Arteria

De Wikipedia
Arteria

Diagrama de les arteries más importantes nel organismu humanu.
Llatín [TA]: arteria
TA A12.0.00.003
Sistema Circulatoriu
[editar datos en Wikidata]

Una arteria ye cada unu de los vasos que lleven la sangre dende'l corazón escontra los capilares del cuerpu. Nacen d'un ventrículu; les sos parés son bien resistentes y elástiques. Etimoloxía: el términu "arteria" provién del griegu ἀρτηρία, «tubu, conducción (qu'enllaza)».

El sistema circulatoriu, compuestu por arteries y venes, ye fundamental pa caltener la vida. La so función ye la entrega d'osíxenu y nutrientes a toles célules, según la retirada del dióxidu de carbonu y los productos de refugaya, el caltenimientu del pH fisiolóxicu, y la movilidá de los elementos, les proteínes y les célules del sistema inmunitariu. Nos países desenvueltos, los dos causes principales de fallecimientu, el infartu de miocardiu y el derrame cerebral, son dambos el resultáu direuta del deterioru lento y progresivo del sistema arterial, un procesu que puede durar munchos años. (Ver aterosclerosis).

Histoloxía[editar | editar la fonte]

Capes d'una arteria
Histoloxía de la paré arterial

Les arteries son conductos membranosos, elásticos, con ramificaciones diverxentes, encargaos de distribuyir por tol organismu'l sangre espulsada de los cuévanos ventriculares del corazón en cada sístole.

Cada vasu arterial consta de trés capes concéntriques:[1]

  1. Interna o íntima: Constituyida pol endotelio (un epiteliu simple planu), una llámina basal y una capa conxuntiva subendotelial. La íntima ta presente en tolos vasos (arteries o venes) y la so composición ye idéntica en toos. La clasificación de los vasos depende por tanto de la descripción histolóxica de les otres dos capes.
  2. Media: Compuesta por fibres musculares llises dispuestes de forma concéntrica, fibres elástiques y fibres de coláxenu, en proporción variable según el tipu d'arteria. Nes arteries, la media ye una capa d'aspeutu compactu y d'espesura regular.
  3. Esterna o adventicia: Formada por texíu conxuntivo laxo, compuestu fundamentalmente por fibroblastos y coláxenu. N'arteries de diámetru cimeru a 1 mm, la nutrición d'estes túniques o capes cuerre al cargu de los vasa vasorum; el so inervación, de los nervi vasorum (fenómenos vasomotores).

Les llendes ente los trés capes tán xeneralmente bien definíos nes arteries. Les arteries presenten siempres una llámina elástica interna dixebrando la íntima de la media, y (sacante les arterioles) presenten una llámina elástica esterna que dixebra la media de la adventicia. La llámina elástica esterna síguese de cutiu coles fibres elástiques de la adventicia.

Estructura de los vasos sanguíneos[editar | editar la fonte]

Seición d'una arteria.

Na circulación xeneral o sistémica, el sangre que sale impulsada del corazón pasa al traviés d'un sistema de vasos arteriales de diámetru cada vez más amenorgáu, hasta llegar a los texíos, pa volver dempués al corazón al traviés del sistema venosu. N'esquema, el ciclu puede resumise como sigue:

Tabla 1. Principales vasos sanguíneos
Tipu de vasu Diámetru (mm) Función
Aorta 25 Amortiguación del pulsu y distribución
Arteries elástiques 1-4 Distribución
Arteries musculares 0.2-1.0 Distribución y resistencia
Arterioles 0.01-0.02 Resistencia (regulación flujo/presión)
Capilares 0.006-0.010 Intercambio gases/nutrientes/refugayes
Vénules 0.01-0.02 Intercambiu, recoyida y capacitancia
Venes 0.2-5.0 Capacitancia (volume sanguíneo)
Vena cava 35 Recoyida

Amás d'en el diámetru, los distintos vasos presenten diferencies na composición de los trés capes.

Arteries elástiques[editar | editar la fonte]

Conformen les grandes arteries, como l'aorta, l'arteria pulmonar, la carótida, l'arteria subclavia o'l tueru braquiocefálico. Nesti casu, la media ta formada por una socesión de llámines elástiques concéntriques, ente les que se disponen les célules musculares llises. Les llámines elástiques esterna ya interna son más difíciles d'estremar que nes arteries musculares, por cuenta de la importancia del componente elásticu de la media. El predominiu de componentes elásticos ye fundamental pa la propiedá pulsátil de les arteries.

Arteries musculares[editar | editar la fonte]

Constitúin les arteries pequeñes y medianes del organismu. La media forma una capa compacta, esencialmente muscular, con una fina rede de llámines elástiques. Nun hai llámina esterna elástica. Exemplu: les arteries coronaries.

La mayor parte del volume sanguíneo atópase nes venes y vénulas, ente que la mayor cayida de presión asocede nes pequeñes arteries y nes arterioles.

