Relixones afrobrasilanes

De Wikipedia
Relixones afrobrasileñas

Vieya semeya d'un ritual de candomblé bantú

Relixones Afrobrasileñas


Principios básicos

Dios
Ketu | Olorun | Orixás
Jeje | Mawu | Vodun
Bantu | Nzambi | Nkisi


Conceutos rellacionaos
Templos afrobrasileños
Sincretismu


Bibliografía Afrobrasileña
Terminologia
Sacerdotes
Xerarquía


Relixones similares
Relixones Africanes
Relixones Afroamericanes

Babaçué | Batuque | Cabula
Candomblé | Cultu de Ifá
Cultu de los Egungun | Quimbanda
Macumba | Omoloko | Abakuá
Tambor de les Mina | Umbanda
Xambá | Xangô del Nordeste
Santeria | Confraria | Obeah
Palu | Va Llabrar | Regla de Ocha



Casa Branca do Engenho Velho.

Les relixones afrobrasileñas son toes aquelles que s'aniciaron en África pero fueron desenvueltes en Brasil polos sos siguidores esclavizados. Tán rellacionaes cola relixón yoruba y otres relixones tradicionales africanes Son similares a les relixones afroamericanes como la santería (en Cuba) y el vudú (n'Haití).

Iniciación[editar | editar la fonte]

Nes relixones afrobrasileñas utilícense dellos términos pa designar la iniciación. Cada relixón tien los sos propios términos de iniciación:

En tales casos, el periodu de iniciación ye de siquier siete años, ya inclúi el ritu de iniciación, indicando los distintos procedimientos nun plazu de reclusión, que polo xeneral de 21 díes (anque puede variar dependiendo de la relixón), l'aprendizaxe de les oraciones, los cantares, la llingua sagrada, l'usu de les fueyes (fueyes sagraes), el catulagem, el ralláu, la pintura, la imposición de adoxú. La presentación pública ye individual y forma parte de la obligación de cada persona qu'empieza na relixón de los orixás, en batuque utilízase'l términu «faer la cabeza» y «feitura». Nel cultu de Ifá y el cultu a los Egúngún utilízase'l términu «iniciación», pero les obligaciones son distintes de les otres relixones.

Nel candomblé jejé, la iniciación al cultu de los vodún ye llarga y complexa, y puede implicar llargues caminaes a los santuarios y mercaos y periodos de reclusión nun terreiro (‘conventu’, llamáu hunkpame en fon), que puede llegar a un añu, onde los neófitos son sometíos a una dura rutina de dances, oraciones, aprendizaxe de los idiomes sagraos y los votos de secretu y obediencia.

Referencies[editar | editar la fonte]

  • FFLCH.usp.br («As religiões afro-brasileiras y seus siguidores», de Reginaldo Prandi, profesor titular del Departamentu de Socioloxía de la USP; publicáu en Civitas, Revista de Ciências Sociais, vol. 3, nᵘ 1, páxs. 15-34, Porto Alegre: PUC-RS, xunu de 2003. ISSN 1519-6089).
  • UFES.br (diversidá relixosa afrobrasileña: denominaciones menos investigaes; por Mundicarmo Ferretti y Sérgio Ferretti]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Esfera.info («O mundu de pombagira y dos exus y o mundo dos homens»).
  • Fietreca.org.br (Federación Internacional d'Estudiu de les Tradiciones Relixoses y el Cultu a los Ancestros Afrobrasileños).