Ophiuchus

De Wikipedia
Ophiuchus

Nomenclatura
Nome
n'asturianu
Ophiuchus
Nome
en llatín
Ophiuchus
Xenitivu Ophiuchi
Abreviatura Oph
Descripción
Superficie 948,3 graos cuadraos
2,299 % (posición 11)
Ascensión
reuta
Ente 16 h 1,55 m
y 18 h 45,83 m
Declinación Ente -30,21° y 14,39°
Visibilidá Completa:
Ente 75° S y 59° N
Parcial:
Ente 59° N y 90° N
Númberu
d'estrelles
174 (mv < 6,5)
Estrella
más brillante
Ras Alhague (α Ophiuchi) (mv 2,1)
Lluvies
de meteoros
Meyor mes pa ver la constelación
Hora llocal: 21:00
Mes xunetu
[editar datos en Wikidata]

Ophiuchus (el serpentariu, el que lleva la sierpe; o Ofiucu) ye una de les trelce constelaciones del zodiacu, magar que ye la única que nun tien asociáu nengún signu zodiacal; asina mesmo ye una de les 48 orixinaries que noma Ptoloméu. El cuerpu del serpentariu dixebra la constelación en dos, Serpens Caput y Serpens Cauda, dambes consideraes davezu como una sola constelación.

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Les estrelles más rellumantes d'Ophiuchus son α Ophiuchi, Ras Alhague y λ Ophiuchi, que ye una estrella triple. Nesta constelación allúgase la Estrella de Barnard, una de les cuatro estrelles más averaes al nuesu sol.

Oxetos nel cielu fondu[editar | editar la fonte]

Ophiuchus contién numberosos enxemes estelares como IC 4665, NGC 6633, M9, M10, M12, M14, M19, M62, M107, y la nebulosa IC 4603-4604. Tamién ta nesta constelación la rara galaxa doble NGC 6240.

Historia[editar | editar la fonte]

Esta constelación, de posible orixe exipcianu, ye conocida dende antiguu, y ye una de les 48 constelaciones mentaes por Ptoloméu; hasta los romanos nomáronla Serpentarius. L'españíu d'una supernova'l 10 d' ochobre de 1604 averada a θ Ophiuchi, fizo que, tres columbrala, Johannes Kepler espublizara los resultaos na so obra De stella nova in pede Serpentarii. Galileo emplegó esta curtia aparición como prueba escontra l'aristotélicu de la inmutabilidá del cielu.

Mitoloxía[editar | editar la fonte]

Esta constelación ta presente como representación d'Asclepiu, fíu d'Apolu, que foi mélicu de tala bondá y de gran esperiencia, qu'a la so muerte Zeus decidió concede-y l'honor de tar nos cielos so la constelación d'Ophiuchus. Amás la sierpe en munches cultures ye la representación de la melecina, como por exemplu anguaño simbolizamos esta ciencia (y tamién la farmacéutica) col caducéu

Astroloxía[editar | editar la fonte]

Al igual que les otres dolce constelaciones, Ophiuchus, ta na eclíptica y por embargu nun-y correspuende nenguna de les estayes d'igual tamañu nes que se divide'l cielu, por tanto ye la única que nun tien asociáu un signu astrolóxicu.

Astronomía | Constelaciones del Zodiacu | Astroloxía

Aries | Tauru | Xéminis | Cáncer | Lleo | Virgu | Llibra | | Escorpión | Ophiuchus | Saxitariu | Capricorniu | Acuariu | Piscis


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]