala Internacional.

Kampong Ayeri[editar | editar la fonte]

  • Kampong Ayeri ye un sitiu de patrimoniu nacional bien calteníu, el más grande del so tipu nel mundu, con aproximao 30.000 habitantes. Cuenta con cases sobre pilotes y estiéndese alredor de 8 km a lo llargo del ríu de Brunéi (Sungei Brunei). El Kampong tien más de 1.000 años d'antigüedá. El nome de Venecia d'Oriente foi acuñáu por Antonio Pigafetta en 1521, ta asitiáu al este del distritu central de negocios de la ciudá.

El pobláu d'agua ta fornida con escueles, comisaríes de policía, clíniques, una brigada de quemes a base d'agua y mezquites. Kampong Ayeri esiste dende'l sieglu 10 d.c, y ye en realidá un conxuntu de pueblos, cada unu col so propiu líder de l'aldega (la cabeza del pueblu o Ketua Kampong). Los pueblos tán coneutaos por una complexa rede de caminos y pontes. La importancia histórica de Kampong Ayeri anicia nel fechu de que la civilización del sultanatu tien el so orixe equí, cola pesca como unu de los principales medios de vida de los pueblos. Hubo una concentración d'artesanos productores d'artesaníes de bronce, plata y madera, poro, la concesión d'aldega de l'agua yera d'un estatus d'importancia comercial y social. Les habilidaes d'estos artesanos pueden vese en Galería Cultural y de Turismu de Kampong Ayeri, la construcción d'esta galería empecipiar n'agostu de 2007 y terminóse en xunu de 2009 con una área zarrada de 565 m². Delles ayalgues úniques del Kampong Ayeri mientres la so pernomada historia exhibir en 5 mini-galeríes dientro del edificiu.

Parques y senderos[editar | editar la fonte]

  • The Waterfront.
    Esta última incorporación ye con vistes a la estratéxica histórica. El sitiu ye d'aproximao 1.8 hectárees y tardó cuasi trés años en ser completáu y abrióse oficialmente al públicu'l 28 de mayu de 2011. La llinia de mariña ye accesible a toos, yá qu'abre les 24 hores, onde'l públicu puede esfrutar de visites turístiques y tomar un descansu nos cafés al campu qu'ufierten variedaes de platos y bébores.
  • Persiaran Damuan.
    Esta estrecha franxa de parques axardinaos ente Jalan Tutong y Sungei Brunéi foi creáu en 1986. Cuenta con una esposición permanente de la obra d'un escultor de cada unu de los países orixinales de l'ASEAN. El 1 km de llongura del parque cunta con senderos prestosos arrodiaos de arbustos y Pulau Ranggu onde dos especies de monos viven, incluyendo'l notable monu narigón, que namái s'atopen en Borneo. El parque tamién ufierta dalgunes de los meyores vistes de la Istana Nurul Iman.
  • Jalan Tasek Lama.
    Asitiáu a namái unos minutos a cuerpu del centru de la ciudá, este ye un camín por que los residentes locales faigan senderismo por Bandar Seri Begawan. Na pasarela al traviés del pequeñu parque cuntar con bancos y zones de picnic, según una cascada y estanques con nenúfares.
  • Parque Recreativu Bukit Subok. El parque ufierta una gran vista del Kampong Ayeri y el centru de Bandar Seri Begawan. Hai un walkaway de madera bien curiáu, con cabanos con vistes nel camín. Estes cabañes ufierten unos bonos puntos de vista de Kampong Ayeri y la so contorna.

División alministrativa[editar | editar la fonte]

Los distritos o los equivalentes a estos conócense como Kampong Ayeri o Water Village, y son:

Mukims[editar | editar la fonte]

Amás Bandar Seri Begawan entiende los siguientes subdistritos o tamién conocíos como mukims:

  • Kianggeh
  • Burong Pinggai Ayeri
  • Sungai Kebun
  • Sungai Kedayan
  • Peramu
  • Saba
  • Tamoi
  • Berakas A
  • Berakas B
  • Gadong A
  • Gadong B
  • Kilanas
  • Kota Batu
  • Lumapas
  • Sengkurong

Tresporte[editar | editar la fonte]

Aire[editar | editar la fonte]

L'Aeropuertu Internacional de Brunéi sirve a tol país. Ta asitiáu a 11 quilómetros del centru de la ciudá y puede llegase a él en 10 minutos por aciu l'autopista Sultán Hassanal Bolkiah. Delles aereollinies qu'operen vuelos al aeropuertu son Royal Brunei Airlines, Singapore Airlines, Malaysia Airlines, AirAsia, Cebu Pacific y Thai Airways International.

Agua[editar | editar la fonte]

Un serviciu de taxi d'agua conocíu como "penambang" utilízase como tresporte ente'l centru de Bandar Seri Begawan y Kampong Ayeri. Estos taxis d'agua son los medios más comunes pa movese peles víes acuátiques de Kampung Ayeri. Pueden coyer dende los numberosos "puntos d'atraque" a lo llargo de les veres del ríu Brunéi. Los precios son negociables.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.
  2. «World Weather Information Service - Bandar Seri Begawan». World Meteorological Organization. Consultáu'l 14 de mayu de 2010.
  3. «Climatological Information for Bandar Seri Begawan, Brunei». Hong Kong Observatory. Consultáu'l 5 de mayu de 2012.
  4. "Contact Us." Royal Brunei Airlines. Consultáu'l 10 de payares de 2010.
  5. "World Wide Offices Brunei." Royal Brunei Airlines. Consultáu'l 10 de payares de 2010. "Bandar Seri Begawan Details: RBA Address: Royal Brunei Airlines. RBA Plaza, Jalan Sultan, Bandar Seri Begawan BS 8811, Brunei Darussalam."

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Artículu de traducción automática a partir de "Bandar Seri Begawan" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.