Sigma Leonis

De Wikipedia
Sigma Leonis
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Lleo
Ascensión reuta (α) 11h 21min 08,19s
Declinación (δ) +06º 01’ 45,6’’
Mag. aparente (V) +4,05
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar B9.5V
Masa solar 2,99 ± 0,02 M
Radiu (3,2 R)
Magnitú absoluta -0,10
Lluminosidá 127 L
Temperatura superficial 10.680 K
Astrometría
Velocidá radial -5,3 km/s
Distancia 220 ± 4 años lluz (67 pc)
Paralax 14,82 ± 0,24 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
77 Leonis / HD 98664 / HR 4386 / HIP 55434 / SAO 118804 / BD+06 2437
[editar datos en Wikidata]

Sigma Leonis (σ Lleo / 77 Leonis)[1] ye una estrella na constelación de Lleo de magnitú aparente +4,05,[2] siendo'l decimotercer astru más brillosu de la constelación. Alcuéntrase a 220 años lluz del Sistema Solar.

Nome[editar | editar la fonte]

Anque nun tien nome propiu habitual, Sigma Leonis dacuando ye conocida como Shishimai.[3] Per otra parte, en China recibía'l títulu de Shang Tseang, «el Xeneral Mayor».[4]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Sigma Leonis ye una estrella blancu-azulada de tipu espectral B9.5V, percorriendo'l 83% del so trayeutu dientro de la secuencia principal.[5] Tamién foi catalogada como subxigante de tipu B9IV.[2] Tien una temperatura efectivo de 10.680 K[6] y una lluminosidá 127 vegaes superior a la lluminosidá solar. La midida direuta del so diámetru angular, 0,44 milisegundos d'arcu,[7] dexa evaluar el so radiu, siendo ésti 3,2 vegaes más grande que'l radiu solar. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación igual o mayor de 57 km/s.[5]

Sigma Leonis tien una masa tres veces mayor que la masa solar.[5] Puede ser una estrella químicamente peculiar de tipu Bp, versión caliente de les estrelles Ap. Estes estrelles carauterizar por fuertes campos magnéticos y llinies d'absorción fuertes de ciertos elementos; nel casu de Sigma Leonis, ye notable'l siliciu.[8]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Sigma Leonis -- Star (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 Sigma Leonis (The Bright Star Catalogue)
  3. σ Lleo (Shishimai). Wikisky.org
  4. Allen, Richard Hinckley (1889). «Lleo», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 8 d'ochobre de 2012.
  5. 5,0 5,1 5,2 Zorec, J.; Royer, F. (2012). «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics 537. A120. http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012A%26A...537A.120Z&db_key=AST. 
  6. Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. (2009). «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics 501 (1). pp. 297-320. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..297Z&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration (2008). «The Palombar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series 176 (1). pp. 276-292. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008ApJS..176..276V&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. Wraight, K. T.; Fossati, L.; Netopil, M.; Paunzen, Y.; Rode-Paunzen, M.; Bewsher, D.; Norton, A. J.; White, Glenn J. (2012). «A photometric study of chemically peculiar stars with the STEREO satellites - I. Magnetic chemically peculiar stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 420 (1). pp. 757-772. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2012MNRAS.420..757W&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 11h 21m 8.194s, 6° 1 45.558