Phacellodomus ruber

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Phacellodomus ruber
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Furnariidae
Xéneru: Phacellodomus
Especie: Phacellodomus ruber
(Vieillot, 1817)
Distribución
Sinonimia
Furnarius ruber[2]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Phacellodomus ruber, tamién denomináu tiotío grande (Uruguái) o graveteiro (Brasil),[3] ye una especie d'ave paseriforme, perteneciente al xéneru Phacellodomus qu'integra la familia Furnariidae. Habita nel centru sur d'América del Sur.

Phacellodomus ruber; ilustración de Joseph Smit en Catalogue of the birds in the British Museum, 1890.

Descripción[editar | editar la fonte]

Mide 20,5  cm. Ye marrón nes partes cimeres, cola corona, les ales y la cola más acolorataes; lorum claro, ensin ceya o que puede ser bien tenue, güeyu mariellu vivu. Pembaxo ye blancu puercu, col pechu dacuando escamado.[4]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Esta ave distribuyir pol centru norte y este de Bolivia (La Paz, Beni, esti de Santa Cruz), interior sur del Brasil (sur de Mato Grosso y Mato Grosso do Sul al este hasta l'oeste de Bahia, al sur hasta'l noroeste de São Paulo y noroeste de Paraná, tamién oeste de Rio Grande do Sul), Paraguái y norte d'Arxentina (Salta y Formosa al sur hasta Tucumán, Santa Fe, Entre Ríos y Corrientes).[2][5] Tamién n'Uruguái.[6][1]
El so hábitat natural son les carbes degradaes en zones de clima tropicales húmedos o subtropicales y nos montes bien antiguos.[1]

Estáu de caltenimientu[editar | editar la fonte]

Esta especie ta calificada como “esmolición menor” pol IUCN.[1]

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Xeneralmente anda en pareya, percuerre la vexetación trupa y ye malo de ver; canta con frecuencia en llugares más abiertos.[4]

Alimentación[editar | editar la fonte]

Aliméntase d'inseutos que prinda nel suelu, nos arbustos o nes fueyes de les palmeres buriti.[7]

Reproducción[editar | editar la fonte]

Constrúi'l so enorme nial, que ye asemeyáu al del espinero común (Phacellodomus rufifrons), na extemidad de cañes d'árboles aisllaos, a partir de ramines seques y con entrada llateral superior. Dacuando constrúi unu o más niales sobre l'anterior, acabando per romper la caña que la sostenía, por cuenta de la acumuladura escesiva de material de construcción.[7]

Vocalización[editar | editar la fonte]

El cantar, dau en dúu pola pareya, ye una serie de notes qu'empiecen fuertes y aceleraes, terminando más nidies y descendientes: “kr-chi-chi-chi-chi-che-che-che-cho-cho-cho-cha-cha-cha-chachacha”; puede faer una versión más curtia.[4]

Sistemática[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal[editar | editar la fonte]

La especie P. ruber describióse per primer vegada pol ornitólogu francés Louis Jean Pierre Vieillot en 1817 sol nome científicu Furnarius ruber; llocalidá tipo «Paraguái».[2]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Ye monotípica.[2]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 BirdLife International (2012) Phacellodomus ruber; Llista Colorada d'especies amenaciaes de la UICN, versión 2013.2. Consultáu en 10 de mayu 2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 (Phacellodomus ruber) en IBC - The Internet Bird Collection. Consultada en 12 de mayu de 2014.
  3. Espinero grande (Phacellodomus ruber) (Vieillot, 1817) en Avibase. Consultada en 11 de mayu de 2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ridgely, Robert, Graveteiro Phacellodomus ruber, p. 190, en Gwyne, John, Ridgely, Robert, Tudor, Guy & Argel, Martha, 2010. Aves do Brasil Vol.1 Pantanal e Cerrado. Editora Horizonte. ISBN 978-85-88031-29-6
  5. Espinero grande en Jumara.
  6. Tiotio grande en AvesenUruguay.
  7. 7,0 7,1 Guia de Campu Avis Brasilis – Avifauna brasileira / Tomas Sigrist; ilustráu por Tomas Sigrist – São Paulo: Avis Brasilis, 2013; p. 322. ISBN 978-85-60120-25-3

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]