Atles (estrella)

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteAtles
Estrella múltiple[1], Estrella binaria espectroscópica[2], estrella[3], suspected variable (en) Traducir[4], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[3], estrella doble (es) Traducir[3], near-IR source (en) Traducir[3], UV-emission source (en) Traducir[3] y Estrella variable[3]
Parte de Pléyades (astronomía)[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 57,290594105 °[5]
Declinación (δ) 24,05341674361 °[5]
Distancia a la Tierra 118,6352 pc
Magnitú aparente (V) 3,63 (banda V)
Constelación Tauru
Velocidá de rotación 170 km/s[8]
Velocidá radial −0,4 km/s[9]
Parallax 8,4292 mas[6]
Gravedá superficial 800 cm/s²[10]
Tipu espectral B8III[11]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 3h 49m 9.743s, 24° 3 12.3

Atles (27 Tauri / HD 23850 / HR 1178) ye una estrella que forma parte del cúmulu abiertu de les Pléyades na constelación de Tauru. La so magnitú aparente ye +3,62 y alcuéntrase a unos 440 años lluz de distancia. Ye la segunda más brillosa de les Pléyades, dempués d'Alcíone (η Tauri). Na mitoloxía griega, Atles yera'l titán padre de les Pléyades, d'onde provién el so nome.

Atles ye una estrella binaria, tando los dos componentes separaes 0,4 segundos d'arcu. Atles A, la más brillosa de les dos, ye una estrella xigante blancu-azulada de tipu espectral B8III. La so lluminosidá ye 940 vegaes mayor que la del Sol —incluyendo la radiación emitida nel ultravioleta— y la so temperatura superficial ye de 12.300 K. Al igual qu'otres estrelles de tipu espectral B, Atles A xira bien apriesa en comparanza al Sol, con una velocidá de rotación de siquier 212 km/s. Tien cierta reputación como estrella Be, implicando la esistencia d'un aniellu de material radiante productu de la rápida rotación. A partir de la so temperatura y lluminosidá envaloróse que ye una estrella 5 vegaes más masiva que'l Sol. Per otra parte, Atles A paez ser una binaria espectroscópica, que les sos componentes tienen magnitúes +4,1 y +5,6.

Atles B, de magnitú +6,8, alcuéntrase siquier a 52 UA d'Atles A. Ye una estrella de tipu A que completa una órbita alredor de la so compañera cada 150 años a lo menos.

Referencies[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Andrei Tokovinin (23 febreru 2018). «The Updated Multiple Star Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 6. doi:10.3847/1538-4365/AAA1A5. 
  2. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Afirmao en: SIMBAD.
  4. Afirmao en: New Catalogue of Suspected Variable Stars.
  5. 5,0 5,1 Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  6. 6,0 6,1 Afirmao en: Gaia DR2. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 25 abril 2018.
  7. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  8. «Rotational Velocities of B Stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal (1):  páxs. 359–365. xunetu 2002. doi:10.1086/340590. 
  9. Ralf-Dieter Scholz (payares 2007). «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten (9):  páxs. 889-896. doi:10.1002/ASNA.200710776. 
  10. Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201528052. 
  11. «Spectral Classification» (n'inglés). Annual Review of Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 29-50. setiembre 1973. doi:10.1146/ANNUREV.AA.11.090173.000333. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Coordenaes: Sky map 3h 49m 9.743s, 24° 3 12.3