Hymenaea oblongifolia

De Wikipedia
Hymenaea oblongifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Caesalpinioideae
Tribu: Detarieae
Xéneru: Hymenaea
Especie: Hymenaea oblongifolia
Huber 1909
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El yutu bancu, parcunba, simiri, karapa o algarroba (Hymenaea oblongifolia Huber) ye un árbol de la familia de les fabacees, que crez hasta los 1.200 msnm, nos montes húmedos de Colombia, Ecuador, Venezuela, Brasil, Perú y les Guayanes.

Descripción[editar | editar la fonte]

Algama ente 18 y 40 m d'altor; la corteza del tueru ye abuxada, lenticelada y llevemente fisurada. Les sos fueyes son compuestes, alternes, con dos foliolos, brillantes percima y opaques per debaxo, con puntos tresllúcidos, de 12, 5 cm de llongura por 4 cm d'anchu. Inflorescencies en panículas llargues, con munches flores de color blancu, pequeñes, de 2 cm de llargor, en manizos. El frutu ye una llegume de 4 cm de llargor por 2 cm d'anchu, de color marrón a acoloratáu con lenticelas marielles o blanques y con una grana de marrón escuro a negra, arrodiada de magaya amarellentada, arinosa, duce y comestible.

Usos[editar | editar la fonte]

El frutu cómese frescu y sirve pa preparar bébores. La corteza del tueru en decocción emplegar pa solliviar el reumatismu y l'artritis, pa tratar la foria y como vermífugo. L'aceite de les grana úsase como llaxante. La resina del tueru sirve pa como fungicida y amás como inciensu y barniz. La madera utilizar en ebanistería.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Hymenaea oblongifolia describióse por Jacques Huber y espublizóse en Boletim do Muséu Goeldi d'Historia Natural y Ethnographia. Belém. 5(2): 386. 1909.[1]

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Cynometra zamorana R.E.Schult.
  • Hymenaea oblongifolia var. oblongifolia[2]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Hymenaea oblongifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 de payares de 2014.
  2. «Hymenaea oblongifolia». The Plant List. Consultáu'l 13 de payares de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Alverson, W. S., D. K. Moskovits & J. S. Shopland. 2000. Bolivia: Pando, Ríu Tahuamanu. Rapid Biol. Inv. 1: 1–79.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
  8. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  9. Neill, D. A. & W. A. Palacios. 1989. Arb. amaz. ecuatoriana 1–120. Ministeriu d'Agricultura y Ganadería, Quito.
  10. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  11. Renner, S. S., H. Balslev & L.B. Holm-Nielsen. 1990. Flowering plants of Amazonian Ecuador–A checklist. AAU Rep. 24: 1–241.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]