Ochlerotatus

De Wikipedia
Ochlerotatus
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Subclas: Pterygota
Infraclas: Neoptera
Superorde: Endopterygota
Orde: Diptera
Suborde: Nematocera
Infraorde: Culicomorpha
Familia: Culicidae
Tribu: Aedini
Xéneru: Aedes
Subxéneru: Ochlerotatus
(Macquart, 1838)
Sinonimia
  • Andersonia Strickland, 1911
  • Culicada Felt, 1904
  • Culicelsa Felt, 1904
  • Gilesia Theobald, 1903
  • Hyparctius Martini, 1930
  • Kompia Aitken, 1941
  • Pseudoculex Dyar, 1905
  • Taeniorhynchus Lynch Arribalzaga, 1891
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Ochlerotatus ye ún de los subxéneros en que s'estrema'l xéneru Aedes de la familia de los culícidos. Les sos especies, denominaes comúnmente mosquitos o zancudos, pueden llegar a xenerar problemes sociales, económicos y sanitarios, tanto poles molesties que producen les sos picadures en persones y animales domésticos como poles enfermedaes de les cualos son vectores.

Aedes (Ochlerotatus) caspius, picando en Torregrande, Sardinia, Italia.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Descripción orixinal y historia taxonómica

Esti taxón foi descritu orixinalmente nel añu 1891 pol naturalista, entomólogu y políticu arxentín Félix Lynch Arribalzaga.[1]

Darréu foi subordináu al xéneru Aedes, hasta que nel añu 2000 foi alzáu a la categoría de xéneru independiente.[2] Sicasí, nel añu 2015 volvió ser consideráu una división subgenérica de Aedes.[3]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Les especies d'esti subxéneru distribúyense per tol mundu, dende zones templaes hasta ambientes bien fríos d'elevaes llatitúes.

Costumes[editar | editar la fonte]

Los machos aliméntense de cazumbre, néctar y zusmios de frutes. La dieta de la fema, sicasí, consiste en sangre de vertebraos, que ye llograda primero furando la piel de los mesmos por aciu una probóscide (una adautación de les sos pieces bucales) y depués zucándola.

Reproducción

Ensin la hematofaxa ye imposible que la fema pudiera desencadenar el ciclu gonotróficu, que va concluyir col desenvolvimientu y puesta d'una nueva camada de güevos. Estos son asitiaos en terrenos ablayaos, que son cubiertos pel agua acumulada de les precipitaciones. Depués de la nacencia, desenvuélvense dientro de l'agua los bárabos y darréu les pupes, remaneciendo finalmente una nueva cohorte d'adultos, los qu'en poques selmanes tamién van ser capaces de producir nuevos ciclos reproductivos.[4]

Importancia económica y social[editar | editar la fonte]

Dada la so avidez por zucar sangre, les femes de delles especies d'esti subxéneru constitúin vectores d'enfermedaes. Por casu, Aedes (Ochlerotatus) albifasciatus, amás de ser un potencial tresmisor de dellos arbovirus, ye'l principal vector del virus de la encefalitis equina occidental (VEEO), enfermedá infeiciosa de la cual nun esisten vacunes nin fármacos terapéuticos.[5] Aedes (Ochlerotatus) taeniorhynchus ye unu de los vectores del virus de la encefalitis equina del este (VEEE).[6] La especie anterior, amás de Aedes (Ochlerotatus) triseriatus, tán ente los vectores responsables del espardimientu de la encefalitis del virus del Nilo Occidental (VNO) a seres humanos y equinos.[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

  • Encefalomielitis equines

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Arribálzaga, F. L. (1891). Dipterología Argentina: Culicidae. Revista del Museo de La Plata 1: 345-375. Pablo E. Coni e hijos.
  2. Reinert, John F. (2000). New classification for the composite genus Aedes (Diptera: Culicidae: Aedini), elevation of subgenus Ochlerotatus to generic rank, reclassification of the other subgenera, and notes on certain subgenera and species. Journal of the American Mosquito Control Association, 16 (3), S. 175–188.
  3. Wilkerson, Richard C.; Yvonne-Marie Linton, Dina M. Fonseca, Ted R. Schultz, Dana C. Price, and Daniel A. Strickman (2015). Making Mosquito Taxonomy Useful: A Stable Classification of Tribe Aedini that Balances Utility with Current Knowledge of Evolutionary Relationships. PLoS ONE 10, 7, e0133602, Juli 2015 doi:10.1371/journal.pone.0133602.
  4. Ludueña Almeida, F. F., & Gorla, D. E. (1995). The biology of Aedes (Ochlerotatus) albifasciatus Macquart, 1838 (Diptera: Culicidae) in Central Argentina. Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, 90(4), 463-468.
  5. Gleiser, R. M., Schelotto, G., & Gorla, D. E. (2002). Spatial pattern of abundance of the mosquito, Ochlerotatus albifasciatus, in relation to habitat characteristics. Medical and veterinary entomology, 16(4), 364-371.
  6. García Medina, E.; A. de Jesús Everton, L. Diéguez Fernández, & N. Estévez Espinosa (2008). Vectors of sanitary interest at the medical university of Camagüey: It's epidemiological implications. Revista Archivo Médico de Camagüey, 12(1).
  7. Colina, C. A. C., Canto, O. R., Villa, N. G., & Román, M. M. (2012). Enfermedad del Nilo Occidental, evolución histórica y control de foco en Cuba. Western Nile disease, historical evolution and focus control in Cuba. Mediciego, 18(1), 1.