Iriartella setigera

De Wikipedia
Iriartella setigera
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Arecales
Familia: Arecaceae
Subfamilia: Arecoideae
Tribu: Iriarteae
Subtribu: Iriarteinae
Xéneru: Iriartella
Especie: Iriartella setigera
(Mart.) H.Wendl. 1860
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El mabe o cola de pava (Iriartella setigera) ye una especie perteneciente a la familia de les palmeres (Arecaceae). Ye orixinaria de Suramérica.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye una palma solitaria o con pocos tarmos, que crez na selva tropical, cerca de les quebraes d'agües negres de l'Amazonia noroccidental, nel suroriente de Colombia y sur de Venezuela.

Descripción[editar | editar la fonte]

Los tueros tienen hasta 5 m d'altor[2] y un diámetru de 1,5 a 4 cm.[3] Cuatro a ocho fueyes péndulas escontra los llaos formen una corona, cada unu de los sos raquis mide 20 a 80 cm de llongura con 2 a 8 pinnas rómbiques a cada llau que miden 10 a 35 cm de llongura por 5 a 10 cm d'anchu.[4] La inflorescencia presenta hasta 20 raquilas. Los frutos son de color anaranxáu y escurécense al maurecer, miden 1,5 por 1 cm.[4]

Usos[editar | editar la fonte]

Los nativos usen los tueros pa fabricar cerbatanes.[3] Les fueyes maceraes aplicar al pelo pa matar los pioyos.[4]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Iriartella setigera foi descritu por (Mart.) H.Wendl. y espublizóse en Bonplandia 8: 104. 1860.[5]

Etimoloxía

Iriartella: nome xenéricu que combina'l nome del xéneru Iriartea col sufixu diminutivu -ella = "pequeñu", significando "pequeña Iriartea".[6]

setigera: epítetu del llatín que significa "con goches, pelos ríxidos".[7]

Sinonimia
  • Iriartea setigera Mart. (1824).
  • Iriartea pruriens Spruce (1869).
  • Iriartea spruceana Barb.Rodr. (1875).
  • Cuatrecasea vaupesana Dugand (1940).
  • Cuatrecasea spruceana (Barb.Rodr.) Dugand (1943).[8]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Galeano, G. & R. Bernal. 2005. Palmes (Familia Arecaceae o Palmae). Llibru Coloráu Pl. Colombia 2: 59–223.
  2. La Rotta, Constanza (1984) Especies utilizaes pola Comunidá Miraña: 294. Bogotá: WWF - FEN. ISBN 958-9129-05-6
  3. 3,0 3,1 Cardenas, Dayron y Gustavo Politis (2000) Territoriu, movilidá, etnobotánica y manexu del monte de los Nukak orientales: 57. Sinchi: Bogotá.
  4. 4,0 4,1 4,2 Galeano, Gloria (1991) Les palmes na rexón de Araracuara: 124-126. Bogotá: Tropenbos. ISBN 958-95378-3-9
  5. «Iriartella setigera». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 21 d'agostu de 2013.
  6. (J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008)
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. «Iriartella setigera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 14 d'agostu de 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Alverson, W. B. S., D. K. Moskovits & J. S. Shopland. 2000. Bolivia: Pando, Ríu Tahuamanu. Rapid Biol. Inv. 1: 1–79.
  2. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil; Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Henderson, A. 1990. Arecaceae–Part I. Introduction and the Iriarteinae. Fl. Neotrop. 53: 1–100.
  6. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  7. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  8. Moore, H.Y. 1963. Iriartella H. Wendland emended. Xentes Herb. 9: 274–285.
  9. Steyermark, J. A. 1995. Flora of the Venezuelan Guayana Project.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]