Adela de Normandía

De Wikipedia
Adela de Normandía
priora (es) Traducir

1120 -
rexenta Condado de Blois (es) Traducir

1102 - 1120
rexenta Condado de Blois (es) Traducir

1101 - 1102
rexenta Condado de Blois (es) Traducir

1095 - 1098
Vida
Nacimientu Rouencirca 1067
Muerte Marcigny8 de marzu de 1137 (69/70 años)
Familia
Padre Guillermo I d'Inglaterra
Madre Matilde de Flandes
Casada con Esteban II de Blois (es) Traducir (1080 (Gregorianu) – )[1]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Casa de Normandía (es) Traducir
Oficiu aristócrata
Santoral
24 de febreru
Cambiar los datos en Wikidata

Adela de Normandía (circa 1067Rouen – 8 de marzu de 1137Marcigny) foi una noble inglesa, la sesta de les fíes de Guillermo'l Conquistador y de Matilde de Flandes. Foi la hermana favorita del rei Enrique I, siendo conocida como una muyer bien educada —sabía falar llatín— y d'espíritu eleváu.

Familia[editar | editar la fonte]

Adela casar nel añu 1080 con Esteban II de Blois, conde de Blois, de Chartres, de Châteaudun, de Sancerre y de Meaux, col que tuvo 10 fíos:

  • Guillermo de Blois (1081-1150), quien presentaba una discapacidá mental, foi desheredáu en favor del so siguiente hermanu, siendo creáu señor de Sully pol so matrimoniu; casáu con Inés, heredera del señoríu de Sully.
  • Inés de Blois (1086 - ?), casada con Hugo -y Pusiet (n.1088-m.1150).
  • Lleonor de Blois (1090-1147), casada con Ralf I de Vermandois (1085-1152) (el matrimoniu foi anuláu en 1141).
  • Lithuise (Adela) de Blois (1092-1118), casada con Milón de Montlhéry, vizconde de Troyes (?-1118) (el matrimoniu foi anuláu en 1141)..
  • Teobaldo IV de Blois (1093-1152), moteyáu "el Grande", foi'l socesor del so padre nos condaos de Blois, Chartres, Châteaudun, Sancerre y de Meaux; casáu con Matilde de Carintia (n.1108-m.1160), ente'l so descendientes atopen los reis de Xipre, Xerusalén, Navarra, y Francia.
  • Enrique de Blois (1099-1 de xunetu de 1171), obispu de Winchester.
  • Alicia de Blois (1100-1145), casada con Renaud de Joigny.
  • Eudes de Blois (1102-1107).

Esteban yera un home bien saludable, embravecíu y bien pocu relixosu; foi por causa del pidimientu de Adela polo que decide partir a la Primer Cruzada, acompañando al so cuñáu Roberto II de Normandía, hermanu de Adela.

Adela foi rexente de Blois mientres la llarga ausencia del so home (1096-1098), quien fixo'l so regresu en desgracia por abandonar el sitiu de Antioquía, polo que fizo votu de volver a Tierra Santa, tres tomar de Xerusalén, partiendo en 1100. Adela volvió quedar como rexente (1101) y nun volvería ver -y nunca más.

Muertu Esteban, cayíu na batalla de Ramla, el 19 de mayu de 1102, y siendo los sos fíos entá menores d'edá, siguió como rexente de los condaos de Blois, Chartres, Châteaudun, Sancerre y de Meaux, hasta que'l so fíu Teobaldo foi mayor y pudo gobernar pola so cuenta. En 1111 el so fíu Esteban partió a Inglaterra a la corte del so tíu Enrique I d'Inglaterra.

En 1120, una vegada seguros los condaos nes manes del so fíu, retirar a la llocalidá de Marcigny-sur-Loire, en Marsella, onde morrió'l 3 de marzu de 1137, a los 74 años d'edá.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: Kindred Britain.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]