Senan

Coordenaes: 41°28′12″N 1°05′18″E / 41.46995°N 1.08826°E / 41.46995; 1.08826
De Wikipedia
Senan
flag of Senan (en) Traducir Q11920269 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Cuenca de Barberá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Senan (es) Traducir Carme Ferrer Cervelló (es) Traducir
Nome oficial Senan (ca)[1]
Códigu postal 43449
Xeografía
Coordenaes 41°28′12″N 1°05′18″E / 41.46995°N 1.08826°E / 41.46995; 1.08826
Senan alcuéntrase n'España
Senan
Senan
Senan (España)
Superficie 11.7 km²
Altitú 652 m[2]
Llenda con Els Omells de na Gaia, Vallbona de les Monges, L'Espluga de Francolí, Fulleda y L'Espluga Calba
Demografía
Población 44 hab. (2023)
- 33 homes (2019)

- 15 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuenca de Barberá (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
0.01% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 3,76 hab/km²
Viviendes(1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
senan.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Senan ye un conceyu asitiáu na contorna catalana de la Conca de Barberà (provincia de Tarragona). La so población según datos de 2009 yera de 59 habitantes. Anque xeográficamente pertenez a la contorna de Les Garrigues, cola división comarcal de 1936 quedó integrada na de la Conca de Barberà.

Historia[editar | editar la fonte]

Según documentos del añu 1139, la población pertenecía al señor Guerau de Granyena quien lo dexó en 1167 al monesteriu de Montserrat. Los monxos construyeron ende una ilesia y encargar de repoblar la zona a finales del sieglu XII. Sicasí, Senan quedaba bien lloñe del monesteriu benedictín lo que complicaba la so alministración.

Por ello, el 12 de payares de 1264, l'abá Bertran vendió'l terrén a Arnau de Preixens, abá del monesteriu de Poblet. El dominiu de Poblet sobre'l pueblu remató en 1811 tres un decretu emitíu poles Cortes de Cádiz.

Cultura[editar | editar la fonte]

La ilesia parroquial de Santa María ye d'estilu románicu. Foi construyida nos sieglos XII-XIII gracies a la influencia de Montserrat. La portalada ta formada por vueltes en degradación. L'edificiu sufrió diverses restauraciones a lo llargo de los sieglos.

La fiesta mayor de Senan celébrase los díes 15 y 16 d'agostu.

Economía[editar | editar la fonte]

La principal actividá económica ye l'agricultura de secanu. Destaquen el cultivu de cebada, olivares y almendrales.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]