Claude Lévi-Strauss

De Wikipedia
Claude Lévi-Strauss
Sillón 29 de la Academia Francesa (es) Traducir

24 mayu 1973 - 30 ochobre 2009
Henry de Montherlant - Amin Maalouf
Vida
Nacimientu Bruxeles[1]28 de payares de 1908[2]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Bandera de Bélxica Bélxica
Llingua materna francés
Muerte XVI Distritu de París[3]30 d'ochobre de 2009[4] (100 años)
Sepultura Lignerolles
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Familia
Padre Raymond Levi-strauss
Madre Emma Lévi-Strauss
Casáu con Dina Lévi-Strauss (es) Traducir (1932 – 1945)
Rose Marie Ullmo (1946 – 1954)
Monique Roman (1954 – )
Familia
Estudios
Estudios Facultad de Derecho de París (es) Traducir
Direutor de tesis de Marc Abélès
Michel Perrin
Simone Dreyfus
Philippe Descola
Pierre Clastres
Llingües falaes francés[6]
Profesor de Georges Mink
Oficiu filósofu, políticu, antropólogu, fotógrafu, pedagogu, escritor, profesor, sociólogu, psicólogu, mitógrafu, etnóloguinvestigador
Emplegadores Universidá de São Paulo
Escuela d'Estudios Cimeros en Ciencies Sociales
École pratique des hautes études
Collège de France  (1959 –  1982)
Premios
Influyencies Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Ferdinand de Saussure, Émile Durkheim y Alfred Reginald Radcliffe-Brown (es) Traducir
Miembru de Academia Francesa
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos
Academia Noruega de Ciencies y Lletres
Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos
Academia Británica
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana[13]
Creencies
Relixón xudaísmu
Partíu políticu Seición Francesa de la Internacional Obrera
IMDb nm0529705
Cambiar los datos en Wikidata

Claude Lévi-Strauss (28 de payares de 1908Bruxeles – 30 d'ochobre de 2009XVI Distritu de París). Foi un antropólogu francés nacíu en Bélxica. Llueu de poner clase de filosofía nel so país, foi caderalgu de Socioloxía na Universidá de São Paulo.

Fundó la nomada antropoloxía estructural, aplicando el métodu estructuralista de la llingüística entamáu por Ferdinand de Saussure a los estudios d'etnoloxía, mitoloxía, sistemes de parentescu, etc... col envís d'establecer les estructures elementales d'eses formaciones de la cultura. Ente les sos obres rescamplen "Les estructures elementales del parentescu" (1949), "Antropoloxía estructural" (1958), "El pensamientu xabaz" (1962) y "Mitolóxiques" (1964-86). Lévi-Strauss ye ún de los pensadores que más influyencia tevo nes ciencies humanes nel Sieglu XX.


Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: https://www.linternaute.fr/biographie/litterature/1775390-claude-levi-strauss-biographie-courte-dates-citations/. Data de consulta: 5 marzu 2021.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 26 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Edward Rothstein (4 payares 2009). «Claude Lévi-Strauss, 100, Dies; Altered Western Views of the ‘Primitive’» (inglés). Consultáu'l 10 marzu 2021.
  5. 5,0 5,1 Afirmao en: Geni.com. Llingua de la obra o nome: distintes llingües.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. URL de la referencia: https://www.therai.org.uk/awards/honours-prior-recipients/huxley-memorial-medal-and-lecture-prior-recipients.
  8. URL de la referencia: https://wikif.hypotheses.org/901.
  9. «Samhällsvetenskapliga fakultetens hedersdoktorer». Universidá d'Uppsala.
  10. «Complete list of recipients from 1864 to today». Universidá Laval.
  11. URL de la referencia: https://www.siv.archives-nationales.culture.gouv.fr/siv/rechercheconsultation/consultation/ir/pdfIR.action?irId=FRAN_IR_026438. Data de consulta: 23 abril 2019.
  12. URL de la referencia: http://web.gencat.cat/ca/generalitat/premis/pic/.
  13. Afirmao en: NNDB. Llingua de la obra o nome: inglés.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]