Arterioles[editar | editar la fonte]

Son les arteries más pequeñes y contribúin de manera fundamental a la regulación de la presión sanguínea, por aciu la contraición variable del músculu llisu de les sos parés, y a la regulación del apurra sanguineu a los capilares.

Ello ye que la regulación principal del fluxu sanguíneo global y de la presión sanguínea xeneral producir por aciu la regulación coleutiva de les arterioles: son los principales tubos ajustables nel sistema sanguineu, onde tien llugar la mayor cayida de presión. La combinación del gastu cardiacu y la resistencia vascular sistémica, que se refier a la resistencia coleutiva de toles arterioles del organismu, son los principales determinantes de la presión arterial nun momentu dau.[2]

Capilares[editar | editar la fonte]

Los capilares son les rexones del sistema circulatoriu onde tien llugar l'intercambiu de sustancies colos texíos axacentes: gases, nutrientes o materiales de refugaya. Pa favorecer l'intercambiu, los capilares presenten una única célula endotelial que los dixebra de los texíos. Amás, los capilares nun tán arrodiaos por músculu llisu. El diámetru d'un capilar ye menor que'l diámetru d'un glóbulu coloráu (que de normal mide 7 micrómetros de diámetru esterior), polo que al so pasu polos capilares, los glóbulos coloraos deben deformarse pa poder travesalos. El pequeñu diámetru de los capilares apurre una gran superficie pa favorecer l'intercambiu de sustancies.

Nos distintos órganos, los capilares realicen funciones similares, pero especializar nuna o otra:

  • nos pulmones, intercámbiase dióxidu de carbonu por osíxenu;
  • nos texíos, intercámbiense osíxenu per dióxidu de carbonu y nutrientes por productos de refugaya;
  • nos reñones, llibérense los productos de refugaya pa ser esaniciaos del organismu al traviés de la orina;
  • nel intestín, recuéyense nutrientes y esaníciense productos de refugaya, que s'espulsen coles fieces.

Presión arterial[editar | editar la fonte]

El sistema arterial ye la porción del sistema circulatoriu que tien la presión más elevada. La presión arterial varia ente'l picu producíu mientres la contraición cardiaca, lo que se denomina presión sistólica, y un mínimu, o presión diastólica ente dos contraiciones, cuando'l corazón espándese y enllénase. Esta variación de la presión nes arteries produz el pulsu, que puede reparase en cualquier arteria, y que reflexa l'actividá cardiaca. Les arteries, por cuenta de les sos propiedaes elástiques, tamién ayuden al corazón a bombiar sangre, xeneralmente osixenada, escontra los texíos periféricos.[3]

Historia[editar | editar la fonte]

Ente los griegos clásicos, les arteries considerábense como "tubos buecos" responsables del tresporte d'aire a los texíos, coneutaes a la gorgoberu. Esta interpretación deber a que, nos organismos muertos, les arteries atópense vacíes, porque toa'l sangre pasa al sistema venosu.

Na edá media, considerábase que les arteries tresportaben un fluyíu, denomináu "sangre espiritual" o "espíritu vital", distintu del conteníu de les venes. Esta teoría remontar hasta Galeno. Nel periodu medieval tardíu, la gorgoberu,[4] y los lligamentos tamién se denominaben "arteries".[5]

William Harvey describió y popularizó el conceutu modernu del sistema circulatoriu y les funciones d'arteries y venes nel sieglu XVII. Anque l'español Miguel Servet describió la circulación pulmonar un cuartu de sieglu primero que Harvey naciera, escribir nun llibru de Teoloxía (Christianismi Restitutio, publicáu en 1553), que foi consideráu como herexía y conduciólu a la foguera. Arriendes d'ello, cuasi toles copies del mesmu fueron quemaes sacante trés, que fueron descubiertes décades más tarde.

Alexis Carrel a principios del sieglu XX foi'l primeru en describir la téunica de sutura de vasos y anastomosis, y realizó con ésitu munchos tresplantes d'órganos n'animales, abriendo asina la vía a la moderna ciruxía vascular.

Patoloxíes de les arteries[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Kierszenbaum, A.L. (2007). Histology and cell biology: an introduction to pathology, 2nd, Mosby Inc.. ISBN 0-3230-4527-8.
  2. Klabunde, R.Y. (2005). Cardiovascular physiology concepts. Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 0-7817-5030-X.
  3. Argente, Horacio (2009). Semioloxía médica: enseñanza basada nel paciente. Panamericana. ISBN 978-950-06-0072-9.
  4. Oxford English Dictionary.
  5. Shakespeare, William. Hamlet Complete, Authoritative Text with Biographical and Historical Contexts, Critical History, and Essays from Five Contemporary Critical Perspectives. Boston: Bedford Books of St. Martins Press, 1994. pg. 50.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]