Azitromicina

De Wikipedia


Azitromicina
tipo de entidad química (es) Traducir
macrólido (es) Traducir y Alcaloide
Cambiar los datos en Wikidata

L'azitromicina ye un antibióticu d'ampliu espectru del grupu de les macrolidos qu'actúa contra delles bacteries grampositivas y gramnegativas. Tamién ye efeutiva contra Mycoplasma pneumoniae, Treponema pallidum, Chlamydia y Mycobacterium avium complex.[1]

Farmacocinética[editar | editar la fonte]

L'azitromicina tiende a ser más estable que la eritromicina al pH gástricu.[2]

La azitromicina absuérbese rápido dende'l tracto gastrointestinal algamando'l picu de concentración sérica a los dos hores dende la so ingesta por vía oral.[2]

La biodisponibilidá de la azitromicina varia ente un 35 y un 42%, siendo significativamente menguada (hasta nun 50%) pola presencia d'alimentos nel tracto dixestivu.[1][2]

L'azitromicina enfusa rápida y estensamente nos texíos: piel, pulmones, amígdalas, pescuezu uterín y próstata.[1][2]

Permanez nos leucocitos polimorfonucleados in vitro per delles hores entá dempués de que la sustancia estracelular foi esaniciada y la so lliberación puede ser aguiyada por fagocitosis. L'absorción de la azitromicina puede trate afeutada pola presencia de comida.

Los niveles nos macrófagos y PMN pulmonares, texíu de les amígdalas, texíos xenitales o coxales permanecen elevaos por periodos llargos con una vida media tisular de 2 a 4 díes. Esta carauterística dexa l'alministración d'una única dosis pal tratamientu d'enfermedaes de tresmisión sexual y de rexímenes de tratamientu de 3 a 5 díes pa infeiciones de la piel, texíos blandos y delles infeiciones respiratories. La azitromicina tien metabolismu hepáticu por desmetilación (25%).[ensin referencies]

Usu clínicu[editar | editar la fonte]

Espectru d'aición[editar | editar la fonte]

L'azitromicina ye activa frente a infeiciones causaes poles siguiente bacteries:

  1. aerobios grampositivos: Staphylococcus aureus, Streptococcus pyogenes, Streptococcus pneumoniae, estreptococos alfahemolíticos (grupu viridans) y otros estreptococos, y Corynebacterium diphtheriae;
  2. aerobios gramnegativos: Haemophilus influenzae, Haemophilus parainfluenzae, Branhamella catarrhalis, Legionella pneumophila, Bordetella pertussis, especies de Acinetobacter y de Shigella, Plesiomonas shigelloides, Bordetella parapertussis, Vibrio cholerae y V.parahaemolyticus, #

anaerobios: Bacteroides fragilis y otres especies de Bacteroides, Clostridium perfringens, especies de Peptococcus y especies de Peptostreptococcus, Fusobacterium necrophorum y Propionibacterium acnes;

  1. microorganismos causantes d'enfermedaes de tresmisión sexual: Chlamydia trachomatis, Treponema pallidum, Neisseria gonorrhoeae y Haemophilus ducreyi;
  2. otros microorganismos: Borrelia burgdorferi, Chlamydia pneumoniae, Toxoplasma gondii, Mycoplasma pneumoniae, Mycoplasma hominis, Ureaplasma urealyticum, Pneumocystis carinii, Mycobacterium avium, especies de Helicobacter (Campylobacter), Listeria monocytogenes, Yersinia enterocolitica, Yersinia pseudotuberculosis y Yersinia pestis.

