Escocés (llingua xermánica)

De Wikipedia
Escocés
Scots, scotts o lallans
Rexón Europa (Reinu Xuníu)
Falantes

• Nativos:
• Otros:

5 000 000

• 1.500.000 (Escocia) (17%)
• El 85% d'Escocia puede falalu

Familia Llingües indoeuropees

 xermánica
  xermánica-occidental
   Idioma escocés

Dialeutos Norte, centru, sur, insular y ulster
Alfabetu Alfabetu llatín
Estatus oficial
Oficial en Bandera d'Escocia
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 sco
Escocés
Estensión del escocés

L'escocés Scots ye la llingua xermánica falada nes tierres baxes (Lowland) d'Escocia y partes d'Ulster (onde'l dialeutu llocal ye conocíu como escocés d'Ulster. Ye llamáu dacuando como escocés de Lowland (tierres baxes) pa estremalu del gaélicu escocés, la llingua celta falada nel este d'Escocia, nes tierres altes (Highlands) y nes islles Hébrides.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Ye una llingua xermánica que xunto col inglés, l'alemán y el neerlandés, formen parte de les llingües xermániques occidentales. El so parentescu más próximu tienlu nel inglés y nel frisón, col que forma'l subgrupu del xermánicu insular.

Hai una discusión sobre l'estatus real de la llingua como dialeutu del inglés o como llingua autónoma y distinta. Dende la xunión d'Escocia con Inglaterra pa formar el reinu de Gran Bretaña nun esiste una llingua estándar nin un estándar d'escritura común a tolos dialeutos.

Distribución xeográfica[editar | editar la fonte]

Faláu nes tierres baxes (Lowlands) d'Escocia xunto con partes d'Irlanda del Norte. Na República d'Irlanda, na frontera con Irlanda del Norte.

Estatus oficial[editar | editar la fonte]

Nun tien estatus oficial en nengún de los países en que se fala. Sicasí, Gran Bretaña aceptó l'escocés como llingua rexonal y reconocióla asina baxo la Carta Europea de les Llingües Minoritaries o Rexonales.

Tamién se discutió sobre l'estatus de la llingua nes negociaciones de paz d'Irlanda del Norte.

Historia[editar | editar la fonte]

L'escocés surde del dialeutu anglosaxón de Northumbria con influencies del antiguu nórdicu de les invasiones viquingues, del holandés y del baxu saxón al traviés del comerciu y de la inmigración y del romance al traviés de la ilesia y el llatín llegal, les invasiones normandes y finalmente del francés de París gracies a la Auld Alliance.

Pue clasificase nos siguientes periodos:

  • Anglosaxón hasta 1100.
  • Escocés pre-lliterariu hasta 1375.
  • Escocés antiguu hasta 1450.
  • Escocés mediu hasta 1700.
  • Escocés modernu dende 1700 hasta l'actualidá.

L'escocés tamién tien empréstamos del so contautu col gaélicu escocés, una llingua céltica distinta del escocés inda falada nes tierres altes (Highlands) y les islles de la mariña occidental.

La llingua evolucionó naturalmente a lo llargo de los años, pero hai quien considera que la llingua foi más fiel a los sos oríxenes anglosaxones que l'inglés: comparando kirk con church (alemán modernu Kirche) (asturianu: ilesia), ken con know (alemán modernu kennen) (asturianu: saber, conocer) y nicht con night (alemán modernu Nacht) (asturianu: nueche).

Dialeutos[editar | editar la fonte]

Hai cinco dialeutos distintos:

  • Escocés del norte, faláu al norte de Dundee. Dixébrase en subdialeutos: North Northern, Mid Northern (tamién conocíu como escocés del nordeste denomáu Doric) y South Northern.
  • Escocés central, faláu dende Fife y Perthshire hasta Lothians y Wigtownshire, dixebráu en central del nordeste y del sureste, central del oeste y central del suroeste.
  • Escocés del sur, faláu na zona fronteriza ente Escocia ya Inglaterra.
  • Escocés insular faláu nas Islles Orkney ya Shetland.
  • Escocés del Ulster, faláu n'Irlanda del Norte polos descendientes de los inmigrantes escoceses. Dacuando referíu pol neoloxismu Ullans, como xunión ente Ulster y Lallans.

Edimburgu, Dundee y Glasgow tienen variantes propies del escocés central, enforma influyíes pol inglés. N'Aberdeen fálase'l dialeutu Mid Northern.

Llingües derivaes[editar | editar la fonte]

En Canadá tradicionalmente los métis d'ascendencia anglosaxona (descendientes d'escoceses o de xente de les Orkney) falaben una versión criolla del idioma escocés llamáu "bungee"

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]