Alnus rhombifolia

De Wikipedia
Alnus rhombifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Hamamelidae
Orde: Fagales
Familia: Betulaceae
Xéneru: Alnus
Subxéneru: Alnus
Especie: Alnus rhombifolia
Nutt.
Distribución
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Alnus rhombifolia, el Omeru blancu, ye una especie d'árbol perteneciente a la familia de les betulacees.

Nel so hábitat
Vista del árbol

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'un árbol caducifoliu de tamañu medianu qu'algama hasta los 15-25 m (raramente 35 m) d'altor, cola corteza de color gris maciu, llisa nos árboles nuevos, convirtiéndose n'escames nos árboles vieyos. Les fueyes son alternes, rómbiques a elíptiques estreches de 4-10 cm de llargu y 2-5 cm d'anchu, con un marxe finamente serráu y el ápiz arrondáu a agudu, son pocu peludas. Les flores producir en grupos. Les masculines, pendulares, delgaes de 3-10 cm de llargu, de color amarellentáu, y producíes en grupos de dos a siete, la polinización ye a principios de la primavera, enantes d'apaecer les fueyes. Les femenines son ovoides, maurez na seronda y son de 10-22 mm, 7-10 mm de llargu y anchu, nun tarmu de 1-10 mm, superficialmente asemeyar a un pequeñu conu de madera de conífera. Les pequeñes granes alaes esvalixar nel iviernu, dexándolos "conos" antiguos maderices y coritu nel árbol d'hasta un añu dempués.[1][2][3]

Ta estrechamente rellacionáu col omeru coloráu, en distintos márxenes de la fueya plana, non en virtú de rizáu. Al igual qu'otros omeros, ye capaz d'afitar nitróxenu del aire, y espolleta en suelos infértiles.[3]

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

Ye un omeru nativu del oeste d'América del Norte, dende l'este de Washington hasta l'oeste de Montana, al sureste hasta Sierra Nevada y al sur al traviés de los Peninsular Ranges y oasis del desiertu de Colorado nel sur de California. Apaez en hábitats de zona ripariana nun rangu d'altitú de 100 a 2400 msnm.[1][4] Nun s'informó que s'atope'l norte de Baxa California pero previóse que se produzan ellí sobre la base de la so adautación climática.[1]

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Dellos indios de la tribu Plateau utilizaron el omeru blancu pal tratamientu de les necesidaes de salú de les muyeres.[5]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Alnus rhombifolia describióse por Thomas Nuttall y espublizóse en The North American Sylva 1(1): 33. 1842.[6]

Etimoloxía

Alnus: nome xenéricu del llatín clásicu pa esti xéneru.[7]

rhombifolia: epítetu llatín que significa "coles fueyes en forma de rombu"[8]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 Flora of North America: Alnus rhombifolia
  2. Jepson Flora: Alnus rhombifolia
  3. 3,0 3,1 Oregon State University: Alnus rhombifolia
  4. Germplasm Resources Information Network: Alnus rhombifolia
  5. Hunn, Eugene S. (1990). University of Washington Press: Nch'i-Wana, "The Big River": Mid-Columbia Indians and Their Land. ISBN 0-295-97119-3.
  6. «Alnus rhombifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 d'avientu de 2012.
  7. En Nomes Botánicos
  8. N'Epítetos Botánicos
  9. Sinónimos en Catalogue of life
  10. Alnus rhombifolia en PlantList
  11. «Alnus rhombifolia». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 13 d'avientu de 2012.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Furlow, J. J. 1993. Betulaceae. 185 pp.
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  8. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]