Agadez

Coordenaes: 16°58′20″N 7°59′27″E / 16.9722°N 7.9908°E / 16.9722; 7.9908
De Wikipedia
Agadez
Alministración
País Níxer
Regiones (es) Traducir Región de Agadez (es) Traducir
Departamentos (es) Traducir Departamento de Tchirozérine (es) Traducir
Tipu d'entidá Comunas de Níger (es) Traducir
Nome oficial Agadez (fr)
Nome llocal Agadez (fr)
Xeografía
Coordenaes 16°58′20″N 7°59′27″E / 16.9722°N 7.9908°E / 16.9722; 7.9908
Agadez alcuéntrase en Níxer
Agadez
Agadez
Agadez (Níxer)
Altitú 520 m
Demografía
Población 110 497 hab. (2012)
Porcentaxe 100% de Departamento de Tchirozérine (es) Traducir
100% de Región de Agadez (es) Traducir
0.51% de Níxer
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata
Centru históricu de la ciudá de Agadez
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Mezquita de Agadez.
Llugar  Níxer
Criterios Cultural: ii, iii
Referencia 1268
Inscripción 2013 (XXXVII Sesión)
Área África
Cambiar los datos en Wikidata

Agadez (tamién llamada Agadès) ye una ciudá asitiada nel Desiertu d'El Sáḥara, nel centru de Níxer, al suroeste de los montes d'Aïr. Ye la capital de la rexón homónima. N'avientu de 2012 presentaba una población de 110 497 habitantes.[1]

Históricamente, foi bien importante por ser la capital de la rexón de Aïr, una de les federaciones tradicionales de los Tuareg. En 2013, la Unesco decidió nomar el centru históricu de Agadez como Patrimoniu de la Humanidá.[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Agadez foi fundada antes del s. XIV y gradualmente convirtióse na ciudá más importante de los Tuareg, restando importancia a Assodé. Creció gracies al tresporte y el comerciu transahariano. La so economía básase na sal de Bilma, que traíen les caravanes.

En 1449, Agadez convertir nun sultanatu, ente qu'alredor del añu 1500 foi conquistada pol Imperiu songhai. Naquel momentu, la ciudá tenía una población d'alredor 30.000 persones y yera un pasu principal pa les caravanes medievales que comerciaban ente les ciudaes africanes del oeste de Kano y de Tombuctú y los oasis africanos del norte de Ghat, Ghadames, y Trípoli, na mariña mediterránea. El cayente empezó dempués de la invasión marroquina, y la población fundir a menos de 10.000 habitantes.

Entamu del "camín del infiernu"[editar | editar la fonte]

Bien de cutiu, Agadez, nel cantu del desiertu del Teneré, ye'l puntu de partida de lo que los migrantes subsaḥarianos llamen "el camín del infiernu", esto ye, la travesía del desiertu de Libia hasta Sabha. Trátase d'una estensión de terrén bien difícil de cruciar, al cargu de los traficantes, y por desgracia, munches persones nun consiguen travesalo. Hai un testimoniu particularmente duru d'un mozu que consiguió crucialo y describe esti desiertu como un campusantu por cuenta de la gran cantidá de cadabres que vio.[3]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Demografía de Agadez
  2. Unesco (22 de xunu de 2013). «Qatar and Fiji get their first World Heritage sites as World Heritage Committee makes six additions to UNESCO List» (inglés). Unesco.org. Consultáu'l 22 de xunu de 2014.
  3. Raccontare gli Esodi di oggi senza perdere la rotta. M. Magnano. Riforma.it. 15 settembre 2016. [1] (n'italianu)Consultáu'l 17 d'ochobre del 2016

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Agadez Modifica l'enllaz en Wikidata.
  • Lonely Planet (17 de febreru de 2009). «Agadez» (inglés). lonelyplanet.com. Consultáu'l 27 de febreru de 2010.