Shisha Pangma

Coordenaes: 28°21′08″N 85°46′47″E / 28.3522°N 85.7797°E / 28.3522; 85.7797
De Wikipedia
Shisha Pangma
monte
Situación
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
Rexón autónoma Rexón Autónoma del Tíbet
Ciudá-prefeutura Xigazê
Cordal Jugal Himal (en) Traducir
Coordenaes 28°21′08″N 85°46′47″E / 28.3522°N 85.7797°E / 28.3522; 85.7797
Shisha Pangma alcuéntrase en República Popular China
Shisha Pangma
Shisha Pangma
Shisha Pangma (República Popular China)
Datos
Altitú 8027 m
Prominencia 2897 m
Fechos importantes
Primer ascensu2 mayu 1964 - Wang Fuzhou
Cambiar los datos en Wikidata

El Shisha Pangma,[1][2] tamién conocíu como Gosainthān, ye'l decimocuartu monte más altu de la Tierra y coles sos 8.013 msnm., el más baxu de los catorce ochomiles. Foi'l postreru de tolos picos mayores de 8.000 metros en ser esguiláu, debíu, esencialmente, a la so situación aisllada, dafechu nel interior de la rexón del Tíbet, y por cuenta de les continues restricciones pa esguilaes y visites impuestes pol gobiernu de China y poles autoridaes llocales de la Rexón Autónoma del Tíbet.

Denominación[editar | editar la fonte]

Hai delles teoríes sobre'l significáu del orixe del nome del monte. El xeólogu Toni Hagen esplica'l nome nel sentíu d'una "llanura cubierta de yerba" o "prau" (Pangma) percima d'una "cresta" o "cordal" (shisha o Chisa) nel dialeutu llocal tibetanu, significando, en traces xenerales, la "cresta o cordal sobre la planicie de yerba".[3][4]

Per otra parte, l'estudiosu del Tíbet, Guntram Hazod faise ecu d'una hestoria local qu'esplica'l nome del monte tocantes al so significáu lliteral nel idioma tibetanu: shisha, que significa "carne d'un animal que morrió por causes naturales"; y sbangma, que significa "restos de malta sobrantes de la fabricación de cerveza." Según la tradición llocal, un añu que se produció una fuerte nevada, mató a la mayoría de los animales nos praos y tou lo que les persones que vivíen cerca del monte teníen pa tratar de sobrevivir yera comer la carne de los animales muertos y los restos de la malta sobrante de la fabricación de cerveza, polo que'l monte foi nomada shisha Pangma (shisha sbangma), significa "la carne de los animales muertos o residuos de malta".[5] En llinguaxe sánscritu, el nome “Gosainthan” significa “llugar onde habita'l santu” o “moríada de Dios”.[6]

Xeografía[editar | editar la fonte]

El Shisha Pangma ta allugáu na zona centro-meridional del Tíbet, a tan solo cinco quilómetros de la frontera con Nepal. Ello ye que trátase del únicu ochomil que s'atopa asitiáu íntegramente en territoriu chinu. Ye tamién el picu más altu del cordal Jugal Himal, que se considera comúnmente un allongamientu del macizu de Langtang Himal.[7] El Jugal / Langtang Himal estiéndese a entrambos llaos de la frontera ente'l Tíbet y Nepal. Yá que el Shisha Pangma ta asitiáu sobre'l pandu del Tíbet, na zona norte del Himalaya y muncho más lloñe del terrén más baxu de Nepal (l'altitú media del Tibet ta en redol a los 4.500 msnm), el monte tien un relieve vertical muncho menos destacáu que la mayoría de los grandes picos del Himalaya.

El Shisha Pangma cuenta, amás del picu más altu, que constitúi'l cume principal, afitada nun mapa recién de China a 8.012 metros (otres fontes sostienen que l'altitú ye de 8.013 y 8.027 m), otros dos visos distintivos y llixeramente inferiores: el cume central o media (cume que d'alcuerdu a distintes fontes mide 7999 m, 8008 m o 8013 m) y el Picu Occidental, o cume occidental, con 7.950 o 7.966 m.

Ascensos ya intentos d'esguilada[editar | editar la fonte]

Hasta 2009, 24 persones morrieren esguilando'l Shisha Pangma, incluyendo a Alex Lowe y Dave Bridges (dambos estauxunidenses) en 1999 y el veteranu alpinista portugués Bruno Carvalho. Sicasí, el Shisha Pangma ye unu de los ochomiles "más fáciles" d'esguilar. La ruta normal xube pola aresta de la cara noroeste, siguiendo la ruta conocida como ("Vía del Norte"), y cuenta con un accesu relativamente fácil hasta'l campu base, hasta onde, curiosamente, puede aportase ensin problemes en vehículu touterrén, magar que ta asitiáu en redol a los 5.000 m. d'altitú, gracies a les facilidaes qu'apurre la planicie del pandu del Tíbet. Les rutes na cara suroeste, muncho más pronunciaes, son téunicamente más esixentes y traen un ascensu de más de 2.000 m. al traviés d'una rimada que llega a algamar los 50 graos d'enclín.

