Gentiana burseri

De Wikipedia
Gentiana burseri
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Gentianales
Familia: Gentianaceae
Tribu: Gentianeae
Xéneru: Gentiana
Especie: G. burseri
Lapeyr. (1813)
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La genciana mariella (Gentiana burseri) ye una especie de la familia de les gencianacees.

Vita de la planta
Inflorescencia

Calteres[editar | editar la fonte]

Planta perenne, de fueyes grandes elíptiques o llanceolaes, verde grises, con nervios bien marcaos; les inferiores peciolaes. Flores acampanaes de color mariellu claro, enllordiaes con puntos escuros.[1]

Hábitat[editar | editar la fonte]

Camperes húmedos, ribayos o escamplaes de pinu negru en sustratu xilizu o caliar bien acedáu.

Distribución[editar | editar la fonte]

La genciana mariella ye una planta de monte que s'atopa nos Pirineos y los Alpes. Fueron identificaes 2 subespecies: Gentiana burseri subsp. burseri llamada tamién chanzana, endémica de los Pirineos, y Gentiana burseri subsp. villarsii (Griseb.) Rouy llamada genciana de Villars, endémica de los Alpes.

Observaciones[editar | editar la fonte]

Comparte con Gentiana lutea el so gran porte y el color mariellu de les flores, lo que les estrema del restu de la gencianas que son de talla baxa y color azul. Ye habitual en contra inseutos, sobremanera formigues, nes sos flores.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Gentiana burseri describióse por Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse y espublizóse en Histoire Abrégée des Plantes des Pyrénées 132. 1813.[2]

Etimoloxía

Gentiana: Según Pliniu'l Vieyu[3] y Dioscórides,[4] el so nome deriva del de Gentio, rei d'Iliria nel sieglu II e.C., a quien s'atribuyía'l descubrimientu del valor curatible de la Gentiana lutea.

burseri: epítetu dau n'honor del botánicu Joachim Burser.

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Gentiana burseri (Fam. Gentianaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=40.[5][6][7]

Sinonimia

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Maza, M.; Cartaxena F., Navarro L.M. (2008). Guía de flores del Pirinéu. Benasque:Barrabés. ISBN 978-84-95744-59-3.
  2. «Gentiana burseri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de marzu de 2014.
  3. Pliniu'l Vieyu: Historia natural XXV, 34 (n'inglés).
  4. Dioscórides: De materia medica III, 3 (en griegu y llatín).
  5. 5,0 5,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  6. Proves Premières prospections caryologiques dans la flore orophile des Pyrénées et de la Sierra Nevada. Küpfer, P. & C. Favarger (1967) C.R. Acad. Sci. Paris 264: 2463-2465
  7. Proves The spanish Gentians. Löve, A. & D. Löve (1975) Añales Inst. Bot. Cavanilles 32(2): 221-232

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]