Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08

De Wikipedia
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08
Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08
Xeneral
Deporte fútbol
Sede Estadiu Olímpicu Luzhnikí
Estáu Rusia
Ganador Manchester United Football Club
Estadístiques
Participantes Chelsea Football Club (5)
Manchester United Football Club (6)
Asistencia total 67 310
Árbitru Ľuboš Micheľ
Cronoloxía
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2006-07 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2007-08 Final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2008-09
Cambiar los datos en Wikidata

La final de la Lliga de Campeones de la UEFA 2007-2008, apostóse'l día 21 de mayu de 2008 nel Estadiu Olímpicu Luzhniki de Moscú, Rusia. Foi la 53ª edición de la final y apostar dos conxuntos ingleses, el Manchester United y el Chelsea Football Club, con resultancia de 1–1 a la fin de la prórroga y victoria pa los de Manchester tres la tanda de penaltis, que s'alzaron cola so tercer Copa d'Europa.

El partíu, que según los alcuerdos de la estinguida URSS cola UEFA qu'entá se caltienen a valir tendría d'empezar a les 19:30 hores, foi retrasáu a les 21:45 hores pa favorecer les audiencies televisives n'Europa.

Antecedentes[editar | editar la fonte]

Pal Manchester United la final suponía la tercera de la so historia, habiendo salíu victoriosu nos sos dos anteriores confrontaciones, en 1968 frente al Benfica y en 1999 ante'l Bayern Munich. Pal Chelsea el partíu representaba la primer vegada que xugaba una final de la máxima competición continental en tando mui cerca de faelo n'años precedentes, sobremanera desque algamó la presidencia del club el magnate rusu Román Abramóvich. Manchester y Chelsea nun tuvieron problemes en superar la primer fase del tornéu, el United namái dexó un empate en tola so participación na que superó fácilmente a la Roma, el Sporting de Lisboa y el Dynamo de Kiev. El conxuntu londinense batió na primer fase al Valencia CF español, el Schalke 04 alemán y el Rosenborg noruegu dexando trés empates ensin perder nengunu de los partíos.

Nos octavos de final el Manchester superó al difícil Olympique Lyonnais gracies en parte al decisivu gol marcáu por Carlos Tévez en tierres franceses que supunxo l'empate a unu. Darréu una victoria pola mínima en Old Trafford dio-y la clasificación a cuartos. El Chelsea gatuñó un pervalible empate a cero na so visita a tierres griegues pa enfrentase al Olympiacos FC, al que ganó ensin problemes per trés goles a cero nel partíu de vuelta.

Los cuartos de final volvieron ufiertar un duelu que yá se produció l'añu anterior y na primer fase, el enfrentamiendo AS Roma - Manchester United, los ingleses nun dieron opción y sentenciaron la eliminatoria nel partíu de ída al vencer 0-2. Na vuelta nuevamente Tévez dio la victoria al Manchester, que d'esta forma aportaba a les semifinales de la Lliga de Campeones. El Fenerbahçe diera la sorpresa al llantase nos cuartos de final en superando al Sevilla Fútbol Club n'octavos de final, el Chelsea foi sorprendíu nel partíu de ída onde los turcos remontaron l'alcuentru, pa la retina quedó l'arrogante gol de Deivid dende fora del área.

El Manchester certifió la so clasificación a la final n'esaniciando al Futbol Club Barcelona nuna eliminatoria igualada que pudo resolvese a favor de cualesquier de los dos clubes. Un gol de Paul Scholes decantó la balanza pa los británicos.

Chelsea y Liverpool dirimieron fuercies na otra semifinal. El duelu suponía la reedición de too un clásicu de los últimos tiempos na Copa d'Europa. El Liverpool esaniciara en dos causes a los sos rivales londinenses na dómina na que'l portugués José Mourinho entrenaba al Chelsea. Esta vegada los "Blue" tomaron revancha ya impunxéronse n'empatando in-extremis el partíu de ída y precisando una prórroga pa bater al correosu conxuntu entrenáu pol español Rafael Benítez.

Final[editar | editar la fonte]

Mosaicu del fondu d'aficionaos del United, mientres la previa del partíu.

El 21 de mayu de 2008 vivióse una de les finales más dramátiques de la historia de la competición. El desenllaz final dende'l puntu aciar de Penalti dio al Manchester United el tercer títulu de la so historia nel tornéu. El téunicu israelín Avram Grant plantegó'l partíu con munches duldes y el Manchester United llueu se fixo col mandu del mesmu y adelantróse na lluviosa nueche Moscovita gracies a un tanto de la so estrella, el portugués Cristiano Ronaldo nel minutu 26. Pal Chelsea non tou paecía perdíu y en disponiendo de dalguna ocasión, Frank Lampard aprovechaba un refugue d'Edwin van der Sar pa establecer les tables nel marcador.

El partíu foi faciéndose en cada momentu más trabáu y apostáu, más acorde a lo que s'acostuma nuna final de la Lliga de Campeones. El marcador nun se movió y el títulu decidir na tanda de penaltis. Los dos aficiones movíes dende'l Reinu Xuníu a Moscú permanecíen col corazón nun puñu al empiezu de la serie. Tres los dos llanzamientos iniciales nos que los porteros pocu pudieron evitar llegó la vez de Cristiano Ronaldo. El Portugués falló'l so llanzamientu y punxo en bandexa la copa pal Chelsea. Pa Cristianu supunxo en pallabres propies el peor momentu de la so vida.

