Saltar al conteníu

Ácrux

Ficha d'oxetu celesteÁcrux
estrella[1]
Parte de Alpha Crucis[2]
Epónimu alfa[3] y Crux[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 186,6495667 °[4]
Declinación (δ) −63,0990917 °[4]
Distancia a la Tierra 320 ly
Magnitú aparente (V) 1,28 (banda V)
Constelación Crux
Velocidá de rotación 124 km/s[5]
Velocidá radial 11,9 km/s[6]
Parallax 10,13 mas
Tipu espectral B0.5IV + B1V + B5V + M0V[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Ácrux (α Crucis) ye la decimocuarta estrella más brillosa del cielu con magnitú aparente +0,77. Alcuéntrase a 325 años lluz del Sistema Solar en direición de la constelación de la Cruz del Sur.

L'alliniación de les estrelles de la Cruz del Sur «γ-α» señala en direición al Polu Sur Celeste —vease esfera celeste—; trazar imaxinaria d'una bisectriz de la llinia que xune α Centauri con Hadar (β Centauri) curtia a l'anterior llinia aproximao sobre'l polu sur. La Estrella Polar sur ye σ Octantis, conocida tamién como Polaris Australis.

Carauterístiques

[editar | editar la fonte]

Identificada como estrella doble por misioneros xesuites, Ácrux ta compuesta por dos estrelles blancu-azulaes, separaes 4 segundos d'arcu. La más brillosa, denomada Alfa-1 Crucis (HD 108248 / HR 4730),[8] ta catalogada como una subxigante de tipu espectral B0.5IV y magnitú 1,33, ente que la so compañera, Alfa-2 Crucis (HD 108249 /HR 4731),[9] tien tipu B1V y magnitú 1,7 y entá s'atopa na secuencia principal. En xunto, el par presenta una magnitú de 0,77. Alfa-1 Crucis ye, de la mesma, una binaria espectroscópica con un periodu de 75,86 díes.[10]

La componente principal d'Alfa-1 Crucis tien una temperatura superficial de 30.000 K. Les dos estrelles d'esti subsistema son, respeutivamente, 25.000 y 7.000 vegaes más lluminoses que'l Sol. Alfa-2 Crucis tien una temperatura de 27.000 K y una lluminosidá aproximao 20.000 vegaes superior a la lluminosidá solar. La so masa ye unes 13 vegaes mayor que la masa solar.[11]

La separación de la binaria Alfa-1 Crucis al respective de Alfa-2 Crucis ye de 400 UA —siendo ésti un valor mínimu— y el so periodu orbital ye de siquier 1300 años. Pela so parte, la separación media ente los dos componentes d'Alfa-1 Crucis ye de namái 1 UA, pero la notable escentricidá de la so órbita fai qu'esta varie ente 0,5 y 1,5 UA.[11]

A 90 segundos d'arcu en direición SSO alcuéntrase otra estrella de magnitú 4,9 y tipu espectral B, visible con binoculares y denomada Alfa Crucis C. Anque aparentemente tien el mesmu movimientu propiu qu'Alfa-1 y Alfa-2 Crucis, esta estrella alcuéntrase a más del doble de distancia y polo tanto nun tien rellación física col par.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: SIMBAD.
  2. Afirmao en: Washington Double Star Catalog.
  3. 1 2 Afirmao en: All Skies Encyclopaedia. All Skies Encyclopaedia ID: 2094. Títulu: Acrux. Data de consulta: 5 marzu 2026. Editorial: Grupu de trabayu de la Xunión Astronómica Internacional pal nome de les estrelles. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. 1 2 Claus Fabricius (marzu 2002). «The Tycho double star catalogue» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 180–189. doi:10.1051/0004-6361:20011822.
  5. Afirmao en: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunu 1970.
  6. «Wilson Evans Batten». Astronomy and Astrophysics:  páxs. 269–280. avientu 1995.
  7. Afirmao en: University of Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Volume 1: Declinations -90° to -53°.0. Autor: Nancy Houk. Editorial: Universidá de Michigan. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1975.
  8. Acrux -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  9. HR 4731 -- Star in double system (SIMBAD)
  10. Tokovinin, A. (2008). «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 389 (2). páxs. 925-938. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008MNRAS.389..925T&db_key=AST&nosetcookie=1.
  11. 1 2 Acrux (Stars, Jim Kaler)

Ver tamién

[editar | editar la fonte]