Primer ascensu[editar | editar la fonte]

El Shisha Pangma foi esguiláu per primer vegada al traviés de la ruta del Camín del Norte'l 2 de mayu de 1964 por una espedición china empobinada por Xǔ Jing 许 竞. Amás de Xǔ Jing, l'equipu qu'algamó con ésitu'l cume incluyía a los montañeros Zhāng Junyan 张俊 岩, Wang Fuzhou 王富洲, Wu ZongYue 邬 宗 岳, Chén San 陈 三, Soinam Dorje (El soǒnán Duoji 索南多吉), Chéng Tianliang 程天亮, Migmar Zhaxi (Mǐmǎ Zhaxi 米马扎西), Dorje (Duoji 多吉) y Yun Deng 云.[6]

Posteriores intentos y ascensos[editar | editar la fonte]

  • 1980, el 7 de mayu, consíguese'l Segundu ascensu con ésitu al traviés de la "Ruta Norte", realizáu por dos cordaes d'un equipu alemán compuestes, la primera, por Michl Dacher, Wolfgang Schaffert, Gunter Sturm and Fritz Zintl, y la segunda por Sigi Hupfauer and Manfred Sturm, qu'algamen el cume'l 12 de mayu.[8]
  • 1980, el 13 d'ochobre realiza'l tercer ascensu con ésitu al traviés de la cara ruta pela cara norte de los escaladores Ewald Putz y Egon Obojes, como parte d'un equipu formáu por una espedición austriaca.[9]
  • 1981, el 30 d'abril, consíguese'l cuartu ascensu gracies a una espedición xaponesa de muyeres ente que les sos integrantes figuren Junko Tabei, Rinzing Phinzo and Gyalbu Jiabu.[9]
  • 1981, el 28 de mayu, Reinhold Messner y Friedl Mutschlechner realicen el 5º ascensu con ésitu pela ruta habitual, como parte d'una espedición austriaca al monte.[9]
  • 1982, el 28 de mayu, consíguese'l primer ascensu en estilu alpín de los británicos Doug Scott, Alex Macintyre y Roger Baxter-Jones pola conocida como "Ruta Británica", qu'escurre pola cara suroeste, tamién conocida como "Couloir a mano derecha". La ruta, tal como'l so nome indica, escurre pola aresta derecha de la cara suroeste.[8]
  • 1987, 18 de setiembre,[10][11][12] Elsa Ávila y Carlos Carsolio convertir nos primeros mexicanos n'esguilar con ésitu'l monte. Pa Ávila, tratar del so primer ochomil y pa Carsolio, el so segundu, siguiendo al traviés de la ruta de la cara norte pola cresta hasta'l cume central y, de siguío, a lo llargo de la cresta cimera hasta'l cume principal, siendo acompañaos por Wanda Rutkiewicz, Ramiro Navarrete y Ryszard Warecki.[9][10][11]
  • 1987, el 18 de setiembre, los polacos Jerzy Kukuczka y Artur Hajzer consiguen el visu abriendo una nueva ruta al traviés de l'aresta oeste. La ruta escurre pola pilastra oeste hasta algamar el cume occidental, dende onde s'algamar en primer llugar el cume central pa finalmente algamar el visu principal. Amás, al marxe d'abrir una nueva vía, Kukuczka baxa esquiando hasta'l campu base partiendo casi dende'l mesmu visu, convirtiéndose nel segundu home de la hestoria en rematar la totalidá de los catorce ochomiles.[9][10][11][12]
  • 1987, 19 de setiembre: esguilada con ésitu del británicu Alan Hinkes y del norteamericanu Steve Untch al traviés de couloir central pela cara norte.[9][10][11][12]
  • 1989, 19 d'ochobre: los escaladores Andrej Stremfelj y Pavle Kozjek algamen el visu pela vía central de la cara suroeste.[10][11][12][13]
  • 1990, El polacu Wojciech Kurtyka y los suizos Erhard Loretan y Jean Troillet intenten l'aresta esquierda de la cara suroeste ensin llograr algamar el visu.[10][11]),[12][14]
  • 1993, El gran escalador polacu Krzysztof Wielicki algama'l visu en solitariu pol espolón derechu de la cara suroeste.[10][11][12][14]
  • 1993, 22 de mayu: los arxentinos Marcos Couch (Centru Andín de Buenos Aires) y Nicolás de la Cruz (Centru Andín de Bariloche), consiguieron llegar al visu. La espedición foi integrada por Héctor Cuiñas, Pablo Schlogl, Ulises Vitale, Avo Nacachian,Gabriel Ruiz, Sergio Noguera, Aníbal Maturano, Jorge Garcés y Flavio Lisi. Hai de solliñar que l'ascensu foi fechu ensin usu d'osixeno suplementariu y ensin sherpas de sofitu.[15][16][17]
  • 1994, Los franceses Catherine Destivelle y Erik Decamp intenten ensin ésitu l'aresta esquierda de la cara suroeste ensin llograr algamar el visu.[10][11]
  • 2002, 5 de mayu: los surcoreanos Park Jun Hun y Kang Yeon Ryoung abren una nueva vía pola cara suroccidental.[13]
  • 2002, 26 d'ochobre: l'eslovenu Tomaž Humar, Maxut Zhumayev, Denis Urubko, Alexey Raspopov y Vassily Pivtsov algamen con ésitu'l visu. L'estraordinariu alpinista Tomaž Humar xube los postreros 200 metros por rimada con un 50-80º d'enclín y baxa depués mientres 700 m. por otra rimada de 65–75°.
