Balsamorhiza sagittata

De Wikipedia
Balsamorhiza sagittata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Subtribu: Engelmanniinae
Xéneru: Balsamorhiza
Especie: Balsamorhiza sagittata
(Pursh) Nutt.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
[editar datos en Wikidata]

Balsamorhiza sagittata ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la tribu del xirasol de la familia de plantes Asteraceae.

Vista de les fueyes
Nel so hábitat
Ilustración

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Ye nativu de gran parte del oeste d'América del Norte dende la Columbia Británica hasta California a les Dakotas, onde crez en munchos tipos d'hábitat de los montes de monte en pacionales a carbes de los desiertos. Ye tolerante a la seca. Tola planta puede comese,[1] anque pue ser amargosa col sabor de pinu.[2]

Descripción[editar | editar la fonte]

Les fueyes son enteres y tán cubiertes conpelos aspros, sobremanera nel viesu. Esta ye una yerba perenne que crez con un tarmu glandular peludo de 20 a 60 centímetros d'altor. La ramificación del raigañu puede estendese a más de dos metros de fondura nel suelu. Les fueyes basales son xeneralmente de forma triangular y son grandes, averándose a 50 centímetros de llargor máximu. Les fueyes de más enriba nel tarmu son lliniales a estrechamente de forma oval y pequeñes. Les fueyes tienen cantos non dentaos y tán recubiertos en pelos aspros, especialmente nel viesu.

La inflorescencia tien una o más cabeces de flores. Cada cabezal tien un centru de llargos floretes del discu tubular amarillentaos y una franxa de brilloses flores ligulaes marielles, caúna d'hasta 4 centímetros de llargu. El frutu ye un aqueniu ensin pelo d'unos 8 milímetros de llargu. Los animales que pastien atopen la planta sabrosa, especialmente les flores y el desarrollu de cabeces de granes.[3]

Usos[editar | editar la fonte]

Munchos grupos de nativos americanos, incluyendo'l Nez Perce, Kootenai, Cheyennes y Salish, utilicen la planta como alimentu y medicina.[3] Les granes fueron particularmente pervalibles como alimentos o usaos ​​pol aceite.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Balsamorhiza sagittata describióse por (Pursh) Nutt. y espublizóse en Transactions of the American Philosophical Society, new series 7: 350. 1840.[4]

Etimoloxía

Balsamorhiza: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: balsamo = "bálsamu" y rhiza = "raigañu", n'alusión a les plantes que tienen raigaños con un balsámicu golor o exudación resinosa.[5]

sagittata: epítetu llatín que significa "con forma de flecha"[6]

Sinonimia
  • Balsamorhiza helianthoides (Nutt.) Nutt.
  • Buphthalmum sagittatum Pursh
  • Espeletia helianthoides Nutt.
  • Espeletia sagittata (Pursh) Nutt.[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Arrow Leafed Balsamroot Wildflower».
  2. Vizgirdas, Ray (2006). Wild Plants of the Sierra Nevada. Reno: University of Nevada, Reno, páx. 185.
  3. 3,0 3,1 3,2 Forest Service Fire Ecology
  4. «Balsamorhiza sagittata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de xunetu de 2014.
  5. En Nomes Botánicos
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. «Balsamorhiza sagittata». The Plant List. Consultáu'l 10 de xunetu de 2014.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. C. Michael Hogan. 2010. Leather Oak, Quercus durata. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and Environment. Washington DC
  2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  3. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  4. Bailey, L.H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  5. Cronquist, A.J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  6. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. Fl. N. Amer. 21: i–xxii + 1–616.
  7. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  8. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  9. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  10. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  11. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  12. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]