Atik

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteAtik
estrella[1], sistema estelar triple (es) Traducir[2], Variable elipsoidal rotante[3], fuente astrofísica de rayos X (es) Traducir[1], estrella doble (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1], UV-emission source (en) Traducir[1] y Estrella variable[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 56,079716849 °[4]
Declinación (δ) 32,288248019 °[4]
Distancia a la Tierra 371 pc
Magnitú aparente (V) 3,83 (banda V)
Constelación Perseus (es) Traducir
Velocidá de rotación 90 km/s[7]
Velocidá radial 12,2 km/s[8]
Parallax 2,91 mas[4]
Carauterístiques físiques
Masa 15,5 M☉
Tipu espectral B1III[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 3h 44m 19.132s, 32° 17 17.693

Atik ye'l nome de la estrella ο Persei (ο Per / 38 Persei / HD 23180)[10] na constelación de Perséu. El so nome provién del árabe Al-'Atiq, que'l so significáu ye «el costazu de les Pléyades». De magnitú aparente +3,83, alcuéntrase a una incierta distancia de 1475 años lluz del Sistema Solar.

Atik ye una estrella binaria espectroscópica formada por una xigante blancu-azulada de tipu espectral B1III de 22.000 K de temperatura efectivo, y otra estrella de tipu espectral B3V con una temperatura de 18.600 K. La primera ye unes diez veces más lluminosa que la segunda. Dambes estrelles xiren en redol al centru de mases común cada 4,42 díes y tópense tan próximes que la fuercia de marea aburuya la so forma, polo que tienen forma elipsoidal en cuenta d'esférica.[11]

Atik destaca tamién como fonte de rayos X, lo que suxure la esistencia de gases con dos temperatures distintos. Un gas caliente a 3 millones Kelvin probablemente ye producíu cuando los vientos estelares de dambes estrelles topeten. Otru gas, con una temperatura inda más alta de 16 millones K, puede venir de dalgún tipu de corona caliente.[11]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmao en: SIMBAD.
  2. Peter Philip Eggleton (setiembre 2008). «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems» (inglés) páxs. 869–879.
  3. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  4. 4,0 4,1 4,2 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  5. «The interstellar Ca II distance scale» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 833–840. 15 setiembre 2009. doi:10.1051/0004-6361/20079144. 
  6. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  7. «Rotational Velocities of B Stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal (1):  páxs. 359–365. xunetu 2002. doi:10.1086/340590. 
  8. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  9. Afirmao en: MK classifications of some northern hemisphere binary systems. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 131–144. Data d'espublización: 1975.
  10. V* omi Per -- Ellipsoidal variable Star (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 Atik (Stars, Jim Kaler)

Coordenaes: Sky map 3h 44m 19.132s, 32° 17 17.693