  • 2004, 11 d'avientu: el francés Jean-Christophe Lafaille xenera un considerable discutiniu cuando esguila en solitariu pela ruta británica na cara suroccidental, reclamando'l primer ascensu ivernizu del cume, magar que por la fecha entá nun entrara l'iviernu, magar realiza la esguilada en condiciones dafechu ivernices.[18]
  • 2005, 14 de xineru: primer ascensu oficialmente ivernizu realizáu pol polacu Piotr Morawski y gran escalador italianu Simone Moro.[10]
  • 2011, 16–17 d'abril: el suizu Ueli Steck escala en solitariu la cara suroeste en tan solo 10 hores y media, partiendo del campu base a 5,306 m. a les 10:30 de la nueche del 16 d'abril y tornando a salvo venti hores más tarde.[19][20]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • A Photographic record of the Mount Shisha Pangma Scientific Expedition. Science Press Peking 1966.
  • Scott, Doug; MacIntyre, Alex (2000) Shisha Pangma: The Alpine Style First Ascent of the South-West Face. Seattle: The Mountaineers Books. ISBN 0-89886-723-1.
  • Venables, Stephen; Fanshawe, Andy (1996) Himalaya Alpine-Style: The Most Challenging Routes on the Highest Peaks. Seattle: Mountaineers Books. ISBN 0-89886-456-9.
  • Sale, Richard, Cleare, John: On Top of the World (Climbing the World's 14 Highest Mountains), lists of ascents, HarperCollins Publ., 2000, ISBN 978-0-00-220176-6.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Potterfield, Peter; Viesturs, Ed; Breashears, David (2009). Himalayan Quest: Ed Viesturs Summits All Fourteen 8,000-Meter Giants. National Geographic. p.137 ISBN 1-4262-0485-X.
  2. Spelled "Shisha Pangma" in Messner, Reinhold (1999). All 14 eight-thousanders. Mountaineers Books. p.105. ISBN 0-89886-660-X.
  3. «Shisha Pangma». Mountain (Youth Hostels Association (England & Wales)) (53–64):  p. 47. 1977. 
  4. Baume, Louis (1979). Sivalaya: explorations of the 8000-metre peaks of the Himalaya. Seattle: The Mountaineers, páx. 131–132. ISBN 0-916890-71-6.
  5. Hazod, Guntram (1998). «bKra shis 'od 'chigre. On the History of the Religious Proteutor of the Bo dong pa», Tibetan mountain deities, their cults and representations: papers presented at a panel of the 7th seminar of the International Association for Tibetan Studies, Graz, 1995. Verlag der Osterreichischen Akademie der Wissenschaften, páx. 65. ISBN 978-3-7001-2748-2.
  6. 6,0 6,1 Baume, 1979, op. cit. pp 130-134
  7. Carter, H. Adams (1985). «Classification of the Himalaya». American Alpine Journal (American Alpine Club) 27 (59):  páxs. 122–3. http://c498469.r69.cf2.rackcdn.com/1985/109_carter_himalaya_aaj1985.pdf. Consultáu'l 1 de mayu de 2011. 
  8. 8,0 8,1 Scott & MacIntyre
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Scott & Macintyre 2000, op. cit., pp 303-306
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 www.8000ers.com Ascents - Shisha Pangma Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «8000ers» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 R. Sale, J. Cleare: On top of the world. Climbing the world's 14 highest mountains, lists of ascents, HarperCollins Publ., 2000, page 221
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 himalaya-info.org List of significant ascents of Shisha Pangma,(with further links to pdf files with details)
  13. 13,0 13,1 "Korean Highway Corporation 2002 Shishapangma Expedition", k2news.com, 17 May 2002
  14. 14,0 14,1 " Korean Alpinists Climb New Route on SW Face of Shishapangma", everestnews.com.
  15. «suroeste-al-shisha-primer-arxentina SHISHA PANGMA El Suroeste al Shisha, primer arxentina».
  16. «A 20 años de la fazaña de dos andinistas nel Himalaya».
  17. «norte-fixo-cume-en-el-himalaya El Norte fixo cume nel Himalaya».
  18. Lafaille, Jean-Christophe (1 de xunu de 2005). «Shishapangma, Southwest Face». Alpinist Magacín. Consultáu'l 2 de febreru de 2014.
  19. «Steck Solos Shishapangma in 10.5 Hours». climbing.com (18 d'abril de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 24 de payares de 2015. Consultáu'l 2 de febreru de 2014.
  20. «News Flash: Ueli Solos Shisha Pangma in 10.5 Hours». himalayaspeed.com (19 d'abril de 2011). Consultáu'l 2 de febreru de 2014.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]