Desenllaz de la tanda de penaltis[editar | editar la fonte]

John Terry, defensa central y capitán del Chelsea tuvo nes sos botes la oportunidá de da-y al so equipu'l troféu nel quintu llanzamientu. De convertir el penalti la copa sería pa los londinenses per primer vegada na historia. Les condiciones del terrén de xuegu nun yeren nada favorables pa la situación y el futbolista inglés falló'l so llanzamientu al sufrir una inoportuna zapicada nel momentu de cutir la pelota. El balón salió lloñe de la portería de Van der Sar y el Manchester caltenía la so oportunidá de victoria.

Los llanzamientos socesivos fueron convertíos por dos xugadores del Manchester y unu del Chelsea respeutivamente, llegando la vez al francés Nicolas Anelka. El disparu del delanteru foi tapáu pol porteru Van der Sar y el Manchester United proclámose campeón.

Partíu[editar | editar la fonte]


Bandera de Inglaterra
Manchester United
1 (6)
Bandera de Inglaterra
Chelsea FC
1 (5)
21 de mayu de 2008, 20:45 CET
Estadiu Olímpicu Luzhniki, Moscú — 65.000 espectadores
  1 POR Bandera de Países Baxos Edwin van der Sar Xugador del partíu
  6 DEF Bandera de Inglaterra Wes Brown Salió nel minutu 120' 120'
  5 DEF Bandera de Inglaterra Rio Ferdinand
15 DEF Bandera de Serbia Nemanja Vidić
  3 DEF Bandera de Francia Bandera de Senegal Patrice Evra
16 MED Bandera de Inglaterra Michael Carrick
18 MED Bandera de Inglaterra Paul Scholes Salió nel minutu 87' 87'
  4 MED Bandera de Inglaterra Bandera de Canadá Owen Hargreaves
  7 MED Bandera de Portugal Cristiano Ronaldo
10 DEL Bandera de Inglaterra Wayne Rooney Salió nel minutu 101' 101'
32 DEL Bandera d'Arxentina Carlos Tévez
Entrenador Bandera d'Escocia Alex Ferguson
  1 POR Bandera de Chequia Petr Čech
  5 DEF Bandera de Ghana Michael Essien
  6 DEF Bandera de Portugal Ricardo Carvalho
26 DEF Bandera de Inglaterra John Terry
  3 DEF Bandera de Inglaterra Ashley Cole
  4 MED Bandera de Francia Claude Makélélé Salió nel minutu 120' 120'
13 MED Bandera d'Alemaña Michael Ballack
  8 MED Bandera de Inglaterra Frank Lampard
10 MED Bandera de Inglaterra Joe Cole Salió nel minutu 99' 99'
15 MED Bandera de Francia Florent Malouda Salió nel minutu 92' 92'
11 DEL Bandera de Costa de Marfil Didier Drogba
Entrenador Bandera de Israel Avram Grant
Sustituciones
11 MED Bandera de Gales Ryan Giggs Entró nel minutu 87' 87'
17 MED Bandera de Portugal Nani Entró nel minutu 101' 101'
  8 MED Bandera de Brasil Anderson Entró nel minutu 120' 120'
21 DEL Bandera de Costa de Marfil Salomon Kalou Entró nel minutu 92' 92'
39 DEL Bandera de Francia Nicolas Anelka Entró nel minutu 99' 99'
35 DEF Bandera de Brasil Xulianu Belletti Entró nel minutu 120' 120'
Goles
Gol 26' Cristiano Ronaldo 1–0
Gol 45' Frank Lampard 1–1
Definición por penaltis
Carlos Tévez Gol 1:0
1:1 Gol Michael Ballack
Michael Carrick Gol 2:1
2:2 Gol Xulianu Belletti
Cristiano Ronaldo Fallo de penal (Atayáu) 2:2
2:3 Gol Frank Lampard
Owen Hargreaves Gol 3:3
3:4 Gol Ashley Cole
Nani Gol 4:4
4:4 Fallo de penal (Poste) John Terry
Anderson Gol 5:4
5:5 Gol Salomon Kalou
Ryan Giggs Gol 6:5
6:5 Fallo de penal (Atayáu) Nicolas Anelka
Amonestaciones
Tarxeta mariella 22' Paul Scholes
Tarxeta mariella 43' Rio Ferdinand
Tarxeta mariella 111' Nemanja Vidić
Tarxeta mariella 116' Carlos Tévez
Tarxeta mariella 21' Claude Makélélé
Tarxeta mariella 45'+2 Ricardo Carvalho
Tarxeta mariella 116' Michael Ballack
Tarxeta mariella 118' Michael Essien
Espulsiones
Plantía:Sent off 116' Didier Drogba
align=left|

Luboš Michĕl

Árbitros asistentes Roman Slysko
Martin Balko
align=left|

Vladimír Hriňák

Observador árbitros Bandera d'Escocia Hugh Dallas


Bandera de Inglaterra
Campeón
Manchester United

3ᵉʳ títulu

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]


Predecesor:
2006/07
Final de la Lliga de Campeones de la UEFA
2007/08
Socesor:
2008/09