Indicaciones[editar | editar la fonte]

La azitromicina ye utilizada pa tratar ciertes infeiciones del tipu de la bronquitis; neumonía; y enfermedaes de tresmisión sexual (ETS). Amás, la azitromicina foi utilizada de manera segura y efeutiva pal tratamientu d'infeiciones pediátriques ente les cualos atópense: farinxitis y amigdalitis, otitis media, infeiciones del tracto respiratoriu ya infeiciones de la piel y otros texíos blandos. Funciona al detener la crecedera de les bacteries. Los antibióticos nun tienen nengún efeutu sobre los resfriaos, el gripe y otres infeiciones virales.[3]

La azitromicina tamién s'usa pa tratar la infeición por H. pylori y la enfermedá de Lyme precoz. Tamién s'usa pa prevenir la infeición al corazón naquellos pacientes que tendrán de sometese a procedimientos dentales o d'otru tipu. N'adultos la azitromicina foi usada principalmente pal tratamientu d'enfermedaes de tresmisión sexual como infeiciones por Chlamydia trachomatis, linfogranuloma venéreo, uretritis non gonocóccica, enfermedá coxal inflamatoria, gonorrea, sífilis, chancroide y donovanosis. Puede alministrase una vegada al día pa inflamaciones. En casu d'infeiciones bucofaríngeas alministrar cada venticuatro hores.

La azitromicina tamién s'usó pa infeiciones del tracto respiratoriu superior y n'infeición por axentes como: Salmonella, Campylobacter jejuni, Shigella, Toxoplasma gondii, Mycobacteries non tuberculoses, criptosporidiosis, etc. Tamién s'usó en fiebre tifoideo y como profilaxis de la malaria. Más apocayá estúdiase como posible blancu alternativu nel tratamientu de la fibrosis pulmonar[4]

En resume, ta indicada nel tratamientu d'infeiciones urinaries comunes de tresmisión sexual ya infeiciones xenitales non complicaes debíes a Chlamydia trachomatis y Neisseria gonorrhoeae non multirresistente.

Dosificación[editar | editar la fonte]

La so dosificación na mayoría de los esquemes contempla l'alministración d'una dosis total de 1,5 g. Dada la so enllargada vida media, este puede ser alministráu nuna sola toma diaria.

En farinxitis una dosis de 500 mg, al día mientres tres díes suel ser eficaz. En amigdalitis, sobremanera les supuradas, tien d'allargar el tratamientu a cinco díes (1 estruyíu al día mientres cinco díes). En bronquitis, bronconeumoníes y neumoníes, otitis media y sinusitis, suel ser eficaz la pauta de tres díes (500 mg al día tres díes). En uretritis non gonocócica ye bien eficaz una sola dosis de 1 g nuna sola toma. En sífilis, n'alérxicos a la penicilina emplegóse con ésitu una dosis única de 1,5 g vía oral. N'inflamación o infeición del texíu qu'arrodia a la muela del xuiciu lo recomendable ye una dosis de 500 mg por 3-5 díes a lo más.

Dosificación pediátrica[editar | editar la fonte]
  • Polo xeneral, 10 mg/kg/día, nuna sola toma diaria, con un máximu de 500 mg, y mientres 3 díes. Una alternativa ye: 10 mg/kg el primer día, siguíu de 5 mg/kg/día los siguientes 4 díes. En farinxitis estreptocócica (en casos d'alerxa anafiláctica a antibióticos betalactámicos) la dosis ye de 20 mg/kg/día, mientres 2 díes (tamién, dosis diaria máxima de 500 mg).[5]
  • Tamién s'usa nel tratamientu de la infeición crónica por Pseudomonas en neños con fibrosis quística.

Efeutos adversos[editar | editar la fonte]

Ye bien toleráu, al igual que los demás macrólidos, amosando escasos efeutos secundarios a dosis terapéutiques. Los más frecuentes son malestar gastrointestinal (estomagaes, dolor abdominal, vultures, foria, flatulencias) y elevación d'enzimes hepátiques aminotransferasa ensin trescendencia clínica. La droga, azitromicina, vender sol nome comercial Zithromax o Zmax. L'avisu d'axencia gubernamental produzse depués de la publicación d'un estudiu sobre la melecina na revista médica New England Journal of Medicine y de una investigación d'un fabricante del antibióticu. L'alvertencia, sicasí, “nun ye el resultáu de denuncies rellacionaes col usu de azitromicina”, señaló una vocera del organismu. Posibilidá d'apaición de miodesopsias o inclusive de desprendimientu de retina, especialmente en casu d'esistir infeición previa nel güeyu.

