Astragalus sempervirens

De Wikipedia
Astragalus sempervirens
enabiu albarín
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Galegeae
Xéneru: Astragalus
Especie: A. sempervirens
Lam.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

L'enabiu albarín[1] (Astragalus sempervirens) ye un arbustu de la familia de les lleguminoses.

Descripción[editar | editar la fonte]

Arbustu de 5-20 cm d'altor, con cañes tendíes, estendíes en forma de parra, con tarmos maderizos, densamente recubiertos poles escayos formaes polos peciolos del añu anterior. Fueyes paripinnaes, con un escayu terminal fuerte; de 12-20 foliolos d'hasta 1 cm de llargu, llanceolaos de vellu sedosu; estípules apuntiaes, xuníes hasta la metá del peciolu. Flores irguíes, d'hasta 15 mm de llargu, en númberu de 3-8 formando un recímanu de pedúnculu curtiu, cuasi ocultu pa les fueyes; corola blanca hasta rosa o lila; estandarte más llargos que les ales o la quilla; mota más curtiu que l'estandarte, con pelo blancu, con lacinia apuntiada.

Hábitat[editar | editar la fonte]

Dende los 600 hasta los 2.700 m d'altor; terrenes caliares, escombros, praderíes cascayoses, pinares, en llugares templaos.

Distribución[editar | editar la fonte]

Montaña hispániques, Pirineos, Alpes occidentales (hasta Rätikon), Apeninos.[2] Crez nel monte cantábricu sobre sustratos predresos y caliares de solana, abondando nes estribaciones del norte de Lleón y Palencia, ente 1.600 y 2.200 m d'altitú. Se tata d'un caméfito eminentemente pirenaicu qu'algama la so llende occidental nos montes lleoneses.[3]

Citoloxía[editar | editar la fonte]

Númberos cromosomáticos de Astragalus sempervirens (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos: 2n=16.[4]

Sinonimia[editar | editar la fonte]

  • Astragalus aristatus var. canescens Guss., Pl. Rar. 304 (1826)
  • Astragalus aristatus var. cephalonicus (C.Presl) Boiss., Fl. Orient. 2: 309 (1872)
  • Astragalus aristatus var. densiflorus Guss., Pl. Rar. 304 (1826)
  • Astragalus aristatus L'Hér., Stirp. Nov. 170 (1791)
  • Tragacantha cephalonica (C. Presl) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 945 (1891)
  • Astragalus cephalonicus C. Presl, Fl. Sicul. Prodr. 2: 426 (1828-32)
  • Astragalus nevadensis subsp. catalaunicus Braun-Blanq. in Trav. Soc. Pharm. Montpellier 3: 228 (1945)
  • Astragalus nevadensis var. catalaunicus (Braun-Blanq.) P. Monts. in Collect. Bot. (Barcelona) 2: 266 (1949)
  • Astragalus sempervirens subsp. alpinus Pignatti, Giorn. Bot. Ital. 107: 215 (1973)
  • Astragalus sempervirens subsp. catalaunicus (Braun-Blanq.) M. Laínz in Candollea 24: 254 (1969)
  • Astragalus sempervirens subsp. cephalonicus (C. Presl) Asch. & Graebn., Syn. Mitt. Fl. 6(2): 779 (1909)
  • Astragalus sempervirens var. major Rouy in Rouy & Foucaud, Fl. France 5: 178 (1899)
  • Astragalus pseudotragancantha auct. , non Pall.
  • Phaca tragacantha All.[5]

Galería[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Bayer, Ehrentraud; Buttler K.P., Finkenzeller X.,Grau J. (1989). Plantes del Mediterraneu editorial=Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  3. Oria de Rueda, Juan Andrés; Diez Justinos (2002). Guía d'Árboles y Arbustos de Castiella y Lleón. Palencia:Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
  4. Númberos cromosomáticus de plantes occidentales, 786-808. Boscaiu, M. & al. Añales Jard. Bot. Madrid 56: 120 (1998).
  5. «Astragalus sempervirens». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 7 d'avientu de 2010.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]