Virola elongata

De Wikipedia
Virola elongata
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Magnoliales
Familia: Myristicaceae
Xéneru: Virola
Especie: Virola elongata
Warb. 1897[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El sangretoro, epená o paricá (Virola elongata) ye un árbol de les familia de les miristicacees nativu de los montes húmedos tropicales de Panamá, Colombia, Venezuela, Ecuador, Perú, Bolivia, Brasil y Guyana, hasta los 800 m d'altitú.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Fueyes de Virola elongata
Granes

El tueru mide ente 7,5 y 23 m d'altor[3] anque dacuando algama hasta los 30 m;[2] ye cilíndricu y tien un diámetru permediu de 43 cm; la corteza ye tema marrón y gris[3] con resina n'interior que se torna colorada al contautu col aire. el frutu ye elipsoide o subglobular, de 11 a 20 mm de llargor por 10 a 15 mm de diámetru, en recímanos hasta de 40.[2]

Usos[editar | editar la fonte]

Los Yanomami usen la resina de la corteza como enteógeno y tamién nel curare.[4] En Colombia, los Kãkwa o Bara-Makú tamién la usen como enteógeno xamánico, esneldáu como tosquilé[5] y los Nukak esneldar nel ritu de camín masculín.[6] Los chamán Bora, Muinane y Witoto de Colombia y Perú utilicen la resina cocinada ya inxerida oralmente en píldores.[7] Tamién se conoz el so usu ente los Krahô de Brasil[8] y los Waika de Venezuela, Guyana y Brasil.[7]

Virola elongata ye activu contra les infeiciones de Enterococcus faecalis y Staphylococcus aureus.[9] La resina desempeña un papel importante na medicina tradicional como fungicida y estiéndese sobre les árees infestaes de la piel pa curar la tiña y otres infeiciones causaes por fungos.[7] Tamién, un fervinchu de la corteza macerada ye usada polos Waorani pa solliviar el dolor d'estómagu.[10]

En rexones colonizaes el fuste ye aprovecháu como madera comercial.[10]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Virola elongata describióse por (Benth.) Warb. y espublizóse en Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft 13: (89). 1895[1896].[11]

Sinonimia
  • Myristica cuspidata Benth.
  • Myristica elongata Benth.
  • Myristica membranacea Poepp. ex A.DC.
  • Myristica punctata Spruce ex Benth.
  • Myristica rufula Mart. ex A. DC.
  • Myristica uapensis Spruce ex A.DC.
  • Palala cuspidata (Benth.) Kuntze
  • Palala elongata (Benth.) Kuntze
  • Palala membranacea (Poepp. ex A.DC.) Kuntze
  • Palala punctata (Spruce ex Benth.) Kuntze
  • Palala uapensis (Spruce ex A.DC.) Kuntze
  • Virola cuspidata (Benth.) Warb.[12]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Warburg, Otto (1897) Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft xiii. (89).
  2. 2,0 2,1 2,2 Plantes et botanique :: Virola elongata. Consultáu'l 17 d'agostu de 2009.
  3. 3,0 3,1 «Lycaeum > Leda > Virola (Epena) from Plants of the Gods». leda.lycaeum.org. Consultáu'l 5 d'abril de 2008.
  4. Yaniv, Zohara and Uriel Bachrach, Eds. (2005) Handbook of Medicinal Plants: 141-145. The Hawworth Medical Press: Binghamton, New York.ISBN 978-1-56022-995-7
  5. Silverwood-Cope, Peter L. (1990) Os makú, povo caçador do nordeste da Amazônia: 169. Editora Universidade de Brasília. ISBN 85-230-0275-8
  6. Cabrera, Gabriel; Carlos Franky y Dany Mahecha (1999) Los N+kak: nómaes de l'Amazonia colombiana: 188-189; Universidá Nacional de Colombia, Sf. Bogotá D.C.- ISBN 958-8051-35-5
  7. 7,0 7,1 7,2 "Muinane" (2009) Virola theiodora - Cumala Tree. Entheology.
  8. Rodrigues, Eliana y Elisaldo L. de Araújo Carlini (2006) "Plants with possible psychoactive actions used by the Krahô Indians, Brazil". Revista Brasileira de Psiquiatria 28(4): 277-82.
  9. Barbosa Suffredini, Ivana; Mateus Luís Barraes Paciencia; Antonio Drauzio Varella y Riad Naim Younes (2006) Antibacterial Activity of Brazilian Amazon Plant Extracts Brazilian Journal of Infectious Diseases 10 (6): 400-402.
  10. 10,0 10,1 Ceron Martinez, Carlos E. (1998) Etnobotánica de los Huaorani: 128. Quito: Abya-Yala. ISBN 978-9978-04-344-8
  11. «Virola elongata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de setiembre de 2014.
  12. «Virola elongata». The Plant List. Consultáu'l 23 de setiembre de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  4. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  5. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  6. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.
  7. Rodrigues, W. A. 1980. Revisão taxonômica das espécies de Virola Aublet (Myristicaceae) do Brasil. Acta Amazon. 10(1, supl.): 1–127.
  8. Spichiger, R., J. Meroz, P. Loizeau & L. S. Ortega. 1989. Los árboles del Arborétum Jenaro Herrera, vol. 1. Moraceae a Leguminosae. Boissiera 43: 1–359.
  9. Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.
  10. Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo–Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]