Riesgu cardiovascular[editar | editar la fonte]

Investigadores de la Universidá Vanderbilt repararon los rexistros de miles de pacientes de salú pública Medicaid en Tennessee mientres 14 años.[6] Atoparon un riesgu 2,5 vegaes mayor de muerte por ataque cardiacu nos primeros cinco díes d'usu de azitromicina comparáu col consumu d'otros antibióticos (amoxicilina) o de nenguna melecina.

Los afayos de WA. Ray y cols. llevaron a les axencies reguladores a alvertir del riesgu cardiovascular acomuñáu al usu d'esti fármacu. Según la FDA[7] los pacientes con mayor riesgu son: vieyos, pacientes con allongamientu conocíu del intervalu QT, pacientes que tomen regularmente fármacos antiarrítmicos, pacientes con niveles baxos de potasiu o magnesiu, o bradicardia. Sicasí, tamién recuerden la necesidá de contextualizar los afayos citaos y usar seya que non con prudencia'l fármacu (qu'en países como España, solo puede adquirise con prescripción médica).

Svanström y collaboradores nun atoparon nenguna asociación ente'l consumu de azitromicina y el riesgu cardiovascular.[8]

Presentaciones[editar | editar la fonte]

Dellos nomes comerciales son Azimut, Koptin y Zitromax.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 McMullan, Brendan J.; Mostaghim, Mona (xunu de 2015). «Prescribing azithromycin [Prescribiendo azitromicina]» (n'inglés). Aust Prescr (NPS MedicineWise) 38 (3):  páxs. 87–89. doi:10.18773/austprescr.2015.030. PMID 26648627. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4653965/. Consultáu'l 21 de setiembre de 2017. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Kanatani, M. S.; Guglielmo, B. J. (xineru de 1994). «The new macrolides. Azithromycin and clarithromycin. [Los nuevos macrólidos. Azitromicina y claritromicina]» (n'inglés). West J Med 160 (1):  páxs. 31–37. PMID 8128699. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1022251/pdf/westjmed00065-0033.pdf. Consultáu'l 21 de setiembre de 2017. 
  3. citáu en MedlinePlus
  4. Rondón, Carlos (30 de xineru de 2012). «alternativa-de.html Los Macrolidos, una alternativa de considerancia nel tratamientu de fibrosis pulmonar.». Consultáu'l 1 de febreru de 2012.
  5. Pediamécum. Dosificación: azitromicina. Consultáu'l 16/abr/2013
  6. Ray WA, Murray KT, Hall K, et al. Azithromycin and the risk of cardiovascular death. N Engl J Med. 2012; 366:1881-90
  7. FDA Safety Changes: Azithromycin Linked With Fatal Irregular Heart Rhythms, 12/03/2013
  8. Svanström, Henrik; Pasternak, Björn; Hviid, Anders (2 de mayu de 2013). «Use of Azithromycin and Death from Cardiovascular Causes». New England Journal of Medicine 368 (18):  páxs. 1704–1712. doi:10.1056/NEJMoa1300799. ISSN 0028-4793. PMID 23635050. http://dx.doi.org/10.1056/NEJMoa1300799. Consultáu'l 11 de xunetu de 2016. 
Bibliografía
  • Guía de terapéutica antimicrobiana 2008. Mensa J, Gatell J Mª, Azanza J R, et al. Elsevier Doyma. 2008. ISBN 978-84-458-1813-8.
  • Goodman & Gilman. Les bases farmacolóxiques de la Terapéutica . Brunton L, Parker K. 2006. ISBN 970-10-5739-2.
  • Antibiotic essentials. Cunha BA. Physicians´Press 2007.


Error de Lua en Módulu:Control_d'autoridaes na llinia 522: attempt to index field 'datavalue' (a nil value).